Carles Viver, l¡¯oracle jur¨ªdic

El pitjor malson d¡¯un jurista constitucionalista ¨¦s una constituci¨® convertida en f¨°ssil, en un text sacralitzat per ser adorat per¨° no pas interpretat, ni menys encara, reformat. Carles Viver i Pi-Sunyer, amb la seva teoria de la relectura constitucional permanent, ha xocat una vegada i una altra contra la concepci¨® tancada de la carta magna espanyola, fins abandonar la seva pretensi¨®, per impossible. ¡°El futur de l¡¯Estat de les Autonomies est¨¤ en mans de la pol¨ªtica, no del dret¡±, va afirmar fa uns quants anys. Ara diu el mateix del futur d¡¯Espanya. El seu repte actual ¨¦s com trobar una via per satisfer el desig de molts catalans d¡¯exercir el principi democr¨¤tic, saltant el mur constitucional sense faltar al respecte degut a la legalitat, exigible a tothom, per¨° especialment a un catedr¨¤tic de dret constitucional, exmagistrat i exvicepresident del Tribunal Constitucional. La seva soluci¨® ¨¦s aplicar el dret d¡¯acord amb el principi democr¨¤tic. De totes maneres, la condici¨® sine qua non per a l¡¯¨¨xit del proc¨¦s no ¨¦s jur¨ªdica sin¨® social: ¡°aguantar el tipus en els dos anys que pot durar l¡¯etapa d¡¯incertesa.¡±

Durant anys va defensar all¨° que se¡¯n deia la ¡°relectura de la Constituci¨®¡±, la lectura m¨¦s favorable a les comunitats aut¨°nomes, espec¨ªficament a la Generalitat de Catalunya. El seu treball per guanyar la c¨¤tedra portava per t¨ªtol Tribunal Constitucional i Mat¨¨ries Constitucionals, i, segons ha explicat en diverses ocasions, va condicionar molt la seva posici¨® des de llavors. De la seva an¨¤lisi de com s¡¯havien anat delimitant les mat¨¨ries competencials en va treure la conclusi¨® seg¨¹ent: s¡¯estava interpretant els preceptes constitucionals d¡¯una manera molt restrictiva per a les comunitats aut¨°nomes, per¨° hi havia una altra manera de fer-ho, tamb¨¦ susceptible de tenir cabuda en el text constitucional, hi havia una lectura diferent, tot era q¨¹esti¨® de voler-la veure. En la seva etapa com a magistrat del Tribunal Constitucional va fer algunes sent¨¨ncies, i, sobretot, molts vots particulars, proposant aquest tesi autonomista, tot un senyal de la seva posici¨® minorit¨¤ria.

El futur de l¡¯estat de les autonomies est¨¤ en mans de la pol¨ªtica, no del dret

Quan comen?ava a prendre consci¨¨ncia d¡¯estar seguint la via de la interpretaci¨® autonomista gaireb¨¦ en solitari, el va cridar el govern tripartit per participar a la reforma de l¡¯Estatut, des del Institut d¡¯Estudis Auton¨°mics. ¡°L'¨²nica condici¨® que vaig posar va ser fer-la respectant la Constituci¨®, perqu¨¨ jo creia que hi cabia. Reformar la Constituci¨® era impossible, per tant, l¡¯¨²nic cam¨ª era reformar l¡¯Estatut, una llei org¨¤nica estatal, fruit d¡¯un pacte entre les Corts Generals i el Parlament.¡±

En una confer¨¨ncia a la Fundaci¨® Manuel Gim¨¦nez Abad va especificar els tres grans objectius d¡¯aquell projecte de reforma. En primer lloc, aconseguir m¨¦s poder pol¨ªtic per a la Generalitat, a base de millorar la qualitat de les compet¨¨ncies, no tant d¡¯incrementar-les. Aix¨° volia dir: aconseguir que les compet¨¨ncies exclusives ho fossin realment, que les de desenvolupament legislatiu garantissin la possibilitat de fixar pol¨ªtiques pr¨°pies socialment rellevants i que s¡¯incorpor¨¦s la facultat de dictar reglaments executius a les compet¨¨ncies d¡¯execuci¨®. El segon objectiu, millorar el finan?ament, augmentant els recursos econ¨°mics i l¡¯autonomia financera. I el tercer, refor?ar els elements identitaris, especialment el car¨¤cter nacional de Catalunya i la posici¨® social del catal¨¤.

