El salt de l¡¯?ngel

A mitjan anys setanta, quan els alumnes del col¡¤legi dels Corazonistas de Madrid encara rebien algun clatellot, hi havia un professor molt diferent dels altres. Aquell frare cridava l'atenci¨® perqu¨¨ era molt alt, duia unes bones grenyes i jugava millor que ning¨² a futbol. I perqu¨¨ feia coses molt diferents de la resta, com una estranya activitat anomenada cinef¨°rum i una altra que consistia a fer escoltar als nois al tocadiscs les can?ons que Joan Manuel Serrat havia compost amb poemes de Le¨®n Felipe i Miguel Hern¨¢ndez, entre d'altres. Ensenyava llengua, literatura i filosofia. Es deia ?ngel Gabilondo.

Durant molts anys, quan alg¨² a Espanya esmentava el cognom Gabilondo, la majoria pensava immediatament en un dels seus germans grans, el periodista, I?aki. Per¨° ja fa cert temps que causa dubtes, perqu¨¨, potser, s'estan referint a aquell frare que va deixar de ser-ho el 1979, es va llicenciar amb 31 anys en la carrera de Filosofia, despr¨¦s va ser professor i catedr¨¤tic de Metaf¨ªsica, deg¨¤ de la Facultat de Filosofia i Lletres i rector de la Universitat Aut¨°noma de Madrid, president de la Confer¨¨ncia de Rectors (de la de Madrid i de l'estatal) i, entre el 2009 i el 2011, ministre d'Educaci¨® amb el Govern de Rodr¨ªguez Zapatero. I, en les ¨²ltimes setmanes, gaireb¨¦ no hi ha opci¨® que estaran parlant del cinqu¨¨ dels nou germans Gabilondo, ?ngel, nascut a Sant Sebasti¨¤ el 1949.

Ha publicat m¨¦s d'una dotzena de llibres sobre divulgaci¨® de la filosofia. En aquests, s'hi pot entreveure la forma de pensar d'alg¨² a qui agrada jugar amb les paraules, amb les idees i els conceptes que contenen les paraules, fent les voltes que facin falta ¡ªde vegades, alguns ens podem perdre¡ª fins a comprendre'l, a ell i als altres. Per¨° al final, sempre arribar¨¤ on vol i ho dir¨¤ d'una manera cristal¡¤lina. ¡°Esperar que tot es mostri clar i sense fissures per actuar ¨¦s un pretext per no fer-ho¡±, ha escrit en l'¨²ltima entrada d'El Salto del ?ngel, el blog que mant¨¦ en EL PA?S.com des del gener del 2012, titulada La claridad.

Ha publicat m¨¦s d¡¯una dotzena de llibres de divulgaci¨® de la filosofia

Casat i amb dos fills, Gabilondo t¨¦ una enorme afecci¨® per a la seva extensa fam¨ªlia. ¡°Els germans exerceixen molta influ¨¨ncia els uns en els altres i es defensen com gats panxa enlaire¡±, diu un vell conegut. Algunes de les persones que han treballat amb ell el descriuen com un home t¨ªmid, per¨° molt afectu¨®s en les dist¨¤ncies curtes, que sempre escolta a tothom i mai no aixeca la veu a ning¨². Per¨°, tamb¨¦, alg¨² molt exigent a la feina, amb ell mateix i amb els que t¨¦ al voltant, ja siguin els alumnes dels Corazonistas o els c¨¤rrecs i assessors del ministeri. ¡°?s com un martell pil¨®¡±, explica l'exsecretari d'Estat d'Educaci¨® Mario Bedera en recordar com Gabilondo preguntava insistentment en cadascuna de les reunions de direcci¨® pels programes que s'havien engegat per complir els objectius marcats: ¡°I el biling¨¹isme, qu¨¨? Com va? I els programes de refor??...¡±.

