Obama allarga la m¨¤ a Silicon Valley despr¨¦s de l¡¯espionatge massiu

Fa quatre anys, en la seva primera visita al bressol de la innovaci¨®, Silicon Valley, Barack Obama va estar acompanyat pels mateixos Steve Jobs i Mark Zuckerberg. Ahir, l'escenari va ser molt diferent. Nom¨¦s Tim Cook, successor de Jobs i actual conseller delegat d'Apple, va atendre la crida d'Obama, estrella convidada del congr¨¦s de ciberseguretat celebrat a la Universitat de Stanford, el centre privat m¨¦s prestigi¨®s de la costa oest i d'on han sortit algunes de les ments m¨¦s brillants d'Internet. Per¨° ni el creador de Facebook, ni els de Google, Yahoo o Twitter van ser-hi presents. Amb aquestes abs¨¨ncies, els l¨ªders tecnol¨°gics manifestaven la seva dist¨¤ncia de l'Administraci¨® despr¨¦s de l'esc¨¤ndol de l'Ag¨¨ncia Nacional de Seguretat i les revelacions de l'exagent Edward Snowden, que van augmentar les tensions entre les empreses i el Govern. A aix¨° s'hi afegeixen els creixents atacs inform¨¤tics a empreses nord-americanes, que han posat de manifest el dif¨ªcil equilibri entre la seguretat i la privadesa, i la reforma migrat¨°ria, un dels ¨¤mbits legislatius que el sector tecnol¨°gic seguia amb m¨¦s inter¨¨s a Washington, que ha semblat poca cosa.

Despr¨¦s d'una broma sobre la seva depend¨¨ncia del ja caduc tel¨¨fon Blackberry, el rector de Stanford, John Hennessy, va presentar Obama. ¡°Estic sempre connectat, com vosaltres, joves. Per¨° no a qualsevol preu¡±, va arrencar el l¨ªder dem¨°crata per presentar un decret que millorar¨¤ el flux d'informaci¨® entre les empreses tecnol¨°giques i el Govern amb la finalitat d'evitar amenaces cibern¨¨tiques.

Aquest anunci, del qual encara es desconeixen els detalls, arriba poc despr¨¦s dels atacs a companyies com Sony, que la Casa Blanca va atribuir a Corea del Nord i que suposadament hauria estat en repres¨¤lia per la pel¡¤l¨ªcula The Interview, la com¨¨dia que es burla del l¨ªder nord-core¨¤, Kim Jong-un. Per¨° tamb¨¦ est¨¤ pensat contra el robatori massiu de contrasenyes de bancs, supermercats com Target o asseguradores que aquesta setmana han vist com es revelaven les dades de fins a 80 milions de clients. ¡°Hem de liderar l'economia digital a tot el m¨®n. Els negocis en l¨ªnia s¨®n un invent nostre, per¨° no es poden veure amena?ats per descoordinaci¨®. Hem de treballar plegats com mai. Les mateixes tecnologies que ens serveixen per fer el b¨¦, poden fer molt mal¡±, va assegurar el president. ¡°Nom¨¦s hi ha una manera de defensar-nos, treballar en equip empreses i governs¡±, va subratllar Obama, sense treure import¨¤ncia al nivell d'aquests atacs, que va comparar amb el terrorisme tradicional. ¡°No ¨¦s una q¨¹esti¨® de dem¨°crates o republicans, de progressistes o conservadors, sin¨® d'Estat. Tots som a Internet¡±, va remarcar.

Malgrat l'escepticisme d'aquestes empreses capdavanteres, Obama va mostrar com quan es veuen en un comprom¨ªs recorren a ells: ¡°Fins i tot la ciutadania ens demana que en casos com el de Sony, actuem¡±. Abans d'acomiadar-se, va fer broma en un pupitre de dimensions molt redu?des, al qual va renunciar a asseure's per signar el decret.

A falta de saber com reaccionaran les empreses, els seus assessors van minimitzar les abs¨¨ncies i es van centrar en els plans de la Casa Blanca. Lisa Monaco, assessora de seguretat nacional i lluita antiterrorista, va alertar contra el creixent nombre de ciberatacs i contra uns mals que s¨®n, en les seves paraules, ¡°cada vegada m¨¦s massius¡±. ¡°Compartir informaci¨® ¨¦s prioritari, si no, no tindrem clara l'amena?a a la qual ens enfrontem ni la manera d'aturar-la. Amb col¡¤laboraci¨® podrem saber les eines que necessitem per fer-ho. Les nostres vides depenen cada vegada m¨¦s d'Internet¡±, va dir. Cook, un home de negocis que va cr¨¦ixer a l'ombra de Steve Jobs, va ser ali¨¨ a l'ambient hostil: ¡°A Apple fem productes que canvien la vida de les persones. Pensem que el pa¨ªs que ha fet possible el nostre ¨¨xit ¨¦s la terra de les oportunitats per a tothom. Per aix¨° cada vegada fem m¨¦s aparells i components als Estats Units. Pensem que hem de deixar un m¨®n millor que el que trobem¡±. El directiu es va basar en la idea que donar seguretat als seus clients ¨¦s una prioritat per avalar la iniciativa d'Obama: ¡°El nostre maquinari i programari est¨¤ xifrat. El nostre model de negoci no es basa a vendre les dades personals, sin¨® a vendre productes a canvi de diners. No donem cap informaci¨® de la nostra navegaci¨®¡±. Aix¨° s¨ª, l'executiu no va perdre ocasi¨® per promocionar el seu sistema de pagament amb el m¨°bil com a exemple de forma innovadora de pagament.

Cook va jugar a ser visionari per un moment. ¡°Imagino amb desig el dia en qu¨¨ desaparegui la cartera, en qu¨¨ tinguem informaci¨® digital del nostre passaport, identitat, pagaments i salut sempre amb nosaltres i de dif¨ªcil acc¨¦s per als criminals¡±, va fantasiar.

Durant la jornada es van desgranar els que seran els eixos del futur d'Internet, des de la detecci¨® primerenca d'errors a la necessitat de superar les actuals contrasenyes, massa vulnerables. L'aposta passa per un passaport biom¨¨tric o patrons basats en imatges que caduquin i es renovin amb cada sessi¨®.

D'aquest centre en van sortir els cervells que van muntar Google, Larry Page i Sergei Brin, tamb¨¦ els que fa dues d¨¨cades, van crear Yahoo!, Jerry Yang i David Filo. Molt abans, Bill Hewlett i David Packard, als anys 40, van establir les bases per als ordinadors com avui es coneixen. El brou de la innovaci¨® es cou a Stanford. Durant tota la jornada es va remarcar una idea, que no es repeteixi mai m¨¦s aquesta situaci¨® de separaci¨® entre seguretat nacional i empreses privades. Monaco va insistir en la necessitat de posar fi a aquesta anomalia, almenys en el futur: ¡°No ¨¦s nom¨¦s un tema de grans corporacions, sin¨® de tot, grans i petits. Per¨° sobretot, vull que els alumnes d'aquest centre, als quals se'ls demana que canvi?n el m¨®n, pensin a ajudar al seu pa¨ªs, que treballin amb nosaltres¡±.