Lydia Davis: ¡°La novel¡¤la ¨¦s, de fet, un conte llarg¡±

Fa deu anys Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) va abandonar les vicissituds de la vida a Manhattan i es va traslladar amb el seu marit, el pintor Alan Cote, a un petit enclavament prop d'East Nassau, tres hores al nord de Nova York. L'habitatge on viu actualment la parella, un edifici de ma¨® vermell de tres plantes amb sostres que fan cinc metres d'altura, va ser constru?t als anys 30, i durant d¨¨cades va ser la seu de l'escola local. Les antigues aules han estat adaptades a les necessitats dom¨¨stiques i a les exig¨¨ncies creatives dels seus inquilins. El gimn¨¤s ¨¦s avui un taller de pintura, i altres cambres fan d'estudi o de biblioteca. Els immensos quadres abstractes de Cote omplen les parets de diverses sales, compartint l'espai amb les delicades fotos fetes pel fill del matrimoni, en Theo.

El 2009, despr¨¦s de gaireb¨¦ quatre d¨¨cades de feina en relativa foscor, van apar¨¨ixer els Cuentos completos?(Seix Barral),?de Lydia Davis, un volum de 700 p¨¤gines que recollia els dos centenars de relats breus inclosos en les quatre col¡¤leccions publicades per l'escriptora al llarg de la seva vida. Al llibre es va poder constatar el seu domini del conte, g¨¨nere que sempre ha tingut el m¨¤xim reconeixement i estima en la tradici¨® nord-americana, i en el qual Davis ha inscrit el seu nom per sempre amb autoritat i contund¨¨ncia, encara que no estigui gaire clar qu¨¨ s¨®n exactament els brev¨ªssims textos que escriu. Els seus segments en prosa tenen un nivell d'intensitat i concisi¨® que els situa molt a prop de la poesia o la il¡¤luminaci¨® filos¨°fica. Un dels seus principals admiradors, Jonathan Franzen, va intentar resoldre l'assumpte, referint-s'hi com ¡°una mena de Proust del relat breu¡±. Despr¨¦s d'una s¨¨rie de reconeixements que van culminar amb la concessi¨® del Premi Internacional Man Booker l'any passat, s'ha publicat fa poc a Catalunya?Ni puc ni vull?(Edicions 1984), volum que reuneix els relats escrits per l'autora despr¨¦s de l'aparici¨® dels Cuentos completos. Aix¨ª mateix veu la llum per primera vegada en castell¨¤ El final de la historia?(Alpha Decay), ¨²nica incursi¨® de Lydia Davis en la novel¡¤la, text d'un inter¨¨s extraordinari sense el qual no ¨¦s possible entendre totalment el conjunt de la seva obra. L'escriptora se serveix una tassa de caf¨¨ i deixa que passin uns segons abans de respondre a la pregunta de qu¨¨ aporta Ni puc ni vull respecte al seu treball anterior com a autora de microficcions.

La meva intenci¨® no ¨¦s crear poemes, sin¨® esclats en prosa que vull separar en la ment del lector

¡°La meva obra ha anat evolucionant amb el temps, encara que em resulta dif¨ªcil explicar exactament com. Les primeres col¡¤leccions inclo?en hist¨°ries m¨¦s tradicionals que tenien una certa extensi¨®. Hi havia relats curts per¨° no min¨²sculs, com ara. Crec que en aquest ¨²ltim llibre m'he aventurat m¨¦s amb la forma. Sempre assajo noves formes d'escriptura, i en l'¨²ltim llibre porto aquesta tend¨¨ncia encara m¨¦s lluny. Hi ha m¨¦s llistes. Per primera vegada apareixen seq¨¹¨¨ncies o s¨¨ries, com les anomenades?hist¨°ries somni o la seq¨¹¨¨ncia de 13 hist¨°ries Flaubert. Es tracta d'excepcions. Es podria dir que en aquest nou llibre hi ha textos que s'apropen m¨¦s al que ¨¦s un poema, encara que la ra¨® per la qual trenco les l¨ªnies no ¨¦s que els vegi com a versos sin¨® una manera d'indicar com han de llegir-se, efectuant una pausa despr¨¦s de certa frase. Caldria considerar que s¨®n una mena de poemes primitius, per¨° sense car¨¤cter l¨ªric. Es tracta m¨¦s aviat de breus esclats en prosa que vull que estiguin n¨ªtidament separats en la ment del lector. La meva intenci¨®, per descomptat, no era crear poemes¡±.

M¨¦s interessant encara que la publicaci¨® d'una nova col¡¤lecci¨® de relats ultracurts de Lydia Davis ¨¦s la recuperaci¨® d'El final de la historia, la seva ¨²nica novel¡¤la. Qu¨¨ va motivar la irrupci¨® d'un format tan ali¨¨ al que sempre ha fet una mestra tan depurada de la forma breu?

