Manuel Valls: ¡°Amb 16 anys vaig comprendre que no era franc¨¨s¡±

La diversitat del Govern franc¨¨s de Fran?ois Hollande continua atraient l'atenci¨®. La revista setmanal del diari Le Parisien dedica aquest divendres la portada al primer ministre Manuel Valls, que surt amb una foto de la seva inf¨¤ncia amb la seva mare. ¡°El Govern franc¨¨s¡±, diu el mateix Valls, ¡°¨¦s un exemple de diversitat. No hi ha gaires pa?sos que tinguin un primer ministre nascut a Barcelona, una ministra d'Educaci¨®, al Marroc, una ministra de Just¨ªcia s¨ªmbol dels territoris d'ultramar i una ministra de Cultura d'origen core¨¤¡±. L'informe especial que ha fet la revista ¨¦s un rep¨¤s a l'¨¨xit social de certs immigrants. ¡°Els nostres pol¨ªtics, fills d'estrangers¡±, diu el titular amb un reguitzell de noms c¨¨lebres. Valls, que diu que est¨¤ orgull¨®s de ser franc¨¨s, explica que es va nacionalitzar despr¨¦s de ser interrogat a comissaria.

Nascut a Barcelona l'estiu del 1962 d'un pare espanyol i una mare su?ssa del cant¨® itali¨¤ de Ticino, Manuel Valls sempre ha viscut a Par¨ªs i la seva educaci¨® i cultura s¨®n completament franceses. ¡°Sempre m'he sentit alhora espanyol i franc¨¨s¡±, ha declarat Valls a Le Parisien. ¡°Quan tenia 16 anys i vaig haver d'anar a recollir la meva targeta de resid¨¨ncia per a dos anys. Va ser llavors quan vaig comprendre que no era franc¨¨s¡±. Va haver de respondre a la policia sobre els seus or¨ªgens i la seva vida privada, una trobada molt semblant a ¡°un interrogatori¡±, segons les seves pr¨°pies paraules. ¡°En aquell moment va ser quan, sens dubte, se'm va fer imprescindible abordar la q¨¹esti¨® de la nacionalitat francesa¡±.

Valls es va nacionalitzar franc¨¨s amb 20 anys i es va convertir en membre del Parit Socialista. Amb 39 va ser alcalde d'?vry, l'any seg¨¹ent, diputat, i el 2012, ministre de l'Interior fins a convertir-se fa ara gaireb¨¦ un any en primer ministre. Amb les eleccions departamentals molt a la vora (la primera ronda se celebra el diumenge 22 de mar?), pol¨ªtics com Valls troben el ress¨° adequat al seu orgull de ser francesos com a ant¨ªdot a la crisi d'identitat i el discurs antiimmigraci¨® del Front Nacional.

La composici¨® del Govern franc¨¨s actual ¨¦s el contrari del que s'espera d'una societat que desconfia de l'estranger. La ministra d'Educaci¨®, Najat Vallaud-Belkacem, va n¨¦ixer al Marroc. La de Just¨ªcia, Christiane Taubira, que pateix permanents agressions verbals pel color negre de la pell, ¨¦s de la Guaiana, i la ministra de Cultura; Fleur Pellerin, ministra de Cultura i Comunicaci¨®, va n¨¦ixer a Corea del Sud. Per¨° la revista del rotatiu recorda en el seu informe que tamb¨¦ s¨®n fills d'estrangers molts altres pol¨ªtics de renom, com Claude Bartolone, president de l'Assemblea Nacional; ?ric Besson, exministre d'Ind¨²stria; Nathalie Kosciusko-Morizet, vicepresidenta de la dretana UMP; Pierre Moscovici, comissari europeu; Florian Philippot, vicepresident del Front Nacional; Nicolas Sarkozy, expresident de la Rep¨²blica; Marisol Touraine, ministra de Sanitat, o Anne Hidalgo, alcaldessa de Par¨ªs.

L'espanyolitat d'alguns l¨ªders destacats, ben representats en Valls i Hidalgo, es va refor?ar a principis de febrer amb l'elecci¨® de Philippe Mart¨ªnez com a secretari general de la Confederaci¨® General del Treball (CGT), el sindicat m¨¦s potent del pa¨ªs.

Manuel Valls explica a la publicaci¨® francesa que ser espanyol, portugu¨¨s o itali¨¤ als anys 1960-1970 no estava tan de moda. Ara, i malgrat que molts d'ells, com el mateix? Valls, s'expliquen molt millor com a francesos i en franc¨¨s que en qualsevol altra cultura, la veritat ¨¦s que presumeixen sense prejudicis dels seus or¨ªgens. ¡°A la cartilla escolar", explica Valls, "vaig escriure que la professi¨® del meu pare era ¡®mestre pintor¡¯ i llavors la professora em va dir que no calia avergonyir-se de ser fill d'un pintor d'edificis¡±. Ara tot Fran?a sap que el pare de Manuel Valls ¨¦s Xavier Valls, un prestigi¨®s pintor catal¨¤. Per¨°, al marge de les an¨¨cdotes personals, Valls aprofita les seves circumst¨¤ncies i el reportatge per teixir un contundent discurs amb el qual esquiva la crisi francesa i aposta per la immigraci¨®. ¡°No s'¨¦s franc¨¨s pel lloc de naixement, el color de la pell o els or¨ªgens, sin¨® perqu¨¨ un est¨¤ adherit a un projecte, a uns valors, a una comunitat nacional¡±, explica.

?s un discurs?oport¨² per a una societat que t¨¦ una percepci¨® extremament negativa de la immigraci¨®. Dos de cada tres francesos tenen una mala opini¨® del fenomen migratori i tamb¨¦ dos cada tres consideren que hi ha massa immigrants a Fran?a. De fet, el discurs contra l'estranger del Front Nacional ¨¦s una de les raons que m¨¦s atreu els simpatitzants del partit, segons el sondeig fet el gener passat per Cevipof, el centre d'investigaci¨® pol¨ªtica de Sciences Po.