Val¨¨ncia ¡®a la mexicana¡¯

De petit, Ferran Torrent (Sedav¨ª, Val¨¨ncia, 1951), per engreixar les seves narracions orals, feia servir fragments d'hist¨°ries de Jules Verne que la seva imaginaci¨® maquillava i que la poca profunditat lectora de la fam¨ªlia feia indetectable. Ja com a novel¡¤lista conspicu, la imaginaci¨® li ha fet falta d'una manera relativa perqu¨¨ la realitat valenciana, des dels ulls d'un murri observador com ell, generalment camuflat darrere d'un periodista i/o un detectiu, ja li ha proporcionat material de sobres. Una de les millors proves va ser la multipremiada Societat limitada (2002) i a aquesta estela respon ara Un dinar un dia qualsevol (Columna), un esgarrif¨®s retrat sociopol¨ªtic d'una Val¨¨ncia d'avui que va ¡°cap a la mexicanitzaci¨®: la corrupci¨® ho envaeix tot¡±. Com si es tract¨¦s d'una paella, una Val¨¨ncia a la mexicana.

Torrent va rebre fa uns anys l'enc¨¤rrec de fer un llibre-reportatge sobre la corrupci¨® a Val¨¨ncia. Ho va comen?ar tal com s'han de fer les coses, almenys en aquella ciutat, diu: quedant per dinar amb gent influent. ¡°Un amic em va dir que hi havia alg¨² que s'havia llegit Societat limitada i que volia explicar-me extraoficialment algunes coses. Per qu¨¨? No ho s¨¦. Vam quedar. No va voler passar-me el seu tel¨¨fon i em va dir que ja ens anir¨ªem trobant pel centre de la ciutat. No amb mi, per¨° sembla ser que vivia de cobrar per favors i passar informaci¨®; pel que em deia, es notava que havia estat molt a prop del poder¡±, relata l'escriptor. En qualsevol cas, el 90% del que li va explicar no ho podia utilitzar ¡°perqu¨¨ era pr¨¤cticament impossible obtenir-ne proves¡±. Resultat: Torrent va aparcar el llibre period¨ªstic sobre les 60 p¨¤gines i va decidir, s¨ª, com altres vegades, per¨° potser mai amb tanta profunditat i un cert desenc¨ªs, novel¡¤lar la seva mirada sobre la societat valenciana i la seva corrupci¨®.

L¡¯autor va acabar aparcant un llibre de reportatge period¨ªstic sobre la corrupci¨® perqu¨¨ ¡°el 90% del que vaig esbrinar era molt dif¨ªcil documentar-ho¡±

L'escriptor vol desvincular aquest episodi de la seva 19a novel¡¤la, que arriba quatre anys despr¨¦s de l'¨²ltima, la de tipus hist¨°ric Ombres en la nit, per¨° en Un dinar un dia qualsevol ¨C¡°els dinars, a Val¨¨ncia, s¨®n m¨¦s importants que una investigaci¨® policial¡±, assegura des del restaurant barcelon¨ª La Camarga, el de la famosa gravaci¨® de la conversa entre Alicia S¨¢nchez-Camacho i l'exparella de Josep Pujol Ferrusola¡ª ¨¦s f¨¤cil identificar el seu misteri¨®s informant amb el del seu protagonista en la ficci¨®, l'Albert, el Negociador.

La intrincada especulaci¨® urban¨ªstica sobre les instal¡¤lacions del Val¨¨ncia Club de Futbol, i que havia de traduir-se en vuit edificis alt¨ªssims que havien de convertir Mestalla en el ¡°Little Hong Kong¡±, com es coneixia amb humor l'operaci¨® Mestalla, ¨¦s el que vol explicar el veter¨¤ ¨Ci, per tant, ja ¡°desnonat¡± del seu diari i precaritzat laboralment¡ª Marc Sendra. El confident li passa, a m¨¦s, una nota que va apar¨¨ixer en un diari que no va tenir seguiment informatiu: l'aparici¨® d'un adolescent mort en un abocador amb el cos intacte, cosa que, crim a banda, demostrava que l'empresa que tractava els residus no ho feia. ¡°?s un cas real que la premsa no va seguir¡±, apunta Torrent, nom¨¦s relativament sorpr¨¨s quan se li fa notar que aquestes irregularitats en el tractament de residus s¨®n denunciades per Roberto Saviano en el seu llibre sobre la m¨¤fia Gomorra o en la s¨¨rie televisiva Los Soprano. ¡°S¨®n empreses concession¨¤ries molt potents i misterioses¡±, deixa anar Torrent.

