Els Pujol es passen la pilota

La fam¨ªlia Pujol al complet ha quedat retratada, per b¨¦ o per mal, despr¨¦s del seu pas pel Parlament. Els catalans han posat rostre i veu als set fills de l'expresident de la Generalitat. Molt diferents en gestos, ret¨°rica i fins i tot aspecte f¨ªsic, els fills de Pujol han funcionat, tanmateix, com un sol bloc en all¨° essencial: sostenir que els diners ocults a Andorra procedeixen d'una her¨¨ncia de l'avi Florenci ¨Csense aportar m¨¦s detalls amb l'excusa que el germ¨¤ gran, que la va gestionar, ha de declarar davant el jutge¨C i negar que els negocis milionaris d'alguns d'ells hagin florit a l'ombra del pare. Els dubtes sobre aquest llegat (¡°el secret¡±, en les seves pr¨°pies paraules) persisteixen. En alguns casos, fins i tot han crescut.

La compareixen?a dels Pujol a la comissi¨® d'investigaci¨® ha aportat poques dades noves sobre la suposada her¨¨ncia ¡ªa la qual van al¡¤ludir, igual que el pare, com a ¡°llegat¡±¡ª que Florenci Pujol va deixar a la seva jove, Marta Ferrusola, i als seus n¨¦ts, quan va morir el 1980. Els tres fills que ja han declarat com a imputats al jutjat de Barcelona que investiga si aquesta tesi explica l'origen de la fortuna familiar oculta al fisc ¡ªMarta, Mireia i Pere¡ª van ratificar el que s'ha dit davant el jutge. En una esp¨¨cie de teva-meva ben sincronitzada, els Pujol es van passar la pilota els uns als altres per no aprofundir en la naturalesa, maneig i creixement d'aquests fons, que van romandre ocults durant m¨¦s de 30 anys a Andorra fins a la regularitzaci¨® de 2014, el coneixement p¨²blic dels quals va portar Jordi Pujol a confessar.

Mireia va confirmar la seva condici¨® de vers lliure (¨¦s ballarina i fisioterapeuta) i es va negar a respondre les preguntes dels diputats; Pere es va remetre a Internet ¡ªen qu¨¨ hi ha penjada, va lamentar, la seva declaraci¨® judicial¡ª; Oleguer, el petit, es va escudar que en aquells dies era una criatura i en la ¡°total confian?a¡± cap al seu germ¨¤ gran. Tots, de fet, van remetre a Jordi Pujol Ferrusola (¡°aix¨° ja ho explicar¨¤ el meu germ¨¤¡±, va dir Marta) per no fer massa explicacions d'un llegat del qual mai no han fet, van reiterar, massa cas. No eren ¡°uns diners per guanyar-se la vida¡±, sin¨® ¡°un per si de cas¡±, va sostenir Oleguer, idea que entronca amb la ¡°guardiola¡± esmentada per l'expresident catal¨¤ al jutjat.

J¨²nior, el primog¨¨nit, que va iniciar la tanda amb un discurs aclaparant, va evitar aix¨ª mateix rendir comptes sobre la seva gesti¨® a principis dels 90 perqu¨¨ declara, com a imputat, el proper 26 de mar?. El cas ¨¦s que, l'un per l'altre i tot est¨¤ per fer. Els germans, tanmateix, van insistir que sobre el llegat est¨¤ ¡°tot dit¡±, i que una altra cosa ¨¦s que els creguin. El que ho va afirmar de forma m¨¦s clara va ser l'¨²nic que ha seguit la carrera pol¨ªtica, Oriol Pujol: ¡°La proced¨¨ncia d'aquests diners est¨¤ explicada, una altra cosa ¨¦s que vost¨¨ no ho vulgui creure. Han especulat que si ¨¦s Banca Catalana, que si... mil coses¡±.

¡°Era un tema que era secret i havia de quedar en fam¨ªlia¡±, va insistir Josep, l'¨²nic germ¨¤ no imputat per¨° sobre el qual tamb¨¦ pesen sospites d'haver-se beneficiat dels seus cognoms. Aquell secret tan ben guardat es va destapar amb la confessi¨® del 25 de juliol. Per¨° nom¨¦s parcialment. Els Pujol no han aportat (ni davant el jutge ni al Parlament) cap document que acrediti la seva tesi. Tampoc han detallat, per exemple, el recorregut dels diners des que els va deixar Florenci fins a Andorra. Ni si J¨²nior ha fet aportacions?noves al llarg dels anys als comptes dels seus germans i d'on procedeixen. Ni quines operacions concretes es van fer per fer cr¨¦ixer els diners com els pans i els peixos, ni quins moviments hi ha hagut entre els comptes. El primog¨¨nit ja va advertir que, ¡°les prim¨ªcies¡±, les donar¨¤ al jutjat.

