Que esteu c¨°modes?

Les constitucions modernes, amb les seves llums i les seves ombres, estableixen uns procediments de decisi¨® col¡¤lectiva sotmesos a l'exig¨¨ncia de respectar un conjunt de drets. Els procediments, d'inspiraci¨® m¨¦s o menys democr¨¤tica, ens permeten recon¨¨ixer els problemes col¡¤lectius i abordar-los. Els drets sistematitzen principis que en principi garanteixen la qualitat normativa de les decisions. Hi ha dubtes sobre si els procediments de decisi¨® realment serveixen per recon¨¨ixer i abordar els problemes i, tamb¨¦, sobre la seva plena compatibilitat amb els principis. En tot cas, fins i tot quan es retorcen, els principis democr¨¤tics no deixen d'honrar-se. Potser no sempre es respecten, per¨° sempre s'invoquen.

Entre els principis que acoten les decisions s'inclouen, destacadament, els de llibertat i igualtat. No es pot, per exemple, votar el dret a criticar el Govern ni l'exclusi¨® de la comunitat pol¨ªtica, de la condici¨® de votants, d'una part dels conciutadans. Hi ha alguns principis m¨¦s, per¨° no gaires. Fins i tot algunes constitucions han arribat a esmentar el dret a la recerca de la felicitat, que no ¨¦s el mateix, conv¨¦ advertir, que el dret a la felicitat.

El que no hi havia fins ara era el principi de comoditat. Un principi que han posat a circulaci¨® els nacionalistes i que, com ¨¦s costum ¡ªsense que pel fet de ser-ho deixi de sorprendre'ns¡ª, ha comprat l'esquerra, incloent-hi Podem, a l'hora de defensar els furs. L'apel¡¤laci¨® a la comoditat ha impregnat la ret¨°rica pol¨ªtica fins a convertir-se en el gui¨® b¨¤sic amb qu¨¨ s'aborda l'anomenat problema territorial. Apareix en el diagn¨°stic i en la soluci¨®: el problema rau en el fet que Catalunya no se sent c¨°moda en el marc constitucional i la resposta consisteix a oferir una Espanya prou acollidora i atractiva.

He demanat el parer a alguns amics constitucionalistes i, fins a on arriben els seus coneixements, que en s¨®n molts, m'han confirmat el que sospitava: excloent-ne els te¨°rics de la rep¨²blica d'Ikea, cap cl¨¤ssic del constitucionalisme ha desenvolupat el principi de comoditat. Potser caldria celebrar que els espanyols en aix¨° estem a l'avantguarda. No descarto aquesta possibilitat, per¨°, de moment, m'inclino a pensar que si el principi no ha prosperat ¨¦s per la seva falta de qualitat. El problema, per descomptat, no ¨¦s de falta de concreci¨®. De fet, ¨¦s molt f¨¤cil aconseguir que els catalans ens sentim c¨°modes, fins i tot els que no ens sentim c¨°modes en l'aclaparadora Catalunya nacionalista. N'hi hauria prou amb tenir en compte la coneguda aspiraci¨® expressada el 1918 per Francesc Pujols, a?Concepte General de la Ci¨¨ncia Catalana: ¡°Arribar¨¤ un dia en qu¨¨ els catalans, pel simple fet de ser-ho, anirem pel m¨®n i ho tindrem tot pagat¡±.

Als fonamentalistes isl¨¤mics els disgusta la llibertat de premsa, i als rics, pagar impostos

Si jutgem com una extravag¨¤ncia la ¡°soluci¨® Pujols¡± ¨¦s perqu¨¨ les consideracions de comoditat estan subordinades al que realment importa: la igualtat, la llibertat i, al final, la just¨ªcia. Les lleis aspiren a assegurar un tracte just als ciutadans, una cosa que, habitualment, produeix incomoditats. Als rics els irriten els impostos, la llibertat de premsa disgusta els fonamentalistes isl¨¤mics i el matrimoni homosexual posa dels nervis els hom¨°fobs. ?s el seu problema. En realitat, la seva incomoditat ¨¦s un s¨ªmptoma del bon funcionament institucional. Fins i tot es podria establir una mena de llei: com m¨¦s justes s¨®n les lleis, m¨¦s disgusten els poderosos i reaccionaris. El que m¨¦s importa, el que ¨¦s susceptible de ser discutit, ¨¦s el tracte just: la vara de mesurar de la bona pol¨ªtica. Les reclamacions justes han de ser ateses i les altres es discuteixen i combaten pol¨ªticament, produeixin incomoditats o no. En aix¨° consisteix la qualitat democr¨¤tica d'una societat.

