Danys col¡¤laterals

La Margarida obre la porta amb ulls il¡¤lusionats, vingui, vingui, diu, i gaireb¨¦ de la m¨¤ em porta pis endins fins a una sala plena de llum que s¡¯obre a una terrassa plet¨°rica de plantes. ¡°I volen que visquem en un piset que no t¨¦ ni balc¨®. Sap les hores que passem aqu¨ª?¡±, pregunta, ret¨°rica, i sospira. ¡°Quan vaig saber que la casa havia d¡¯anar a terra, vaig tenir una depressi¨® molt greu¡±, afirma. El marit, el Joan, calla perqu¨¨ no li agraden les trifulques, ell es dedica a pintar uns quadres fin¨ªssims que semblen gravats i que omplen les parets de la casa. T¨¦ l¡¯estudi en una habitaci¨® m¨¦s petita, tota per ell, on es veu de seguida que ¨¦s feli?. Aquest ¨¤tic ¨¦s molt gran, ben constru?t, i despr¨¦s de viure-hi m¨¦s de cinquanta anys els estadants se l¡¯han fet a mida, han arreglat els banys i la cuina, tot est¨¤ pintat, net, polit, una del¨ªcia.

El drama d¡¯aquests pisos, dues finques s¨°lides plantades sobre el carrer d'Enten?a del barri de les Corts, ¨¦s que estan dins de l'illa en qu¨¨ hi havia la col¨°nia Castells, que est¨¤ en fase avan?ada de desaparici¨®. Els ve?ns, en algun moment la van defensar com a part d¡¯una mem¨°ria fabril que ja no t¨¦ gaire sentit. Primer va desapar¨¨ixer la f¨¤brica, que feia vernissos, i ara nom¨¦s queda un retall del barri dels treballadors, casetes baixes que no tenien ni quarto de bany. Encara n¡¯hi ha un sector en peu, esperant que s¡¯acabin els pisos que reallotjaran els estadants legals ¨Cperqu¨¨ hi havia hagut okupes¡ª, que compten els dies per tenir un habitatge com cal. Els pisos p¨²blics s¡¯estan construint a l¡¯altra banda del carrer d'Enten?a.

La col¨°nia va quedar sentenciada pel PGM, el pla general del 1976

La Margarida m¡¯insisteix perqu¨¨ baixem al pis de sota, on viuen l¡¯Emili i l¡¯?ngels, perqu¨¨ com que s¨®n una mica m¨¦s joves, diu, tot ¨¦s m¨¦s modern, i en efecte el pis fa goig. La llum entra a cabassos i il¡¤lumina mobles de disseny i ornaments d¡¯una eleg¨¤ncia pr¨¤ctica i viscuda. L¡¯Emili explica amb claredat el problema. La col¨°nia va quedar sentenciada pel PGM, el pla general del 1976 que va fer un esfor? per posar zones verdes en una Barcelona atape?da fins al caramull. L'illa vasta i poc constru?da era molt llaminera. El PERI, que ¨¦s el desenvolupament concret del sector, va arribar anys despr¨¦s i encara va trigar a posar-se realment en marxa. Algunes persones de la col¨°nia van plorar davant del Districte ¨Cjo ho he vist¡ªperqu¨¨ s¡¯activessin els trasllats, cansades de rates i humitats i mis¨¨ria. No tothom, per¨°, estava content: el PERI obliga a buidar l'illa de cases sencera.

Si preguntessin als ve?ns d¡¯aquestes dues finques, el 90% s¡¯hi vol quedar

Una illa que t¨¦, sobre dos carrers, un per¨ªmetre d¡¯edificis bastant precaris, prescindibles segurament, amb l¡¯excepci¨® d¡¯aquestes dues finques assentades sobre el d'Enten?a, d¡¯una gran qualitat. Just al costat, paret per paret, s¡¯est¨¤ construint una promoci¨® de pisos de luxe, amb piscina i sol¨¤rium, i a continuaci¨® una escola especial, en un edifici que s¡¯ha fet en un tres i no res, com prefabricat. L'Emili no calla: ¡°L¡¯Ajuntament va ser molt h¨¤bil posant tothom en un mateix sac, els de les casetes i nosaltres, de manera que quan es posava a votaci¨® el PERI, sempre guanyava l¡¯acceptaci¨®. Si preguntessin als ve?ns d¡¯aquestes dues finques nostres, el 90% s¡¯hi vol quedar. S¨®n gent gran, pensionistes, que hi han viscut tota la vida¡±, explica.

