El Nasdaq toca els 5.000 punts que tenia a la bombolla tecnol¨°gica

El Nasdaq ha tocat durant uns segons el nivell dels 5.000 punts. Quinze anys ha trigat l'¨ªndex que representa les companyies de la nova economia a recuperar el que va perdre en nom¨¦s dos i mig, despr¨¦s de l'esclat de la bombolla de les puntcom. La plataforma electr¨°nica, que continua estant dominada pels valors d'empreses tecnol¨°giques, ¨¦s ara un mercat borsari m¨¦s racional i els inversors se'l prenen m¨¦s seriosament, en apostar per firmes ja madures.

La cotitzaci¨® m¨¤xima del Nasdaq est¨¤ marcada en els 5.132,52 punts, que va aconseguir en la jornada del 10 de mar? del 2000. El r¨¨cord al tancament va quedar aquell dia en 5.048,62 punts. Per¨° el nivell m¨¤gic dels 5.000 punts va aguantar nom¨¦s dos dies i es va esfumar tan r¨¤pid com el valor de les puntcom. La recessi¨®, els esc¨¤ndols corporatius i els atemptats de l'11-S van posar m¨¦s pressi¨®.

El Nasdaq va quedar redu?t aix¨ª a nom¨¦s 1.108,49 punts l'octubre del 2002 i fins al novembre del 2013 no va recuperar els 4.000 punts. Aquesta vegada, no obstant aix¨°, la situaci¨®, diuen al parquet, ¨¦s molt diferent de la de fa 15 anys. El negoci de les tecnol¨°giques es basava llavors m¨¦s en una fantasia que en resultats, cosa que explica que la bombolla punx¨¦s amb tanta virul¨¨ncia. Ara, les companyies tenen un valor que s'ajusta m¨¦s a la realitat dels seus negocis.

L'exemple m¨¦s evident ¨¦s Apple, que l'¨²ltim trimestre va batre r¨¨cords al m¨®n corporatiu en ingressos, beneficis i efectiu en balan?. El seu pes al Nasdaq ¨¦s enorme, amb el 10% de l'¨ªndex quan fa 15 anys ni tan sols apareixia entre les 20 companyies m¨¦s importants. Tamb¨¦ tenen s¨°lids negocis supervivents com Microsoft, Cisco Systems, Oracle, Amazon, Adobe o Priceline.

Als vells titans es van sumar nous actors de pes, com Google, Facebook o Netflix. Encara que les tecnol¨°giques dominen, amb el 43% de les companyies en aquesta plataforma, el Nasdaq ¨¦s ara un ¨ªndex m¨¦s divers. Amb el canvi de mil¡¤lenni, les tecnol¨°giques representaven el 57%. Tamb¨¦ hi havia m¨¦s companyies cotitzant, unes 4.715 firmes davant de 2.568 ara.

Realitats diferents

S¨®n menys, per¨° tamb¨¦ m¨¦s grans. El valor mitj¨¤ de mercat de les companyies que integren el Nasdaq Composite ¨¦s de 2.950 milions de d¨°lars, davant de 1.160 milions quan la bombolla anava a esclatar. Tampoc hi ha tant entusiasme ara del costat de les estrenes bors¨¤ries. Entre el 1999 i el 2000 es van anunciar 630 ofertes d'accions, enfront de les 300 des de comen?aments del 2014.

En aquella ¨¨poca, el que estava al comandament era Bill Gates com a conseller delegat de Microsoft. Tamb¨¦ hi havia Bernie Ebbers, de l'extingida WorldCom. Altres firmes van ser absorbides, com Sun Microsystem per Oracle o Palm per HP. Els protagonistes ara s¨®n Tim Cook, a Apple; Larry Page i Sergey Brin, a Google, i Mark Zuckerberg, a Facebook.

Les companyies que arriben ara al mercat tenen negocis madurs, amb resultats que poden demostrar i es van dotar abans del capital que necessitaven per desenvolupar-se, com est¨¤ sent el cas d'Uber, Pinterest o SnapChat. Durant els anys que van portar a la bombolla, no obstant aix¨°, el que es venia era m¨¦s aviat un concepte i es presentava com a credencial el nombre d'usuaris.

Les tecnol¨°giques, i especialment les biotecnol¨°giques, estan liderant el mercat de capitals en aquesta fase d'incertesa, fet que explica que el Nasdaq pug¨¦s un 10% durant els ¨²ltims sis mesos i m¨¦s d'un 15% en les ¨²ltimes 52 setmanes. Durant els ¨²ltims cinc anys l'ascens va ser del 125%. La laxitud monet¨¤ria als EUA provoca que les accions d'aquestes companyies, ja madures, siguin m¨¦s atractives que els bons.

Els tres ¨ªndexs de Wall Street estan aix¨ª ja en r¨¨cord. El Dow Jones va depassar fa dos anys el m¨¤xim que va marcar abans de la crisi financera, que datava del 9 d'octubre del 2007, encara que li va costar quatre anys recuperar-se des del m¨ªnim de mar? del 2009. Ara es mou prop dels 18.000 punts, un 60% per sobre del 2000, mentre que S&P 500 aguanta els 2.100 punts.

Signes d¡¯esgotament

Malgrat aquest repunt, els grans supervivents de la bombolla tecnol¨°gica continuen arrossegant p¨¨rdues importants. ?s el cas de Microsoft, que segueix un 25% per sota del m¨¤xim, o de Yahoo, Cisco i Oracle, que es paguen a menys de la meitat que fa 15 anys. I encara que el nivell dels 5.000 punts es considera l'adequat, el repunt en el tram final va mostrar s¨ªmptomes d'esgotament.

Quan el Nasdaq va comen?ar a operar el febrer del 1971, el valor de l'¨ªndex era de 100 punts. Va trigar dues d¨¨cades a escalar a 500 punts i nom¨¦s quatre anys doblar-ho. Si s'ajusta a la inflaci¨®, el r¨¨cord de mar? del 2000 estaria en els 6.940 punts. Els operadors del mercat eviten fer comparacions, per¨° s¨ª que admeten que l'estrat¨¨gia de la Fed crea bombolles en alguns actius.

A aix¨° se suma el problema que algunes de les tecnol¨°giques estan mostrant algunes xacres precisament per la seva maduresa. ?s el cas de Cisco, dels primers membres del Nasdaq, i de Qualcomm. Tenen dificultat per cr¨¦ixer en una ind¨²stria que es renova a gran velocitat. A m¨¦s, a l'inversor li costa comprar quan l'¨ªndex ¨¦s a prop del potencial per por d'una correcci¨®.