Batecs del no-res

L¡¯aiguamoll definitiu ¨¦s la darrera novel¡¤la de l¡¯itali¨¤ Giorgio Manganelli (1922-1990), una obra p¨°stuma. ?s una narraci¨® que resumeix b¨¦ la seva obra, sobretot en el seu vessant m¨¦s elevat i ombr¨ªvol. Manganelli va formar part del Gruppo 63, moviment neoavantguardista que volia deixar enrere el neorealisme i professava una literatura com a joc, llenguatge, artifici, experiment, hibridaci¨® de g¨¨neres.

En catal¨¤ no s¡¯havia tradu?t fins avui cap llibre de Manganelli, per¨° s¨®n coneguts Hilarotragedia, A e B i Centuria, entre d¡¯altres, que s¨®n obres mestres de la idea i la comicitat, de la ¡°literatura entesa com a mentida i joc elaborat¡± (en paraules de l¡¯autor). Cal prendre¡¯s amb dist¨¤ncia, si tenim presents aquests altres llibres, L¡¯aiguamoll definitiu, una novel¡¤la breu al¡¤lucinada i on¨ªrica, en qu¨¨ un home ¨¦s declarat culpable a l¡¯inici, se¡¯l desterra fora murs i marxa tot sol cap a un espai fang¨®s i terrible, desolat i voluble.

Res no ¨¦s segur sobre aquest confinament, aquesta exploraci¨® de l¡¯aiguamoll, espai on hi ha una casa al bell mig on el cavaller s¡¯instal¡¤la i observa tot al seu voltant, com un cart¨°graf. No sabem si l¡¯aiguamoll forma part dels marges del m¨®n o n¡¯¨¦s una realitat superior o inferior. Vet aqu¨ª una gran al¡¤legoria existencial, si b¨¦ el narrador-protagonista ens ho nega tothora. Potser ¨¦s un ap¨°leg moral, per b¨¦ que sempre se¡¯ns donen missatges contradictoris. Tal vegada ¨¦s una faula, encara que hi ha llibertat narrativa i moviment argumental. La naturalesa del text, tradu?t per Carme Arenas, ¨¦s mutable; caminem per una regi¨® llisquent, on sempre se¡¯ns reconv¨¦ de la certesa que acabem de tenir. Les interpretacions s¨®n m¨²ltiples, el lector s¡¯ha d¡¯extraviar com el cavaller fuligin¨®s que transita pel relat.

D¨¦u ¨¦s una hip¨°tesi improbable, aix¨ª com qualsevol il¡¤lusi¨® espiritual; tampoc ¨¦s segur que estiguem en un laberint, ni en un teatre, ni en un temple, i sens dubte aix¨° no pot ser un jard¨ª, encara que de vegades hi sentim la calma i el descans del cementiri. L¡¯¨²nica seguretat ¨¦s l¡¯aiguamoll, sempre l¡¯aiguamoll, lloc on ¨¦s ¡°molt dif¨ªcil entrar i impossible sortir¡±, una mena de cercle interminable de la vida, proc¨¦s de decandiment i putrefacci¨® cordials. Raonaments teol¨°gics i existencials validats per la hist¨°ria de les idees conviuen amb els escandalls mentals m¨¦s estrabul¡¤lats, i tot plegat discorre en el pensament del narrador (sempre ¡°muntat no pas a un cavall, sin¨® a la cavallinitat¡±) gr¨¤cies a la facilitat dial¨¨ctica de Manganelli, geni superb en l¡¯¨²s de les paraules, en la confecci¨® d¡¯una broma c¨°smica.

Tot lector crear¨¤ una imatge mental d¡¯aquest aiguamoll, segons la seva experi¨¨ncia del m¨®n, i sabr¨¤ visualitzar un espai m¨¦s o menys conegut, tranquil¡¤litzador. Al l¨ªmit d¡¯aquesta imatge mental, tanmateix, hi ha encara una regi¨® imaginativa difusa a la qual Manganelli ens vol menar i deixar sols, desemparats. Per¨° res no ¨¦s mai del tot cert en aquest testament literari, cal insistir-hi, i fa l¡¯efecte que el lector ideal d¡¯aquesta novel¡¤la ¨¦s aquell que no parteixi ni tan sols d¡¯aquesta m¨ªnima conceptualitzaci¨® de l¡¯aiguamoll.

Aquesta obra perversa i vision¨¤ria, deutora de l¡¯Infern de Dant, d¡¯El parad¨ªs perdut, de Milton, del Cementiri mar¨ª, de Val¨¦ry, sembla adre?ada a aquest lector c¨¤ndid, inexistent. Els altres prou feina tenen a sobreviure.