Optimisme actiu

Encara que no han de confondre's les previsions amb els fets, la veritat ¨¦s que la Comissi¨® Europea t¨¦ dipositades grans esperances en l'economia espanyola. Segons les previsions comunit¨¤ries, Espanya creixer¨¤ el 2,3% el 2015, la m¨¤xima revisi¨® a l'al?a del creixement de l'eurozona. Mentre que per a la resta dels pa?sos de la zona la Comissi¨® projecta poques millores, en el cas espanyol aprecia una acceleraci¨® en el creixement basada en el progr¨¦s de la demanda interna (consum i inversi¨®) al mateix temps que pronostica el final de l'¨¨xit de les exportacions. Tot sembla anar en la direcci¨® optimista que, des de gaireb¨¦ principis del 2014, patrocina el Govern de Mariano Rajoy.

La Comissi¨® descobreix punts febles; s¨®n els mateixos que detecten els ciutadans. L'atur continua sent un factor que soscava el vigor del creixement; la proclamada pol¨ªtica d'estabilitat financera no ha aconseguit reduir el d¨¨ficit p¨²blic als l¨ªmits compromesos; el deute, en conseq¨¹¨¨ncia, continua creixent. La causa de l'acceleraci¨® del creixement ¨¦s coneguda: la flexibilitzaci¨® laboral va ajudar a una caiguda de les rendes salarials que va permetre, en primera inst¨¤ncia, reduir costos per la via dels acomiadaments i mantenir deprimits els salaris despr¨¦s, en bona part per la precarietat. Les reformes econ¨°miques que celebra la Comissi¨® han perm¨¨s una sortida relativament r¨¤pida, encara que costosa, de la recessi¨®.

La q¨¹esti¨® ara, despr¨¦s de certificar que l'economia creix i que l'atur continuar¨¤ per sobre del 20% almenys fins al 2017, ¨¦s si ha arribat el moment d'adoptar decisions que afavoreixin una recuperaci¨® de les rendes. Un increment salarial, encara que comenci pels mercats que millor han resistit la recessi¨® i tenen beneficis, permetria consolidar la recuperaci¨® amb ingressos frescos, que no procedeixin ¡ªcom sembla que passa en aquests moments, almenys en part¡ª de l'estalvi. Els empresaris tindrien bases m¨¦s fermes sobre les quals sostenir les expectatives de comandes i la hisenda p¨²blica disposaria de m¨¦s ingressos.

Per¨° el Govern sembla c¨°modament instal¡¤lat en una posici¨® que podria definir-se com a optimisme imm¨°bil. D'una banda perqu¨¨ els ajustos han contribu?t al creixement ¡ªamb independ¨¨ncia de qui hagi pagat la factura de l'austeritat¡ª i aquesta circumst¨¤ncia reafirma les seves creences (no s'ha de gastar m¨¦s del que es t¨¦, el sector privat ¨¦s m¨¦s eficient que el p¨²blic, etc¨¨tera). A m¨¦s, no vol c¨®rrer el risc d'equivocar-se en un any electoral. Per¨° aquest tipus de c¨¤lcul pot ser perill¨®s: les expectatives de recuperaci¨® s¨®n certes, encara que no es concretaran per bona part de la poblaci¨® nom¨¦s deixant que el temps passi. Encara hi ha tres milions menys d'ocupats que quan va comen?ar la crisi, la renda salarial est¨¤ entre el 20% i el 30% de la registrada el 2008 i la protecci¨® social ha disminu?t per a ¨¤mplies capes de la poblaci¨®. Aquests s¨®n els aspectes que cal corregir amb una pol¨ªtica econ¨°mica diferent.