¡°Mai m'he considerat una novel¡¤lista. Des que vaig comen?ar a escriure em vaig sentir escriptora de contes¡­ Per¨° si em remunto als or¨ªgens, el primer que vaig escriure va ser poesia, tot i que all¨° era m¨¦s aviat una mena de conjur verbal. La novel¡¤la va sorgir quan ja feia m¨¦s de vint anys que escrivia contes. Tinc un ampli espectre de registres, des d'una o dues l¨ªnies fins a un par¨¤graf, una p¨¤gina, dues p¨¤gines, i en alguns casos textos una mica m¨¦s extensos. A mesura que s¨®n m¨¦s llargs es tornen m¨¦s narratius, i com m¨¦s curts s¨®n, m¨¦s s'assemblen a una can?¨®. Pot ser que no siguin poemes, per¨° el llenguatge, el ritme i la forma s¨®n m¨¦s musicals, un aspecte que es converteix en l'element prioritari. Per¨° fins i tot entre els textos m¨¦s breus n'hi ha de molt diferents. Alguns s¨®n com un crit; altres, s'assemblen a una meditaci¨®. Realment la novel¡¤la era una esp¨¨cie de conte llarg. No era q¨¹esti¨® que jo consider¨¦s que havia arribat l'hora d'escriure una cosa org¨¤nicament diferent des del punt de vista narratiu, sin¨® que, de sobte, em vaig topar amb un material que necessitava molt m¨¦s espai del que jo li podia atorgar dins dels l¨ªmits d'un relat¡±.

Els meus textos m¨¦s breus s¨®n molt diferents: alguns s¨®n un crit, d¡¯altres s¨®n una mena de meditaci¨®

M¨¦s vegades de les que li ve de gust recordar, Lydia Davis ha hagut d'afrontar la insistent pregunta de quin llibre s'enduria a una illa deserta. De fet, la resposta no pot ser m¨¦s reveladora: ¡°El Diccionari Oxford de la Llengua Anglesa¡±, diu rient, ¡°perqu¨¨ em permet fer trampa: s¨®n 20 volums¡±. L'ocurr¨¨ncia posa en relleu una predilecci¨® molt profunda. A Davis la fascinen els aspectes m¨¦s immediatament materials del llenguatge. Res la fa m¨¦s feli? que parlar de sintaxi, gram¨¤tica i lexicografia. I res la diverteix m¨¦s que traslladar els codis d'unes lleng¨¹es a unes altres, la qual cosa il¡¤lumina un dels aspectes m¨¦s interessants de la seva personalitat: la seva passi¨® per la traducci¨® liter¨¤ria, una tasca que va comen?ar a exercir durant els seus anys d'estudiant universit¨¤ria. ¡°Una de les raons per les quals van passar set anys entre la publicaci¨® de Cuentos completos i Ni puc ni vull ¨¦s que em van sortir les dues traduccions m¨¦s importants de la meva vida: el primer volum d'A la recerca del temps perdut, de Proust, i Madame Bovary, de Flaubert. El repte era immens, per¨° quan em van proposar traduir Proust no ho vaig dubtar. Fa tota una vida que tradueixo. Havia escalat cims molt alts i ara em proposaven escalar el m¨¦s alt de tots. Vaig acceptar el repte. Vaig trigar tres anys i, quan vaig acabar, em van proposar que tradu¨ªs Madame Bovary. Al principi vaig dir que no, per¨° al cap d'un temps em vaig adonar que trobava a faltar traduir. Despr¨¦s de Proust m'enfrontava a una altra tasca tit¨¤nica, per¨° el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que quan vaig acabar no vaig voler parar, i vaig seguir traduint, aquesta vegada de l'holand¨¨s. ?s el que em t¨¦ ocupada en aquests moments. Estic traduint A.?L.?Snijders¡±. Una altra elecci¨® molt simptom¨¤tica. Snijders, de 77 anys, es dedica a una modalitat de relat ultrabreu a la qual l'autor es refereix com a?zkv. Quan el 2010 se li va concedir el Premi Constantijn Huygens pel seu treball en aquest g¨¨nere ins¨°lit, Snijders, que mant¨¦ una distesa comunicaci¨® per correu electr¨°nic?amb la seva traductora a l'angl¨¨s, havia publicat un total de 1.500 zkvs.

¡°Traduint m'ho passo molt b¨¦¡±, assenyala Davis amb euf¨°ria, evocant com va descobrir Snijders. ¡°Era a Amsterdam, ara fa uns tres anys, i vaig decidir que amb qualsevol pa¨ªs, i amb qualsevol idioma al qual s'hagu¨¦s tradu?t la meva obra, jo intentaria al meu torn traduir una mica d'aquest idioma a l'angl¨¨s¡­ Ja s¨¦ que s¨®n molts idiomes, i cada vegada m¨¦s, per¨° ho intentar¨¦. He tradu?t una hist¨°ria del castell¨¤ [un conte de l'escriptora mexicana Ana Rosa Gonz¨¢lez Matute, aclareix], del portugu¨¨s, de l'alemany i ara estic amb l'holand¨¨s. He estat exposada a molts idiomes. El primer va ser l'alemany, quan vaig anar a l'escola a Graz, ?ustria, amb vuit anys. Al castell¨¤ vaig estar exposada a l'Argentina, tamb¨¦ quan era molt jove. Potser ara estic intentant reproduir aquelles experi¨¨ncies de quan era una nena¡±.