¡°Estem parlant d¡¯urbanisme democr¨¤tic?¡±, pregunta. ¡°Doncs jo t¡¯ho explico: es tracta de fer-nos fora per poder fer m¨¦s pisos de luxe. Tenen dibuixat el projecte d¡¯un altre bloc. M¨¦s piscina i sol¨¤rium. I amb la plusv¨¤lua, pagar el cost del reallotjament de la col¨°nia. Per¨° nosaltres diem que no es pot pagar l¡¯arranjament amb el dret d¡¯uns ve?ns espoliats. Fer-nos fora no respon a l¡¯inter¨¨s general¡±, s¡¯indigna. Les dues finques s¨®n de lloguer, havien estat de protecci¨® oficial i ara s¨®n propietat d¡¯una empresa que t¨¦ la seu en un dels ¨¤tics afectats. Un tomb per Google m¡¯informa que l¡¯empresa pertany a un fons d¡¯inversi¨®, una sicav de Madrid. Mala pe?a al teler, perqu¨¨ la propietat rebr¨¤ una suculenta indemnitzaci¨®, diuen que ja pactada, i tindr¨¤ un inter¨¨s nul a defensar cap dret dels ve?ns. La Margarida interromp per dir que fa anys el periodista Huertas Claver¨ªa va fer un article sobre el tema. ¡°L¡¯especulaci¨® verda¡±, era el t¨ªtol.

Els pisos continuen sent de lloguer, un lloguer ara mitj¨¤, i han estat recentment rehabilitats, cosa que sorpr¨¨n perqu¨¨ les finques afectades en principi no poden fer obres grosses. ¡°Per¨° ¨¦s que estaven en risc, perqu¨¨ hi havia aluminosi. Es van canviar les bigues i es va fer la fa?ana¡±, precisa l¡¯Emili. ¡°Ara, ¨¦s clar, els dos edificis valen m¨¦s¡±, fa notar. ¡°Fer-nos fora ¨¦s legal, per¨° no ¨¦s leg¨ªtim. Aqu¨ª mateix a la cantonada hi ha el menjador social del barri. Ens podem permetre enderrocar pisos s¨°lids per posar-hi ve?ns de luxe? Marxeu pensionistes de merda que necessitem aquest espai pels rics? Alg¨² de l¡¯Ajuntament anterior va parlar de fer en aquest carrer una ¡°milla d¡¯or¡±, i s¨ª, ¨¦s aix¨° el que volen¡±. De moment, els ve?ns de les dues finques, organitzats, volen guanyar una primera batalla. ¡°Que ens deixin tranquils fins a la tercera fase de reallotjaments, la qual cosa ens donaria una mica de temps per viure a casa nostra i per moure¡¯ns¡±. Ho plantejaran a totes les formacions abans de les elecccions municipals, i segons la resposta decidiran el vot.

Trias em va prometre que si era alcalde no ens tiraria a terra la casa

¡°Trias em va prometre que si era alcalde no ens tiraria a terra la casa. Vindr¨¦ a prendre caf¨¨ a la seva terrassa, em va dir¡±, recorda la Margarida. No ha vingut. Tots ells saben que s¨®n danys col¡¤laterals d¡¯una operaci¨® decidida en un despatx en una altra punta de la ciutat. ¡°Els vam plantejar alternatives, per¨° tot est¨¤ molt decidit¡±, rebla l¡¯Emili. Malgrat que el dest¨ª sembla haver-los passat per sobre, tenen esperances. I ¨¦s que al seu pis, l¡¯Emili i l¡¯?ngels s¡¯han arreglat una saleta de veure la tele en una habitaci¨® interior; ¨¦s un rac¨® entranyable, c¨¤lid com pocs, que mai no tindran en el pis que els volen assignar, tan petit i que sobretot ¡°no ser¨¤ mai el nostre¡±.