¡°S¡¯ha criticat molt que el text fos tan detallat, per¨° el detall era, justament, per intentar el mal anomenat blindatge, regulant de forma prou concreta les compet¨¨ncies, per tal que no fos possible una interpretaci¨® que an¨¦s buidant les que corresponien a la Generalitat.¡± En un article publicat a El PA?S, el maig del 2005, quatre mesos abans que l'aprov¨¦s el Parlament, quan ja es vivia una forta pol¨¨mica sobre el contingut, encara en fase de redacci¨® i negociaci¨®, escrivia: ¡°No es poden rebutjar en bloc i d¡¯un plumazo, emf¨¤ticament a?rat, les aspiracions leg¨ªtimes d¡¯una ampl¨ªssima majoria dels partits presents al Parlament que es mostren insatisfets amb el nivell i la qualitat de l¡¯autonomia aconseguida, [...] no s¡¯ha de caure en la temptaci¨® d¡¯evitar el debat pol¨ªtic al¡¤ludint a inconstitucionalitats generals i poc fonamentades, per¨° tampoc ¨¦s realista tractar de furtar la negociaci¨®, al¡¤legant promeses formulades abans que se s¨¤piga la magnitud de les reformes proposades. [...] Tenim plantejat un problema pol¨ªtic seri¨®s, que, almenys pel que fa a Catalunya, no ha estat creat artificiosament pels pol¨ªtics, sin¨® que respon a un corrent d¡¯opini¨® llarg, profund i ¨¤mpliament compartit i que no desapareixer¨¤ pel simple fet que es rebutgin de ple les iniciatives de reforma.¡±

La reforma es va frustrar i diverses veus, algunes molt altes, com la del president Jos¨¦ Montilla, varen plantejar p¨²blicament si no ens hav¨ªem ficat en un embolic en voler reformar l¡¯estatut en aquelles circumst¨¤ncies. Ell no ho creu pas. ¡°Un pa¨ªs no pot estar trenta anys dient que no t¨¦ prou poder pol¨ªtic, ni compet¨¨ncies, ni un finan?ament just, ni prou reconeixement nacional i no fer res. Arriba un moment que has de dir 'fins aqu¨ª he arribat', has d¡¯intentar canviar la situaci¨®; la manera que tenia Catalunya de fer-ho era intentar la reforma de l¡¯Estatut.¡±

Altres opinions van insinuar l¡¯exist¨¨ncia entre els redactors d¡¯una suposada i evident consci¨¨ncia d¡¯inconstitucionalitat, des del primer moment i des de la primera lletra. ¡°Mentida. Hi havia gent que ho defensava, s¨ª; per¨° el contraargument em sembla molt clar: si ens haguessin aplicat a la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut catal¨¤ els mateixos principis de la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut de Comunitat Valenciana, el nostre estatut hauria quedat convalidat en la seva totalitat!¡± En el cas valenci¨¤, el Tribunal Constitucional va desenvolupar tota una doctrina sobre qu¨¨ s¨®n els estatuts i quina ¨¦s la seva funci¨® constitucional. Quan va llegir aquells fonaments, va fer un informe per al Govern. Els venia a dir: aix¨° est¨¤ salvat; aquesta doctrina declara constitucional el nostre Estatut. En aquest informe al Govern de la Generalitat, del 24 de desembre del 2007, afirmava: ¡°concretament, accepta que els estatuts poden realitzar la seva funci¨® atributiva de compet¨¨ncies a la aomunitat aut¨°noma, amb la conseg¨¹ent delimitaci¨® entre les compet¨¨ncies estatals i auton¨°miques, incidint en l¡¯abast de les primeres¡±.

