Cada dos dies es perd una llibreria a Catalunya

N¡¯obren algunes per¨° en tanquen moltes m¨¦s. Catalunya va passar de 601 llibreries el 2013 a 430 el 2014, un any amb un balan? negatiu ja que cada dos dies es perd una llibreria. Nom¨¦s a la prov¨ªncia de Barcelona, van desapar¨¨ixer 132 llibreries, i es va passar de 458 a 326. Aquest tancament incessant tamb¨¦ va afectar les comarques de Girona, que es van quedar amb 15 botigues de llibres menys; les de Tarragona, que en van perdre 8, i les de Lleida, que en van veure tancar 9. Tot i aix¨°, Catalunya ¨¦s la comunitat aut¨°noma on es venen m¨¦s llibres. El primer trimestre del 2014, es van vendre el 20,9% del total dels llibres d¡¯Espanya. Per darrere, Madrid, amb el 16,5%, i Andalusia amb l¡¯11,4%.

Al mateix ritme s'escriu el declivi de les llibreries a la resta d'Espanya: cada dia se'n tanquen 2,5. En conjunt, en van morir 912 i en van n¨¦ixer 226, i quan s¨®n m¨¦s les que moren que les que neixen... el futur s'escur?a. La lluita contra aquest dest¨ª, a trav¨¦s de la reinvenci¨® d'aquests espais culturals durant els ¨²ltims anys per atreure compradors, amb prou feines permet que el sector aguanti, sobreviuen 3.650 llibreries a tot Espanya i la caiguda de vendes no s'atura: el 18% des del 2011, han passat de facturar 870 milions d'euros a 707 l'any passat. Aquesta situaci¨® se suma al SOS llan?at al febrer pels editors, en un pa¨ªs on el 35% de la gent no llegeix mai o nom¨¦s de vegades.

Aquest ¨¦s el panorama cr¨ªtic que ha presentat aquest dimecres la Confederaci¨® Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL) al seu informe Observatori de la Llibreria 2014. ¡°Una prova del desprestigi que viu el llibre a la societat espanyola per la seva p¨¨rdua de valor com a element central de la cultura¡±, es lamenta Juan Miguel Salvador, de la llibreria Di¨®genes i responsable d'estudis de CEGAL. Aix¨°, a causa d'una conflu¨¨ncia de factors que inclou no nom¨¦s la crisi econ¨°mica i la irrupci¨® de la tecnologia i de nous operadors globals i virtuals, ¡°sin¨® tamb¨¦ per la falta de pol¨ªtiques adequades per a la lectura, una major campanya de m¨¤rqueting i activitats dinamitzadores per la nostra banda i del comprom¨ªs de la societat i la fam¨ªlia davant del llibre¡±, assegura Pilar Gallego, presidenta de CEGAL i del Gremi de Llibreters de Madrid. Una prova m¨¦s de la caiguda del consum de b¨¦ns culturals a Espanya, que en sis anys ha baixat un 27%.

El mapa de les llibreries est¨¤ esquerdat. L'estudi recull les dades fins a l'agost del 2014 i nom¨¦s inclou les llibreries independents, aquelles en el seu sentit m¨¦s cl¨¤ssic, junt amb establiments que encara que ofereixin altres serveis la seva facturaci¨® de llibres ¨¦s superior al 50%. Amb aquestes caracter¨ªstiques hi ha 3.650 locals, 686 menys que el 2013 (que eren 4.336). ¡°?s una mala i trista not¨ªcia per a un pa¨ªs que es tanquin tantes llibreries perqu¨¨ n'hi ha moltes amb tradici¨®, espais que han ajudat a millorar la societat¡±, afirma Gallego. Per¨° la situaci¨® tamb¨¦ mostra una cara positiva, ¡°la de gent que, malgrat tot, creu en els llibres i s'arrisca a obrir llibreries, encara que siguin petites, especialment a Madrid, Barcelona i Val¨¨ncia¡±.

