Andorra recela de l¡¯independentisme catal¨¤

Entre els independentistes catalans, una de les bromes que es pot sentir sobre el proc¨¦s sobiranista ¨¦s: ¡°Que Andorra envaeixi Catalunya i ens rendim al cap de cinc minuts¡±. ¡°Aqu¨ª, aquesta broma no fa cap gr¨¤cia¡±, avisa Albert Roig, periodista del Principat, que afegeix: ¡°Hem estat sempre tan a prop per¨° al mateix temps tan lluny¡±. Andorra t¨¦ part de la seva frontera amb Catalunya, i ¨¦s l¡¯¨²nic Estat del m¨®n on el catal¨¤ ¨¦s la llengua plenament oficial. Tot i els lligams, els pol¨ªtics avisen: el Principat reaccionar¨¤ a qualsevol acci¨® de Catalunya com qualsevol altre Estat del m¨®n.

La relaci¨® amb els estats ve?ns ¨¦s priorit¨¤ria per a Andorra, que est¨¤ pendent que els parlaments de Fran?a i Espanya ratifiquin els convenis de no doble imposici¨® que permetran que les empreses puguin establir-s¡¯hi al Principat sense ser gravats pels dos pa?sos. Un aspecte clau per al futur de l¡¯economia andorrana que fa que, com il¡¤lustra Roig, l¡¯independentisme sigui una mol¨¨stia: ¡°Els pol¨ªtics han tingut molta por i recel del proc¨¦s catal¨¤, per una sola ra¨®: Andorra estava tocant fons econ¨°micament, necessitava com l¡¯aire que respira aquesta obertura exterior, el reconeixement internacional, necessitava signar acords tant amb Madrid com amb Par¨ªs. Determinats posicionaments en relaci¨® amb l¡¯independentisme fan m¨¦s nosa que servei¡±, il¡¤lustra Roig.

Serem purs observadors sense cap mena d¡¯intromissi¨® pol¨ªtica

¡°?s un problema que ha de solucionar Espanya. Jo ja m¡¯ocupo dels assumptes del Govern i de l¡¯Estat andorr¨¤, prou problemes tinc per immiscir-me en la pol¨ªtica d¡¯altres Estats: ser¨¦ molt cautel¨®s¡±, explica Antoni Mart¨ª, cap de Govern i candidat a la reelecci¨® aquest diumenge per Dem¨°crates per Andorra. La resposta varia poc en boca dels altres tres candidats a presidir el Govern. Pere L¨®pez, del Partit Socialdem¨°crata, apunta que es tracta ¡°d¡¯una q¨¹esti¨® de pol¨ªtica interna espanyola¡± i assevera que Andorra actuar¨¤ com qualsevol altre Estat: ¡°Serem purs observadors sense cap mena d¡¯intromissi¨® pol¨ªtica. ?s la nostra l¨ªnia, tampoc ens agrada que alg¨² opini dels nostres assumptes interns¡±. Als ant¨ªpodes ideol¨°gics hi ha Josep Pintat, de Liberals d¡¯Andorra, que coincideix amb L¨®pez: ¡°No ¨¦s la nostra feina ficar-nos-hi ni criticar-ho: ¨¦s el mateix tracte que nosaltres volem de fora, aix¨ª que farem el mateix¡±. ¡°Ens ho mirem amb afecte, per¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® de la sobirania de cada poble: ens interessa mantenir les relacions hist¨°riques que tenim tant amb Catalunya com amb el regne d¡¯Espanya¡±.

El tauler pol¨ªtic andorr¨¤ ¨¦s clar, per¨° la societat s¨®n figues d¡¯un altre paner: a Andorra hi viuen 14.000 catalans, sense comptar els ja nacionalitzats que puguin tenir arrels catalanes, i el proc¨¦s ha tingut protagonisme al carrer: ¡°La mobilitzaci¨® dels ¨²ltims Onzes de Setembre i del 9-N van aplegar molt¨ªssima gent pel que ¨¦s Andorra. Mai s¡¯havien fet concentracions d¡¯aquelles caracter¨ªstiques amb aquell volum de gent¡±, explica Roig. Les manifestacions van ser organitzades per la delegaci¨® que l¡¯Assemblea Nacional Catalana t¨¦ a Andorra, que mant¨¦ reunions setmanals entre els sobiranistes catalans m¨¦s actius del Principat. El 9-N, la taula situada a Andorra la Vella va ser la segona en participaci¨® exterior a la consulta: hi van votar 1.481 catalans, una xifra nom¨¦s superada pels gaireb¨¦ 3.000 que ho van fer a Londres.

Entre els residents catalans hi ha un grup actiu d¡¯independentistes, on tamb¨¦ hi ha andorrans que hi tenen arrels, explica Montse Ronchera, consultora a R Consultors. ¡°Com a la mateixa Catalunya els ¨¤nims estan dividits: per una banda, molts andorrans no s¡¯identifiquen gaire amb aquest proc¨¦s i diria que els domina la indifer¨¨ncia o la simple curiositat, i despr¨¦s hi ha una altra part que mirem amb simpatia aquest proc¨¦s¡±.

La mobilitzaci¨® dels ¨²ltims Onzes de Setembre i del 9-N van aplegar molt¨ªssima gent pel que ¨¦s Andorra

Tamb¨¦ hi ha un sector d¡¯andorrans que ho viuen amb recel, explica Roig: ¡°No dir¨¦ que t¨¦ por, per¨° s¨ª que se sent una mica colonitzat; que no li agradaria que Catalunya fos independent perqu¨¨ despr¨¦s vingui a actuar com el germ¨¤ gran que diu com s¡¯han de fer les coses¡±. Hi coincideix Gualberto Osorio, periodista hist¨°ric del Principat, que entre d¡¯altres mitjans ha estat director de la R¨¤dio Televisi¨® d¡¯Andorra. ¡°L¡¯andorr¨¤ t¨¦ mem¨°ria hist¨°rica¡±, diu, i es fa eco dels rumors que corrien per Europa durant la Guerra Civil, que apuntaven a la creaci¨® d¡¯un protectorat franc¨¨s a Catalunya que podia incloure Andorra. Aquest recel dels ancians es veu reprodu?t pels m¨¦s joves, segons Osorio, quan veuen accions independentistes com la Constituci¨® catalana redactada pel jutge Santi Vidal: ¡°El seu projecte diu que Catalunya limita al nord amb Fran?a. I Andorra? No incloure-la ha estat un error¡±, lamenta.

Tots els entrevistats per aquest reportatge coincideixen a dir que, en cas d¡¯una Catalunya reconeguda com a independent, les relacions de ve?natge amb Andorra seran immillorables. Per¨°, de moment, l¡¯Estat posa la mirada a Madrid, i no far¨¤ cap gest que pugui molestar el seu principal interlocutor. El pa¨ªs, 184¨¨ de l¡¯ONU, fa el mateix que la resta d¡¯estats del m¨®n: protegir els seus interessos.