Quatre anys m¨¦s tard, es fa fort en com haurien canviat les coses si els magistrats haguessin mantingut el criteri. De totes maneres, no ignora la fort¨ªssima reacci¨®, registrada en el per¨ªode del 2007 al 2010, contr¨¤ria a l¡¯aplicaci¨® de la doctrina valenciana a l¡¯estatut catal¨¤, protagonitzada des d¡¯altes inst¨¤ncies de Madrid i per molts experts en dret p¨²blic. Alguns professors en la mat¨¨ria van arribar a emprar, en els seus articles, arguments ad hominem contra magistrats del tribunal. No va transcendir gaire als mitjans de comunicaci¨® generalistes, es va desenvolupar en un ¨¤mbit molt especialitzat, molt influent, i van aconseguir el seu prop¨°sit de canviar aquella doctrina que reconeixia el paper dels estatuts com a complement de la Constituci¨®. ¡°Els tribunals constitucionals no estan vinculats pels seus precedents, poden canviar de criteri, per¨° ho han d¡¯explicar quan ho fan. En aquest cas, el canvi va ser molt flagrant.¡±

La sent¨¨ncia 31/2010 sobre l¡¯Estatut de Catalunya va deixar les coses b¨¤sicament igual que estaven abans de comen?ar la reforma, en la seva opini¨®. La interpreta com una mena d¡¯acta notarial de l¡¯esc¨¤s poder, del mal finan?ament i del poc reconeixement pol¨ªtic de Catalunya. ¡°El que fa ¨¦s degradar l¡¯Estatut com a norma jur¨ªdica, dir-nos que est¨¤ per sota del legislador ordinari, en dos ¨¤mbits sensibles, el de les compet¨¨ncies i el del finan?ament.¡± En la seva confer¨¨ncia a la Fundaci¨® Manuel Gim¨¦nez Abad es referia a la incid¨¨ncia de la resoluci¨® en aquests termes: ¡°la sent¨¨ncia va deixar l¡¯edifici estatutari aparentment en peu, per¨°, amb precisi¨® de rellotger, va desactivar en la quasi totalitat l¡¯efic¨¤cia pr¨¤ctica de les novetats introdu?des per la reforma¡±.

Un pa¨ªs no pot estar trenta anys dient que no t¨¦ prou poder pol¨ªtic

¡°Jo vaig dir que, en gran part, l¡¯estat de les autonomies ha quedat en mans de la pol¨ªtica i no pas del dret. Aix¨° s¡¯ha confirmat. El TC ho t¨¦ molt complicat per dir all¨° que ¨¦s b¨¤sic. ?s b¨¤sic el que diu l¡¯Estat, i punt. El tribunal s¡¯ha quedat sense criteris constitucionals ferms per fer el control de constitucionalitat.¡± L¡¯apartat del finan?ament, ¨¦s, al seu entendre, l¡¯exemple m¨¦s vist¨®s d¡¯all¨° en qu¨¨ s¡¯ha convertit bona part de l¡¯Estatut: un comprom¨ªs pol¨ªtic vinculant. Singularment clar en el cas de l¡¯addicional tercera, referida a la inversi¨® per part de l¡¯estat del 18% anual. ¡°El ministre d¡¯Hisenda de torn pot dir, amb tota la ra¨®: s¨ª que ho diu l¡¯Estatut, per¨° com que no em vincula jur¨ªdicament, aquest any no ho complir¨¦.¡±

Vuit mesos despr¨¦s de la decisi¨® del Tribunal Constitucional, el director del Institut d¡¯Estudis Auton¨°mics enviava al Govern un detallat informe sobre la sent¨¨ncia. La conclusi¨® m¨¦s rellevant per la lectura de futur que proposava, era aquesta: ¡°Cal recon¨¨ixer que, atesa la cultura pol¨ªtica imperant a Espanya des de fa d¨¨cades i les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques actuals, la possibilitat que es pugui produir una reforma constitucional ¨¦s remota i, m¨¦s remota encara, resulta la possibilitat que una hipot¨¨tica reforma pogu¨¦s tenir com a resultat la incorporaci¨® a la Constituci¨® de les novetats que pretenia introduir la reforma estatut¨¤ria. Tot fa pensar que, en les actuals circumst¨¤ncies, una hipot¨¨tica reforma constitucional serviria m¨¦s per recentralitzar el denominat estat de les autonomies que no pas per aprofundir el proc¨¦s de descentralitzaci¨®. ?s m¨¦s, si es donessin les condicions per millorar l¡¯autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya mitjan?ant una reforma de la Constituci¨®, amb tota seguretat aquesta reforma no s¡¯hauria de limitar a reparar els efectes de la STC 31/2010. En qualsevol cas, en el moment present, no sembla aconsellable promoure l¡¯obertura d¡¯un proc¨¦s de reforma constitucional.¡±

