La ¡®brigada Aranzadi¡¯

Espanya t¨¦, ¨¦s obvi dir-ho, tres grans problemes: una crisi econ¨°mica que dista d'estar resolta; una crisi pol¨ªtica, per esgotament del model instaurat en la Transici¨®, banyat per dosis massives de corrupci¨®; i el problema del model territorial, que ¨¦s el que m'interessa ara. Aquest eufemisme assenyala el problema no resolt de com articular un Estat no unitari en el qual poguessin conviure diverses comunitats culturals properes per¨° que entenen de manera diversa la res publica; i fer-ho sense que cap estigui supeditada al centre, que hauria de ser el resultat col¡¤laboratiu i solidari ¨C¨¦s a dir, asim¨¨tric¨C de les diferents entitats pol¨ªtiques que conformarien aquest Estat ideal.

?s un problema hist¨°ric. No obstant aix¨°, rec¨®rrer a la hist¨°ria no ho arreglar¨¤. Nom¨¦s ho poden arreglar el di¨¤leg i la democr¨¤cia. Di¨¤leg vol dir asseure's a parlar amb el prop¨°sit primordial de totes les parts d'arribar a un acord, en el qual tots cedeixin en aspectes no sempre menors, per tal d'arribar a una soluci¨® duradora i beneficiosa per a tothom. Democr¨¤cia suposa una mica m¨¦s que votar. Suposa que ciutadans i comunitats recognoscibles tinguin la seva veu expressada en condicions d'igualtat i llibertat. Exigeix debat, reflexi¨®, comprom¨ªs i execuci¨® lleial del que s'hagi acordat majorit¨¤riament, s'hi estigui d'acord o no.

Posar l¨ªnies vermelles o plantejar aspectes innegociables ja ¨¦s un mal cam¨ª. El ¡°ni vull ni puc¡± de Mariano Rajoy ¨¦s una mostra inequ¨ªvoca del contrari. No obstant aix¨°, marca un rumb que condueix al frac¨¤s col¡¤lectiu, en el qual els obtusos en sortiran m¨¦s malparats. Com va passar amb la inadmissi¨® a tr¨¤mit per part del Congr¨¦s dels Diputats de la petici¨® del Parlament de transfer¨¨ncia de la compet¨¨ncia per fer un refer¨¨ndum sobre el dret a decidir. Va tenir lloc el 8 d'abril del 2014, data encara m¨¦s important que la del 28 de juny del 2010, la de l'anul¡¤laci¨® parcial de l'Estatut del 2006 per part del Tribunal Constitucional.

Des del 2010 no ha parat de cr¨¦ixer la mobilitzaci¨® a Catalunya contra l'amputaci¨® de l'autogovern i la recentralitzaci¨®, aguditzada amb el Govern del PP. Ha crescut tant que forma part de la pol¨ªtica institucional del Principat. Fins aqu¨ª, cap novetat.

El que no s¡¯ajusti a la seva interpretaci¨® constitucional ser¨¤ recorregut davant el Tribunal Constitucional, que, per les seves resolucions,? no sembla lluny¨¤ a aquestes interpretacions

Crida l'atenci¨® que, fins i tot descomptada la teatralitat de la pol¨ªtica, res permet suposar acostaments no visibles entre Madrid i Barcelona. Al contrari, tirant per la broda qualsevol indici d'entesa, comen?ant per voler espanyolitzar els nens catalans (lapsus evident), el Govern espanyol ha posat en marxa l'anomenada brigada Aranzadi. Aix¨ª ¨¦s: tot el que no s'ajusti a la seva interpretaci¨® constitucional ser¨¤ recorregut davant del Tribunal Constitucional, que, per les seves resolucions ¨Ci no tan sols en aquest terreny¨C, no sembla lluny¨¤ a aquestes interpretacions. No s'admetr¨¤ res que vagi en contra de certa visi¨® de la Constituci¨®.

Conscients d'aquest atzucac i bloquejat pol¨ªticament el sistema de reforma de la Constituci¨®, malgrat negar-ho, regeix de facto la milit¨¤ncia constitucional. Aix¨ª, fora d'aquesta manera d'actuar i, pel que es veu, de sentir, no sembla que es permeti ni que hi pugui haver vida pol¨ªtica. De nou, la dissid¨¨ncia ¨¦s el dimoni. D'aquesta manera, a Espanya la vida pol¨ªtica, en l'essencial, ¨¦s nom¨¦s formalment democr¨¤tica, ja que el principi democr¨¤tic de l'article 1. 1 de la Constituci¨® queda pres d'una interpretaci¨® reglamentista del text. O, el que ¨¦s el mateix, Espanya no est¨¤ limitada en el seu quefer pol¨ªtic per la democr¨¤cia, sin¨® per la Constituci¨® o, m¨¦s ben dit, per una interpretaci¨® restrictiva de la Constituci¨®.

Un ¨²ltim cas ho posa de manifest. La recent¨ªssima sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 5 de mar? anul¡¤la una s¨¨rie de disposicions de la llei catalana del S¨ªndic de Greuges perqu¨¨ ent¨¦n que emparen activitat internacional constitucionalment prohibida a la Generalitat i el control d'institucions de l'Estat central a Catalunya pel S¨ªndic. No obstant aix¨°, la cosa va d'una denominaci¨®, l'¡°autoritat catalana per a la prevenci¨® de la tortura¡± i de la supervisi¨® de la indemnitat dels drets fonamentals en centres dependents de l'Estat central, els CIE, per exemple. En una democr¨¤cia, deixant de costat altres detalls no menors de la sent¨¨ncia, la q¨¹esti¨® no aniria sobre denominacions i compet¨¨ncies, sin¨® sobre l'observan?a i la garantia dels drets fonamentals, la integritat f¨ªsica i moral dels quals ¨¦s la base. Doncs d'aix¨°, la sent¨¨ncia no en diu res.

Per a ella i per al Defensor del Poble que va suscitar el recurs, no ¨¦s m¨¦s que un tema competencial, com si es tract¨¦s d'etiquetar el formatge, i no de la protecci¨® d'un dret fonamental radicalment democr¨¤tic. En cap moment censura ¨Cfet que si fos cert, resultaria imprescindible¨C si la protecci¨® dels drets fonamentals encomanada a Catalunya al S¨ªndic de Greuges ¨¦s menor que a la resta de l'Estat. En fi, la democr¨¤cia no cal refrenar-la amb formalismes, ja que ¨¦s l'instrument per fomentar la plena conviv¨¨ncia.

Joan J. Queralt ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Penal de la UB.