Una versi¨® desenvolupada del principi de comoditat apunta en certes defenses de l'anomenada ¡ªi mai precisada, perqu¨¨ no pot precisar-se¡ª tercera via. Segons aquestes, el Govern espanyol s'ha equivocat en la seva estrat¨¨gia perqu¨¨, a la pol¨ªtica ¡°il¡¤lusionant¡± dels independentistes, nom¨¦s hi contraposa amenaces i prediccions apocal¨ªptiques, la pol¨ªtica de la por. Al futur pa¨ªs de somni (un pa¨ªs sense atur, sense corrupci¨®, sense llistes d'espera, amb gelats per als nens, sense ex¨¨rcit, on nom¨¦s els petons ens tapin la boca, per citar la publicitat de carrer del 9-N) dels independentistes, els cr¨ªtics hi oposarien un m¨®n ben fosc: fora d'Europa, sense mercats ni ajudes, amb els estalvis esgotats, sense aeroports internacionals, amb deutes en euros i una moneda devaluada o sense acc¨¦s al BCE, etc¨¨tera. Els partidaris de la tercera via aspirarien a superar aquest dilema mitjan?ant una variant del principi de comoditat: Espanya tindria l'obligaci¨® pol¨ªtica d'il¡¤lusionar i seduir, de resultar atractiva.

Em temo que, una vegada m¨¦s, la tercera via substitueix les bones an¨¤lisis pels bons desitjos. Es podr¨¤ salvar l'¨¤nima, per¨° amb el risc de complicar-nos la vida, que ¨¦s el que passa quan s'eludeixen els reptes. I ¨¦s que, per b¨¦ o per malament, no cal escapar-se del dilema que els terceristes pretenen superar i, per aix¨° mateix, la proposta ¡°il¡¤lusionant¡± es revela com un impossible.

El problema ¨¦s de principi, de la naturalesa mateixa del dilema. Senzillament, els contraf¨¤ctics, els mons invocats, pels uns i pels altres, se situen en plans diferents. L'independentisme contraposa el que hi ha al que pot ser; i el que pot ser, abandonades totes les restriccions emp¨ªriques, est¨¤ obert a qualsevol especulaci¨®. El secessionisme pot dibuixar un m¨®n de somni perqu¨¨ no existeix el seu m¨®n, la Catalunya independent. Com saben els amants, al territori novel¡¤lesc de les promeses tot hi t¨¦ cabuda. Per la seva banda, els antisecessionistes, com les parelles, nom¨¦s poden contraposar el que hi ha al que deixaria d'haver-hi, el que es perdria. El seu m¨®n alternatiu nom¨¦s pot inventariar coses reals, les que desapareixerien.

Al futur pa¨ªs de somni dels independentistes, els cr¨ªtics hi oposen un m¨®n ben fosc

N'hi ha prou amb capgirar la situaci¨® per comprovar el que hi ha d'inevitable en el dilema i, per tant, en el paper de cadasc¨²: si Catalunya fos independent i es planteg¨¦s la seva uni¨® a Espanya, els partidaris de la uni¨® es podrien lliurar a la barra lliure de la fantasia, i als partidaris de l'statu quo no els quedaria m¨¦s remei que inventariar les p¨¨rdues.

Un pot prometre, gratis i sense mentir, ¡°independ¨¨ncia per canviar-ho tot¡±, com la CUP. Als altres, a banda de subratllar la naturalesa reaccion¨¤ria del missatge etnicista sobre el qual inevitablement s'aixeca la idea de comunitat pol¨ªtica que hi ha a la base del seu projecte independentista, i espantar-nos, perqu¨¨ aix¨°, per imprescindible intel¡¤lectualment, s¨ª que ¨¦s inexorable i real, no ens queda m¨¦s que recordar que aquest programa suposa, per comen?ar, perdre coses importants, com la idea de ciutadania hereva de la Revoluci¨® Francesa i, per seguir, la nostra condici¨® de ciutadans comunitaris.

?s millor no enganyar-se: el secessionisme t¨¦ el monopoli de les il¡¤lusions. Com els capellans, pot prometre el cel, sabedor que no hi ha manera de comprovar la veritat de la gl¨°ria eterna. Encara que s¨ª la seva probabilitat. Aqu¨ª s'instal¡¤la l'exercici de la racionalitat. I algunes coses, en q¨¹esti¨® de probabilitats, resulten for?a fermes. La m¨¦s rotunda: quan morim, perdem la vida. Tota la resta ¨¦s incerta. El modest realisme de recordar el que ens juguem, la certesa de les p¨¨rdues. Recon¨¨ixer la naturalesa desigual d'aquesta disputa i la seva conclusi¨® indeclinable, que l'¨²nica cosa segura ¨¦s el que deixar¨¤ de ser, no vol dir que no puguem avaluar el realisme de les promeses o dels projectes. El que deixa pocs dubtes ¨¦s el que es perd. L'altre, com a m¨¤xim, ¨¦s un ¡°pot ser que¡±.

F¨¦lix Ovejero ¨¦s professor de la Universitat de Barcelona. L'¨²ltim llibre que ha publicat ¨¦s El compromiso del creador (Gal¨¤xia Gutenberg / C¨ªrculo de Lectores).