L¡¯informe el va rebre el president Artur Mas poques setmanes despr¨¦s d¡¯haver estat investit. Quan es va produir el canvi del govern tripartit pel de Converg¨¨ncia i Uni¨®, li va van fer saber que estaven encantats de seguir comptant amb ell al capdavant del Institut. Durant un parell d¡¯anys, el pacte fiscal va ser el gran objectiu pol¨ªtic. Se¡¯n deia pacte fiscal, per¨° en rigor acad¨¨mic el que es proposava es fonamentava en la Llei Org¨¤nica de Finan?ament de les Comunitats Aut¨°nomes. ¡°No era un pacte, es demanava una concessi¨® graciosa de l¡¯Estat. Ens ho podia donar i treure aplicant la Lofca, per¨° ni d¡¯aix¨° en van voler parlar.¡±

?s llavors, a la tardor del 2012, quan la seva particular desafecci¨® pel que considera una interpretaci¨® petrificada de la Constituci¨® arriba al punt de no-retorn. ¡°Sempre m¡¯he mogut en el m¨®n del catalanisme, no era independentista. He fet l¡¯evoluci¨® de molta gent a Catalunya. La relectura, inviable; l¡¯Estatut, no; el pacte fiscal, tampoc. Haig d¡¯arribar a la conclusi¨® que ni la Constituci¨®, ni l¡¯Estatut, interpretats i aplicats com ho fa l¡¯Estat, no s¨®n ¨²tils ni per a mi, ni per a una part molt important dels catalans, per respondre a les aspiracions de Catalunya. No veig cap altra possibilitat, s¡¯ha de buscar una altra sortida.¡±

Empla?at davant del mur constitucional, aixecat, al seu parer, per motius pol¨ªtics, lamentant-ne la solidesa, no se sent responsable del frac¨¤s de les successives propostes catalanes; no s¡¯ho pren com una cosa personal, m¨¦s aviat com un inconvenient de l¡¯ofici. Formalment, mant¨¦ la creen?a que una altra lectura ¨¦s possible, per¨° s¡¯ha rendit a l¡¯evid¨¨ncia d¡¯estar atrapat en un laberint. ¡°Jo no he canviat de criteri jur¨ªdic, per¨° no puc anar picant de cap contra aquesta paret, aleshores els dic: 'd¡¯acord, vost¨¨s tenen ra¨®, no hi ha marge de lectura diferent, les meves tesis s¨®n minorit¨¤ries, ja ho accepto'; doncs ara, el qu¨¨ vull ¨¦s canviar la Constituci¨®, per¨° aix¨° tamb¨¦ resulta impossible; aleshores, no tinc altra alternativa que sortir, intentar sortir.¡±

Nomenat president del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN), s¡¯ha convertit en l¡¯oracle jur¨ªdic del proc¨¦s sobiranista, en el cercador d¡¯una sortida viable per completar el viatge del moviment independentista. El primer pas ¨¦s proposar a l¡¯estat la utilitzaci¨® de les vies de reforma fins on es pugui, sumant negatives jur¨ªdiques per carregar-se de raons pol¨ªtiques. ¡°Deixi¡¯m consultar la poblaci¨® de Catalunya, perqu¨¨ crec que hi ha f¨®rmules legals per fer-ho i, si hi ha una majoria clara a favor de la separaci¨®, comencem a negociar, com al Canad¨¤. Ara b¨¦, si em diu que no hi ha vies i, encara que hi fossin, no s¡¯asseuria a parlar, continua tancant la porta, entenc que hem d¡¯entrar en un altre estadi, el de desconnectar amb l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent, fent el salt pol¨ªtic amb la legitimitat que et d¨®na haver esgotat totes les vies jur¨ªdiques existents.¡± El CATN ha proposat cinc f¨®rmules alternatives per fer la consulta sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya. ¡°Totes presenten dificultats jur¨ªdiques, ja ho accepto, per¨° totes s¨®n possibles si hi ha voluntat pol¨ªtica.¡±