Gabilondo ha assegurat que ell no havia aspirat mai a res: ¡°La gent que espera ser ministre ¨¦s un perill social¡±, va dir en una entrevista. Durant tot el temps en el Govern insistia que m¨¦s que ser ministre, ell estava de ministre. Per¨° sempre s'ha declarat, tamb¨¦, disposat a pensar seriosament, si el cridaven per encomanar-li alguna tasca, si ell era la persona adequada. I unes quantes vegades ha dit que no (expliquen que, a secretari d'Estat d'Universitats o a ser n¨²mero dos a la llista del PSOE al Congr¨¦s per Val¨¨ncia) i d'altres, que s¨ª, com a ministre d'Educaci¨® o, ara, a candidat a la presid¨¨ncia de la Comunitat de Madrid pel PSOE. Hi ha qui li atribueix, no obstant aix¨°, ¨¤nsies de poder, i es remeten a tots els c¨¤rrecs del seu curr¨ªculum. No est¨¤ afiliat al PSOE i ha manifestat que no pensa afiliar-s'hi. S'ha declarat defensor del p¨²blic, de la igualtat d'oportunitats i ¡°de la idea distributiva de la just¨ªcia amb independ¨¨ncia dels carnets¡±.

Conciliador, respectu¨®s, extremadament educat, molt intel¡¤ligent, culte, amb un sentit de l'humor tan subtil com afilat¡­ ?s gaireb¨¦ extenuant sentir les bondats del seu car¨¤cter que repeteixen una vegada i una altra amics, coneguts i col¡¤laboradors. Des de Podem, Luis Alegre l'ha lloat. Des del PP, la pitjor cr¨ªtica, de moment, ¨¦s que ¨¦s un erudit m¨¦s que un pol¨ªtic. Un home "perdut¡± en les grans idees, en els debats intel¡¤lectuals, per¨° incapa? de baixar al detall, a una gesti¨® que acaba deixant en mans dels que t¨¦ per sota, segons el descriu un c¨¤rrec auton¨°mic del Partit Popular. ¡°No se li coneix m¨¦s pol¨ªtica que la pressupost¨¤ria. En realitat, ¨¦s un conservador pur¡±, afegeix assegurant que no va fer mai cap veritable reforma, ni en la Universitat Aut¨°noma de Madrid ni en el ministeri.

¡°?s un home de consens amb visi¨® d¡¯Estat¡±, diu un exsenador del PP

?s veritat que no va tirar endavant, per¨° la veritat ¨¦s que com a ministre s¨ª que va intentar, i gaireb¨¦ va aconseguir, un pacte d'estat per l'Educaci¨®; el PP va saltar del carr¨® en l'¨²ltim moment, quan ja estava fet i nom¨¦s faltava l'escenificaci¨® p¨²blica. Despr¨¦s d'all¨°, va decidir seguir amb els acords que ja s'havien aconseguit ¡ªamb desenes de partits i organitzacions, a m¨¦s del PP¡ª, malgrat que algunes concessions de comprom¨ªs havien estat molt criticades des de l'esquerra i alguns sectors del PSOE. A m¨¦s, va prohibir en el ministeri que alg¨² retragu¨¦s al Partit Popular que no sign¨¦s el pacte.

Perqu¨¨, tingui ambicions o no, cosa que ¨¦s innegable, ¨¦s que les seves formes no s¨®n les del pol¨ªtic en voga. ¡°No busca mai l'enfrontament. Quan arrib¨¤vem amb una proposta per reaccionar contundentment a alguna q¨¹sti¨®, deia: 'Canvieu-ho; millor una frase amable. A veure si amb l'aigua bruta de la palangana tirem tamb¨¦ el nen¡±, recorda Bedera. Les formes, sens dubte, sempre s¨®n exquisides, no obstant aix¨°, un ex-alt c¨¤rrec de la Comunitat de Madrid el descriu com una esp¨¨cie de gran creador d'intrigues de poder, capgirant la idea de persona conciliadora a la recerca de consensos.

L'exsenador del PP Adolfo Abej¨®n, un dels negociadors d'aquell pacte frustrat, no hi est¨¤ d'acord. ¡°?s un home de consens i t¨¦ visi¨® d'Estat¡±. Si Gabilondo es converteix en president de Madrid, ¡°que el PSOE no esperi que s'oposi a alguna cosa que sigui raonable per a tota la societat perqu¨¨ no va b¨¦ al partit. Tindr¨¤ tota la fermesa que la seva consci¨¨ncia li dicti¡±, opina. Aix¨° s¨ª, aquestes formes suaus i tranquil¡¤les no t¨¦ clar que serveixin si al final li toca quedar-se en l'oposici¨®.

Quan est¨¤ disgustat va a c¨®rrer. Per aix¨° es va aprimar durant la seva ¨¨poca com a ministre.