Drons, ulleres eternes, endolls solars i altres dissenys per viure

La tecnologia militar en general, i els drons en particular, no sempre tenen bona premsa. Nascuts per espiar i endinsar-se en l'enemic per obtenir informaci¨® sense perill per a la tripulaci¨®, estan convertint-se cada vegada m¨¦s en uns ginys populars i gaireb¨¦ quotidians. Una d'aquestes m¨¤quines, considerat el dron civil m¨¦s gran, vers¨¤til i econ¨°mic del mercat ¨¦s el Flyox I, un hidroavi¨® pilotat a dist¨¤ncia constru?t per l'empresa Singular Aircraft de Cornell¨¤ de Llobregat. Des de dimecres un d'aquests aparells utilitzat per a treballs agr¨ªcoles, extinci¨® d'incendis, transport de mercaderies o en tasques de salvament i vigil¨¤ncia sorpr¨¨n tothom qui s'acosta al Museu del Disseny de Barcelona. L'hidroavi¨® sembla haver aterrat sobre la bassa d'aigua instal¡¤lada a la fa?ana sud que d¨®na al carrer ?vila. L'aparell ¨¦s el reclam exterior de l'exposici¨® Disseny per viure, que s'inaugura aquest dijous i que s'exposar¨¤ fins al 17 de maig.

La mostra, comissariada per Oscar Guayabero, ¨¦s la primera temporal que inaugura aquest jove museu que va obrir les portes el passat mes de desembre i reuneix 99 projectes de tot el m¨®n que comporten una innovaci¨® contra els problemes quotidians; ¡°el 99% de les creacions d'aquest ¨¤mbit¡±, segons Guayabero. Per Pilar V¨¦lez, la directora del museu, ¡°el fet que l'exposici¨® tingui un 55% d'autors internacionals demostra que la sensibilitat per aquests temes ¨¦s universal¡±.

Quan el Museu del Disseny va obrir al desembre va aconseguir el repte d'exposar l'enorme patrimoni de la ciutat reunit durant d¨¨cades. ¡°Aquesta primera exposici¨® temporal no mira al passat, sin¨® al present i al futur¡±, segons V¨¦lez, a m¨¦s de ¡°reflexionar sobre el concepte i el rol del disseny en el m¨®n actual¡±.

Tots els projectes presenten el valor afegit de l'¨²s i de la seva utilitat pr¨¤ctica, tant aqu¨ª com al tercer m¨®n. Alguns poden sorprendre d'entrada, com el simulador de parts per a zones on no hi ha possibilitat d'assistir-los; una pilota i unes maraques que generen energia el¨¨ctrica en utilitzar-les, una rentadora a pedals, un sistema de control d'embar¨¤s a dist¨¤ncia, un endoll solar o una cadira amb casc per a zones de terratr¨¨mols. En d'altres, la seva utilitat ¨¦s m¨¦s que evident. ?s el cas del filtre individual que potabilitza l'aigua, les ulleres que s'autograduen, el coix¨ª de seguretat per a ciclistes, una incubadora, un refugi d'emerg¨¨ncia de baix cost; un detonador de mines que es mou amb el vent, un dispositiu que converteix en cadira de rodes qualsevol seient o una garrafa per portar aigua rodant. Com ¨¦s que ning¨² no hi havia pensat mai abans?

Tots els projectes estan comercialitzats o s'estan produint, com l'enorme aerogenerador e¨°lic vertical que tamb¨¦ pot veure's en un dels edificis del 22@. Guayabero els ha dividit en quatre ¨¤mbits: el disseny per guarir, per educar, per protegir i per fer el m¨®n m¨¦s accessible i sostenible. ¡°Els projectes s¨®n solucions temporals per a emerg¨¨ncies puntuals, no resolen el problema¡±, va destacar el comissari. ¡°Altres s¨®n respostes molt senzilles, per¨° canvien la vida i desdramatitzen¡±, va insistir durant el recorregut per explicar els 99 projectes. ?s el cas de la impressora en 3D que imprimeix mans i bra?os de colors ¡°que converteixen un nen d'un ¨¦sser estrany a un superheroi¡±. Els projectes no estan ordenats per data de realitzaci¨® o de ¡°comercialitzaci¨®¡±, sin¨® per una l¨ªnia de vida, que comencen amb solucions destinades a nens i acaben amb una urna funer¨¤ria biodegradable que serveix d'abonament per als arbres.

Una an¨¨cdota. En un edifici tan gran com el que acull el Museu del Disseny: en metres quadrats (25.000) i en milions d'euros (101), ning¨² va pensar a dissenyar unes portes prou grans perqu¨¨ hi pogu¨¦s entrar un avi¨® com el Flyox I?per exposar-lo a l'interior, com volia la seva directora. Per aix¨° s'ha quedat fora.