L'¨²nica alegria professional d¡¯aquests anys de predicar en el desert ha estat la sent¨¨ncia 42/2014, sobre la declaraci¨® sobiranista feta pel Parlament, impugnada autom¨¤ticament pel Govern espanyol. En la resoluci¨® hi sap veure un escletxa per on hi entraria la llum d¡¯un possible refer¨¨ndum. La seva interpretaci¨® d¡¯all¨° que el Constitucional acceptaria ¨¦s la seg¨¹ent: ¡°vost¨¨ no pot convocar refer¨¨ndums d¡¯autodeterminaci¨®, el mateix que diu el Tribunal Suprem del Canad¨¤ per¨° que no impedeix que el Quebec en faci. Autodeterminaci¨® ¨¦s pretendre una consulta directament vinculant, imposant el resultat als poders p¨²blics existents. Aix¨° no es pot fer, diu aquesta sent¨¨ncia; per¨° s¨ª qualsevol acte de preparaci¨®, fins i tot de la secessi¨®; jo entenc que dins d¡¯aquests actes preparatius, clarament, hi caben consultes no vinculants. Queda molt clar: podem fer consultes els resultats de les quals utilitzarem per negociar o iniciar un proc¨¦s de reforma de la Constituci¨®¡±.

La idea ¨¦s lligar el refer¨¨ndum amb la capacitat del Parlament d¡¯endegar una reforma constitucional, tal com feia l¡¯article 2 del decret de convocat¨°ria de la consulta impugnada del 9-N. ¡°Si aix¨° tampoc ¨¦s possible, ja nom¨¦s queden les vies pol¨ªtiques.¡± Aleshores, la dificultat ¨¦s l¡¯enfrontament de la legalitat i la democr¨¤cia. La ratlla vermella dels juristes, els l¨ªmits de l¡¯estat de dret. A ell li fa l¡¯efecte que ¨¦s factible conjuminar els dos principis: interpretar les vies legals des del principi democr¨¤tic. ¡°Quan un poder es troba davant d'una reivindicaci¨® amb el suport del 75% de la poblaci¨® d¡¯una naci¨®, jo no dic que s¡¯ha de saltar la legalitat, dic que s¡¯ha d¡¯interpretar la legalitat de manera favorable a les demandes democr¨¤tiques.¡±

Segons la seva concepci¨®, el dret constitucional es pot utilitzar com un mur per aturar determinades reivindicacions o com una llera per canalitzar la demanda social. ¡°Mai he sostingut que dret i principi democr¨¤tic siguin dues coses diferents, no, crec que l¡¯estat de dret ¨¦s un valor que ha costat molt d¡¯aconseguir i, per tant, s¡¯ha de preservar de totes, totes, ¨¦s fonamental; dit aix¨°, tamb¨¦ cal dir que si hi ha una demanda social, clara, reiterada, obtindr¨¤ m¨¦s aviat o m¨¦s tard la legitimitat pol¨ªtica per intentar construir una altra legalitat. Al meu entendre, l¡¯alternativa ¨°ptima, per la qual he lluitat, ¨¦s la d¡¯interpretar el dret d¡¯acord amb el principi democr¨¤tic.¡±

La possibilitat que es pugui produir una reforma constitucional ¨¦s remota

A la persist¨¨ncia de la reclamaci¨®, i a l¡¯expansi¨® social i pol¨ªtica d'aquesta reclamaci¨®, s'hi referia fa uns quants mesos en una confer¨¨ncia pronunciada a Mallorca, davant una audi¨¨ncia d¡¯experts en dret. Els va exposar les cont¨ªnues resolucions del Parlament a favor del dret a decidir ¨Conze des del 1989-, tamb¨¦ el car¨¤cter d¡¯aquesta expressi¨® com a sin¨°nim del dret a l¡¯autodeterminaci¨®; els va explicar que, si b¨¦ tots els grups que donen suport a aquests acords ho fan segons el principi democr¨¤tic, els socialistes neguen el car¨¤cter de subjecte pol¨ªtic de Catalunya. Els alertava dels perills de limitar-se a posar-hi fre. ¡°No estem en pres¨¨ncia d¡¯un fenomen creat artificiosament per unes elits pol¨ªtiques abstretes, ni ¨¦s una mera reacci¨® davant la crisi econ¨°mica que ens assola des del 2008, per m¨¦s que aquest factor hagi pogut contribuir a incrementar la reivindicaci¨®: es tracta d¡¯un problema molt m¨¦s profund, ampli i de llarg abast del que sovint es vol recon¨¨ixer, sobretot fora de Catalunya. Descon¨¨ixer aquesta dada pot tenir conseq¨¹¨¨ncies negatives des del punt de vista de l¡¯an¨¤lisi jur¨ªdica, at¨¨s que delimitar b¨¦ el sup¨°sit de fet sol ser condici¨® indispensable a l¡¯hora de garantir l¡¯¨¨xit d¡¯aquest tipus d¡¯an¨¤lisi.¡±