¡°Mentre dinava amb Carlos Fabra [president de la Diputaci¨® de Castell¨® entre el 1995 i 2011], em deia coses del tipus que havien comprat la millor m¨¤quina per operar pr¨°stata d'Espanya o davant meu va trucar al director de l'Hospital de Castell¨® perqu¨¨ l'endem¨¤ acompany¨¦s el cambrer que ens servia a traumatologia perqu¨¨ va veure que anava coix. Esclar, el cambrer ens va dir: ¡®Per aix¨° el voto¡¯¡±, recorda Torrent. L'escriptor fixa l'origen de la corrupci¨® valenciana en les eleccions del 1996, quan Eduardo Zaplana li va dir a Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar que ompliria l'estadi de Mestalla pel m¨ªting final del PP. ¡°Es va comprometre amb empresaris, que el van ajudar a muntar i pagar 1.000 autocars carregats de gent; la bombolla del deute de favors amb aquells va arrencar llavors¡±, diu l'escriptor, que assegura que el que els pol¨ªtics han espoliat a la Comunitat Valenciana ¡°s¨®n, segons em van explicar uns economistes, almenys 12.000 milions d'euros, per¨° en deuen ser m¨¦s¡±.

L¡¯origen de la corrupci¨® a Val¨¨ncia, apunta, va comen?ar el 1996, quan Zaplana va demanar ajuda a empresaris per omplir l¡¯estadi de Mestalla per al m¨ªting final del PP

¡°Val¨¨ncia est¨¤ patint una desnaturalitzaci¨® brutal: les caixes d'estalvis ja s¨®n de La Caixa o del Banc Sabadell; el Val¨¨ncia, d'un magnat de Singapur, i els tarongers, deficitaris, s'arrenquen per conrear kiwis i magranes, mentre pots fer un recorregut sociol¨°gic brutal per totes les urbanitzacions i edificacions institucionals fantasmes, inacabades o inutilitzades despr¨¦s de la crisi¡±. Constructor de novel¡¤les amb un fort retrat social i personatges carism¨¤tics, Torrent ha incrementat la den¨²ncia. I en un to m¨¦s agre: el primer fris que retratava aquesta Val¨¨ncia en fase de descomposici¨® ¨CSocietat limitada, Esp¨¨cies protegides (2003) i Judici final (2006)¡ª mantenia un desemmascarament amb una ironia humor¨ªstica que ara sembla que hagi mudat en un pur desenc¨ªs o f¨¤stic.

¡°Un t¨¦ la sensaci¨® que ¨¦s una batalla perduda, ¨¦s molt pesat denunciar aix¨° tant de temps; tinc 63 anys i ja no tinc l'esperit per canviar jo segons qui¡­ Miri, al poder li importen una merda les manifestacions i tot; la societat valenciana tampoc respon com caldria, com es va veure amb els de l'accident del metro que va costar la vida a m¨¦s de 40 persones; quan enxampen gent com B¨¢rcenas o Fabra ning¨² aixeca la catifa, per pactes?¡­ Qu¨¨ s'ha de fer? Doncs potser no votar i deixar que el sistema caigui¡­ S¨ª, potser estic empipat i fastiguejat i quan vaig escriure el llibre no n'era conscient¡±. L'episodi faller del valenci¨¤ inintel¡¤ligible de l'alcaldessa Rita Barber¨¤ durant la Crem¨¤ del passat diumenge el reafirma. ¡°?s una dona indignant: representa la Val¨¨ncia elitista, castellana, que no ¨¦s tan majorit¨¤ria, per¨° b¨¦...; potser ¨¦s psicol¨°gic i resulta que la gent necessita pares en¨¨rgics¡±, etziba.

Rita Barber¨¤ ¨¦s una dona indignant: representa la Val¨¨ncia elitista, castellana, que no ¨¦s tan majorit¨¤ria, per¨° b¨¦...; potser ¨¦s psicol¨°gic i resulta que la gent necessita pares en¨¨rgics

Observador fi, en el seu afany costumista Torrent es fixa en el creixent minicultiu (gent a l'atur que acaba llogant uns pams de terra per plantar hortalisses i sobreviure) o rescata paraules del viu valenci¨¤ de l'interior (estralejar per discutir; la figura de l'alfarrasser, que avalua les collites a ull nu¡­ ¡°L'arquitecte Calatrava sembla que en tenia un per avaluar el cost d'una obra, sense pl¨¤nols ni res¡±, apunta). I tamb¨¦ deixa caure que el periodisme combatiu, d'investigaci¨® i de carrer ¡°escasseja cada vegada m¨¦s; en la novel¡¤la intento reivindicar-lo, per¨° si es vol denunciar segons qu¨¨ cal rec¨®rrer a la novel¡¤la per trobar una tribuna on dir-ho i perqu¨¨ pots fer servir informaci¨® que no podries demostrar¡±.

En resum, el mal de Val¨¨ncia, ¡°per¨° tamb¨¦ d'Andalusia, per exemple¡±, s¨®n ¡°les majories absolutes, que s¨®n dictadures, distorsions de la democr¨¤cia¡±. Guillem Frontera, l'autor mallorqu¨ª, denuncia tamb¨¦ en el seu recent Sic¨ªlia sense morts (Club Editor) la corrupci¨® pol¨ªtica a les Balears. Val¨¨ncia podria ser tamb¨¦ Sic¨ªlia sense morts? ¡°S¨ª, per¨° si no hi ha morts ¨¦s nom¨¦s per falta de tradici¨®; per¨° ja arribarem si deixem que les coses vagin fent com ara¡­¡±.