Katy Perry aclapara per¨° no omple

Si acceptem que la desmesura esc¨¨nica ¨¦s, ara com ara, la que mana en el m¨®n de l'espectacle musical, Katy Perry n'¨¦s la reina indiscutible. Si quedava algun dubte d'aix¨°, el concert d'aquest dilluns al vespre a Barcelona serviria per esvair-los tots. Ja abans d'apar¨¨ixer a l'escenari, tot el Sant Jordi s'havia omplert d'esclats de colors dansants, gu¨¨isers de fum i guerrers fluorescents. De manera que quan la diva californiana ha aparegut, tamb¨¦ fluorescent, dins d'un gran prisma m¨°bil de llums canviants, gaireb¨¦ ha semblat el m¨¦s natural del m¨®n. Retrunyia el ritme del seu ¨¨xit Roar; comen?ar fort ¨¦s una altra norma del show-biz actual i la Perry ha comen?at aclaparant, i en realitat no ha deixat de fer-ho en cap moment.

Tot t¨¦ cabuda en la imaginaci¨® desbordada de la cantant

Un espectacular escenari en punta de llan?a del qual podia sorgir qualsevol cosa, per incre?ble que pogu¨¦s semblar, s'endinsava en una platea a mig omplir. Ha fallat el p¨²blic barcelon¨ª per completar l'element esc¨¨nic que un muntatge com aquest necessitava. Malgrat la suposada empenta de Katy Perry, el seu comentat (i milions de vegades vist a YouTube) pas per l'entreacte de l'¨²ltima Super Bowl, que va commocionar a propis i estranys, i que ha estat el primer concert de la seva gira europea, el Sant Jordi no s'ha omplert, tota la part de dalt i un ter? de la pista han quedat buits sense la pressi¨® que un muntatge aix¨ª necessitava. Malgrat aix¨°, l'entusiasme ha esclatat una vegada rere l'altra tant amb el ritme de les can?ons, totes conegudes i corejades pels assistents, amb els bra?os aixecats, els m¨°bils encesos, com amb unes coreografies i escenografies totalment fora del corrent.

Als quatre primers temes d'aire retrofuturista procedents del seu ¨²ltim disc, Prism, amb profusi¨® de llums encegadores, fum omplint-ho tot, centelleigs de colors i balls buscant la proximitat de les primeres files de p¨²blic, ha seguir la parcel¡¤la eg¨ªpcia. La Perry ha aparegut sobre l'enorme figura d'un cavall envoltada de ballarins abillats a l'estil egipci de ci¨¨ncia-ficci¨®, el poliesportiu s'ha omplert d'estrelles de colors i ha entrat de ple en un espectacle que envejaria el mateix Cirque du Soleil amb trapezistes, m¨°mies culgrosses i la mateixa cantant girant penjada a l'aire sense deixar de cantar fins que ha desaparegut engolida pel terra moved¨ªs de l'escenari al ritme d'un altre del seu grans ¨¨xits, I kissed a girl, entre canonades de foc i solos de guitarra de car¨¤cter heavy.

I encara no estava tot vist perqu¨¨ l'espectacle, presentat com a Prismatic Tour, consta de sis quadres ben diferenciats per¨° empalmats a cop de ritme per no deixar la m¨ªnima escletxa. Aqu¨ª no hi ha temps per respirar o assimilar res del que s'ha vist, tot va a la velocitat m¨¤xima i els tocs de modernitat es barregen sense pudor amb el kitsch m¨¦s discutible.

Tot serveix, tot t¨¦ cabuda en la imaginaci¨® desbordada de la cantant.