¡°Tots busquem la nostra coher¨¨ncia, fins i tot psicol¨°gica, no?, quan jo defensava les lectures diverses de la Constituci¨®, estava intentant canalitzar les demandes de Catalunya, que jo sabia que eren fortes. 'Escolteu', els deia, 'esteu aixecant un mur, en comptes de fer un canal'; per¨° en aquest pa¨ªs sembla que la reforma sigui com el reconeixement d¡¯una derrota, en comptes d¡¯una adequaci¨® a la realitat; hem convertit en excepcional all¨° que ha de tenir una certa normalitat, tampoc no cal canviar-la cada dos per tres.¡±

La seva opini¨® no ha canviat d¡¯en?¨¤ aquell informe oficial sobre la sent¨¨ncia de l¡¯estatut. M¨¦s aviat, s¡¯ha tornat m¨¦s pessimista. En realitat, no d¨®na cap oportunitat a la reforma, ni tampoc expressa la m¨¦s m¨ªnima esperan?a que, si es realitza, sigui favorable per a les expectatives actuals en les tres mat¨¨ries de refer¨¨ncia: compet¨¨ncies, finan?ament i reconeixement nacional. Tamb¨¦ considera insuficients les propostes de la tercera via. El gran obstacle per a qualsevol mena de pacte de perman¨¨ncia ¨¦s, al seu entendre, la garantia de compliment de l¡¯acord. ¡°El rellotge no es posar¨¤ a zero, com si en aquests quaranta anys no hagu¨¦s passat res, en el sup¨°sit d¡¯un nou pacte. Tots tenim una experi¨¨ncia al darrere. No s¨¦ si la majoria dels catalans entrarien ara en un pacte, si no hi ha garanties clares de compliment. Leg¨ªtimament, podr¨ªem sospitar que ens tornaria a passar el mateix que ens ha passat amb la Constituci¨®; molts pens¨¤vem que contenia un pacte que entenem no es va complir.¡±

¡°L'¨²nica garantia forta per a un nou pacte seria que recoll¨ªs el reconeixement al dret a l¡¯autodeterminaci¨®. El dret a anar-se¡¯n si no funciona.¡± Com a expert, sap perfectament que aquest dret nom¨¦s figura en molt poques constitucions, la m¨¦s coneguda la d¡¯Eti¨°pia, perqu¨¨ ¨¦s objecte de cita permanent pels detractors de la f¨®rmula. Aquesta hip¨°tesi no la valora com a impossible, sin¨® m¨¦s aviat com a improbable, ateses les circumst¨¤ncies i l¡¯actitud del govern del PP de no considerar cap altra opci¨® que no sigui l¡¯acatament de la legalitat vigent, fil per randa. ¡°Fins a quin punt no es pot considerar all¨° que tenen el Quebec i Esc¨°cia com un dret a l¡¯autodeterminaci¨®? El Regne Unit, quan diu a Esc¨°cia: pots fer un refer¨¨ndum i respectar¨¦ els resultats, no est¨¤ reconeixent el dret a l¡¯autodeterminaci¨®? Si no ho ¨¦s, aquest ¡°no-dret¡± a l¡¯autodeterminaci¨®, a mi ja em va b¨¦. El que no hem d¡¯entrar ¨¦s en un debat sobre els termes jur¨ªdics i pol¨ªtics; el debat terminol¨°gic no hi ajuda. No ho vol dir aix¨ª? Digui-ho diferent.¡±