Aquest relleu generacional fa que el 20% del total d'aquests establiments (728) hagin estat fundats en aquest segle XXI. A Barcelona, d'obertura recent hi ha la Calders, La impossible o No llegiu, les dues ¨²ltimes amb noms que denoten que s¨®n d'un altre segle. De les llibreries antigues, de les del 1940 cap enrere nom¨¦s en queden 103. Herois, bojos o insensats del llibre en un m¨®n de canvis vertiginosos que empeny a la reconversi¨® o liquida models de negoci a un ritme inesperat, imprevisible. ¡°Potser ens ha faltat ser un col¡¤lectiu m¨¦s solidari per denunciar m¨¦s alt i clar l'arribada o la intromissi¨® de nous venedors de llibres amb no gaire bones pr¨¤ctiques que han tret una quota de mercat important¡±, es lamenta la presidenta de CEGAL. Per¨° recorda que les llibreries s'han modernitzat en tots els aspectes a una gran velocitat davant dels canvis d'h¨¤bits, no nom¨¦s com a espais f¨ªsics m¨¦s atractius, sin¨® que tamb¨¦ han ampliat el concepte de llibreria en incorporar o habilitar racons per prendre caf¨¨ i xerrar, fins a vendre productes lim¨ªtrofs al llibre. "Tot i que es veu insuficient".

A aquest mea culpa se suma la reflexi¨® de Juan Miguel Salvador, que no descarta que, potser, ells com a llibreters van arribar una mica tard a la tasca dinamitzadora per crear i conquistar lectors: ¡°?s possible que no h¨¤gim articulat un discurs convincent cap a la societat que vincul¨¦s el llibre amb valors positius i moderns. D'associar-ho al seu imperible valor en el desenvolupament i formaci¨® de l'individu i com a objecte primordial en el progr¨¦s de la societat i no com un article de luxe". Mentre que la tecnologia i els seus propagandistes, agrega, "han aconseguit vincular-se amb conceptes com novetat, rapidesa, actualitat, etc¨¨tera". Salvador lamenta que les qualitats del llibre no estiguin de moda: "Em refereixo a l'atenci¨®, la profunditat, l'obra acabada, el respecte i l'estima per la feina ben feta, objectes per conservar i no d'un sol ¨²s, etc¨¨tera, que responen a un m¨®n m¨¦s pausat i reflexiu". No obstant aix¨°, est¨¤ conven?ut que per al m¨®n que ve, "que haur¨¤ de ser respectu¨®s amb l¨ªmits nous i m¨¦s severs i per tant menys accelerat, el llibre potser est¨¤ m¨¦s ben adaptat que bona part de la tecnologia actual".

Enmig d'aquest remol¨ª de crisi, dades, causes i conseq¨¹¨¨ncies, Pilar Gallego es pregunta quin ha estat el paper dels mitjans de comunicaci¨® en aquest proc¨¦s. Durant els ¨²ltims anys, diu, "els espais per a la cultura s'han redu?t i aix¨° ha creat un buit en la societat. La televisi¨®, que ¨¦s el m¨¦s massiu, no ofereix res, els telenot¨ªcies amb prou feines esmenten els llibres. La crisi ha fet que els diaris retallin les seves p¨¤gines llan?ant un mal missatge al lector. Molts suplements especialitzats s'han tancat i els que queden han redu?t p¨¤gines i han alleugerit el contingut. Han deixat de ser un punt de refer¨¨ncia per a la gent que abans venia a comprar un llibre amb el retall de diari a la m¨¤. Aix¨° s'est¨¤ perdent a una gran velocitat¡±.

Els llibreters de tota la vida saben que s¨®n una de les baules m¨¦s fr¨¤gils de la cadena de valor del llibre. M¨¦s enll¨¤ dels espais f¨ªsics, la prova ¨¦s la venda online: el 95% correspon a les grans superf¨ªcies, llibreries i cadenes molt grans com Casa del Llibre i operadors globals com Amazon. ?s a dir, que a les llibreries independents els queda nom¨¦s el 5% de la quota de mercat virtual. Davant d'aix¨° van decidir unir forces i van crear www.todostuslibros.com.

Reinvencions i f¨®rmules que amb prou feines sostenen un dels sectors clau al m¨®n del llibre, l'aportaci¨® del qual en els seus diferents sectors al producte interior brut ¨¦s del 0,7%, el que m¨¦s aporta de la ind¨²stria cultural. Per aix¨° esperen que quan el sector presenti al Govern espanyol el pla integral de foment de la lectura arribin a un acord r¨¤pid i la seva aplicaci¨® sigui immediata, permanent i en cont¨ªnua renovaci¨®, d'acord amb els temps anal¨°gics i digitals.