Una mirada a l¡¯estil de Lauren Bacall

La seva mirada era seductora i desafiadora. Era la mirada del cinema negre, de l'¨¨poca daurada de Hollywood. A Lauren Bacall li deien The Look (La mirada) per aquella forma de mirar ¨Cbarbeta baixa, ulls cap amunt¨C amb la qual conquistava homes i espectadors. En un joc de paraules, que fa refer¨¨ncia a aquests ulls i al seu estil personal i tamb¨¦ ¨²nic, The Look ¨¦s ara el t¨ªtol d'una exposici¨® al Museu del Fashion Institute of Technology a Nova York que ret homenatge a l'actriu com a icona de moda i musa de dissenyadors.

La foto que Louise Dahl-Wolfe li va fer a Bacall davant de la Creu Roja amb mirada encara malenconiosa, quan es deia Betty Joan Perske i tenia nom¨¦s 19 anys, obre l'exposici¨®. Diana Vreeland, la gran editora de Harper¡¯s Bazaar, va portar aquesta imatge de l'actriu a la portada de la seva revista que la dona de Howard Hawks llegia sovint i la resta va ser una hist¨°ria de xiulades, somni etern i un roman? de cinema amb Bogart.

Durant tots aquells anys de carrera, des dels seus primers passos com a model a Nova York fins a convertir-se en diva de Hollywood i el seu retorn a la Costa Est per pujar als escenaris de Broadway, Lauren Bacall va depurar un estil senzill i personal, c¨°mode i sensual, que ara es resumeix i s'exposa en una dotzena de peces de vestuari, escollides pels alumnes del Fashion Institute of Technology entre les m¨¦s de 700 que l'actriu va donar a aquesta instituci¨® entre el 1968 i el 1986 ¨Ci es poden veure all¨¤ en un iPad¨C. La mateixa Bacall havia donat l'aprovaci¨® a aquesta mostra mesos abans de morir l'agost passat a Nova York als 89 anys.

¡°Bacall tenia un aplom envejable que expressava en el seu estil personal¡±, explica Christina Frank, alumna del FIT i una de les comiss¨¤ries de l'exposici¨®. ¡°Portava la roba d'una manera tan informal i despreocupada que donava a la pe?a un atractiu instantani. Era igual l'¨¨poca, ella barrejava feminitat cl¨¤ssica i tall impecable amb la quantitat exacta de glamur¡±.

Bacall sempre va dir que amb Diana Vreeland va aprendre les seves primeres lli?ons de moda. ¡°Em vaig fixar en com vestia, que eren sempre les coses m¨¦s simples¡±, deia sempre. Per aix¨°, la resta de la seva vida va preferir peces de tall net, senzill, fins i tot inspirades en el vestuari mascul¨ª. Com el vestit de pantalons i camisa de seda, d'Emmanuel Ungaro, que es veu a l'exposici¨®; o els dos conjunts d'abric i vestit que Norman Morell, un dels seus dissenyadors de cap?alera, li va crear per a La p¨ªcara soltera (1964) o per a un sopar informal.

¡°Des del dia que m'ho vaig poder permetre, vaig comprar massa¡±, va dir Lauren Bacall una vegada. Li encantava la roba. Era la primera a les desfilades de moda, encara que arrib¨¦s a dir que l'avorrissin, probablement perqu¨¨ gaudia m¨¦s buscant en grans magatzems de descomptes, com feia a Loehmann¡¯s quan era adolescent.

La majoria de les peces que es poden veure a l'exposici¨® no pertanyen als anys quaranta, l'¨¨poca amb la qual m¨¦s s'associa l'actriu, sin¨® que s¨®n vestits i conjunts dels anys seixanta i setanta perqu¨¨ aix¨ª podien posar-los en context amb una de les aportacions m¨¦s importants de Lauran Bacall a la moda: el programa de televisi¨® que va gravar el 1968, Bacall and the Boys.

Els nois de Bacall eren alguns dels seus dissenyadors preferits, com Cardin, Marc Bohan, Saint Laurent o Ungaro, amb els quals es veu l'actriu en fotos i fragments d'aquell programa en el qual va lluir el vestit f¨²csia de Cardin amb formes tridimensionals o el negre amb plomes de Dior que ara s'exposen en aquest recorregut a l'evoluci¨® d'una mirada seductora i desafiadora. Senzilla i c¨°moda.