Un dels grans canvis que preveu pel constitucionalisme del segle XXI ¨¦s, precisament, el reconeixement d¡¯una mena de dret a l¡¯autodeterminaci¨®, especialment en els estats plurinacionals de car¨¤cter demoliberal; si no ho fan aix¨ª, ent¨¦n, es podria sostenir que van en contra dels seus propis principis. ¡°No m¡¯estranyaria que en l¡¯¨¨poca de la globalitzaci¨®, els estats demoliberals fessin el cam¨ª endegat pel Regne Unit i el Canad¨¤.¡±

L'¨²nica garantia forta per a un nou pacte seria que recoll¨ªs el reconeixement al dret a l¡¯autodeterminaci¨®

Segons la doctrina del CATN, la via catalana ha de reunir quatre caracter¨ªstiques essencials: negociaci¨® amb l¡¯Estat, utilitzaci¨® fins al final de les vies legals, ha de ser pac¨ªfica i inequ¨ªvocament democr¨¤tica. ¡°Si malgrat aquestes premisses no es pot fer, no se¡¯n ha inventat cap altra¡±. Descartada l¡¯opci¨® de convertir-se en subjecte bel¡¤ligerant, ¡°nom¨¦s queda la via de fet¡±; tota per descobrir. ¡°El que ¨¦s irrenunciable per Catalunya ¨¦s fer-ho de forma pac¨ªfica i democr¨¤tica, aix¨° s¨ª, nom¨¦s dep¨¨n de nosaltres.¡±

En el seu horitz¨® te¨°ric, hi ha dues etapes perfectament definides i de conseq¨¹¨¨ncies molt diferents. Una proclamaci¨® inicial de la voluntat majorit¨¤ria del Parlament, comunicada a l¡¯Estat i a la Uni¨® Europea i, despr¨¦s del per¨ªode de divuit mesos de transici¨® nacional, la declaraci¨® unilateral de independ¨¨ncia. ¡°Jur¨ªdicament, amb el 50% m¨¦s un dels vots, n'hi ha prou; pol¨ªticament, ¨¦s recomanable una majoria qualificada.¡± El m¨¦s definitiu per a ell, totes maneres, ¨¦s la convicci¨® dels ciutadans. ¡°Si un 60% creuen en la proposta, pots comen?ar a treballar com un estat de facto. Despr¨¦s, ja vindran els reconeixements internacionals; ara el tema els fa nosa, per¨° si anem endavant, els pa?sos s¨®n molt pragm¨¤tics...¡±

¡°No he intentat amagar mai que aix¨° ¨¦s complicat. Per¨° amb la mateixa contund¨¨ncia, dic: si hi ha una majoria disposada a aguantar el tipus els dos anys de les adversitats, aix¨° no t¨¦ aturador¡±. Admet que no havia imaginat mai l'eventualitat d¡¯un xoc rupturista com el que ara intueix quan defensava la relectura constitucional com a membre del TC; amb el pas del anys i les resolucions desfavorables, se n¡¯ha anat fent a la idea. Ho accepta amb certa resignaci¨®, com una simple constataci¨® de la realitat: ¡°¨¦s el m¨®n que m¡¯ha tocat viure, no m¡¯ho plantejo com una cosa personal, ¨²nicament professional.¡±

¡°L¡¯ambig¨¹itat de la Constituci¨® no ¨¦s el problema, ¨¦s la soluci¨®. Aquesta caracter¨ªstica ¨¦s la que permetia la relectura, de la mateixa manera que els valors constitucionals admeten interpretacions, sobretot quan entren en conflicte, com ara la llibertat d¡¯expressi¨® i el dret a l¡¯honor; aix¨° no ¨¦s dolent, ¨¦s la seva funci¨® de canal per a les aspiracions pol¨ªtiques.¡± Lamenta que en el cas de l¡¯aprofundiment de l¡¯autogovern les eines dels juristes i els mateixos juristes no hagin estat capa?os d¡¯acordar una interpretaci¨® de les normes m¨¦s beneficiosa per a les aspiracions de molts catalans, per¨° ara ja hi veu poca cosa m¨¦s a fer, tret d¡¯aixecar acta d¡¯haver-ho intentat. ¡°El dret civil ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil.¡±

Aquest text forma part del llibre El tigre sobiranista?que editar¨¤ Proa al mar?.

?