Marta, l'¨²nica, igual que J¨²nior, que era major d'edat quan va morir l'avi i que coneixia per endavant l'exist¨¨ncia del llegat, va aportar alguns detalls sense m¨¦s rellev¨¤ncia. Dura, bel¡¤ligerant i ir¨°nica ¡ª¡°crec que podr¨ªem fer una comissi¨® sobre l'amistat¡±, va dir quan li van recordar que el seu germ¨¤ va presumir d'estar molt unit a Artur Mas¡ª, Marta va relatar que, el 1992, tots els germans van obrir el seu compte a Andorra. El germ¨¤ gran els va ingressar, a partir de llavors, ¡°diverses quantitats¡± fins a arribar als 62 milions de pessetes que corresponien a cadascun dels set. Marta va matisar que, des de llavors, la gesti¨® del llegat ¨¦s responsabilitat de cadascun i que ella ha tingut una ¡°actitud molt conservadora¡± amb els diners. Crida l'atenci¨® aquest desinter¨¨s dels germans amb el seu patrimoni: alguns anaven una vegada a l'any a Andorra, o cap, per xerrar amb el gestor i, si calia, treure una mica de diners. Josep va afegir el que tamb¨¦ s'havia dit ja: que la depreciaci¨® de la pesseta respecte al d¨°lar explica el creixement de l'her¨¨ncia: ¡°No cal fer m¨¤gia¡±.

Oriol, exdiputat de CiU, i Josep, l'¨²nic no imputat, es van negar a aclarir qu¨¨ han fet amb la seva part del llegat

Les explicacions dels Pujol han suscitat noves preguntes. ?s clar que quatre fills -Marta, Mireia, Pere i Oleguer, aquest ¨²ltim ja investigat per l'Audi¨¨ncia Nacional pels seus negocis com a gestor immobiliari¨C van aflorar els fons de la Banca Privada d'Andorra l'any passat. Per¨°, qu¨¨ va fer la resta? El que va projectar m¨¦s ombres va ser, curiosament, Oriol, exdiputat de CiU, molt cenyit al gui¨®. Va repetir fins a sis vegades dues idees: que no t¨¦ comptes a l'estranger i que no va regularitzar perqu¨¨ ¡°no havia de fer-ho¡±. Per¨° es va regirar per no anar m¨¦s enll¨¤ perqu¨¨ la seva fam¨ªlia est¨¤ ¡°imputada¡±: no va aclarir qu¨¨ va fer amb els diners, si ¨¦s que els va rebre ¡ªtota la fam¨ªlia coincideix que el llegat es va repartir entre tots i a parts iguals¨C i, en tal cas, de quina manera se'ls va gastar o els va portar a Espanya. Ni tan sols persones del seu entorn proper saben qu¨¨ va fer Oriol amb aquests diners, encara que intueixen que, d'alguna manera, se'n va desfer per no entelar una carrera pol¨ªtica que, de totes maneres, ha saltat per l'aire per la seva implicaci¨® en el cas ITV, en qu¨¨ est¨¤ acusat de suborn i tr¨¤fic d'influ¨¨ncies.

Josep tampoc no va voler aclarir si va regularitzar els fons d'Andorra, encara que va donar a entendre que s¨ª i que va aprofitar l'amnistia fiscal aprovada pel Govern el 2012. Va aclarir que, en qualsevol cas, est¨¤ ¡°al dia¡± amb Hisenda. L'estil directe de Josep ¡ª¡°mira, jo s¨®c ric, ja s¨¦ que sona fatal¡±¡ª solament t¨¦ parang¨® amb la fanfarroneria de Jordi Pujol, que es va esplaiar explicant la seva col¡¤lecci¨® de cotxes de luxe al mateix temps que es va definir com un ¡°dinamitzador econ¨°mic¡± i va negar haver cobrat comissions a empreses a canvi de l'adjudicaci¨® d'obra p¨²blica. La mateixa passi¨® de J¨²nior pel motor la va exhibir en un to m¨¦s ser¨¨ i reflexiu el petit, Oleguer, pel m¨®n financer, del qual va demostrar ser un profund coneixedor. Tots dos es van sentir c¨°modes en aquest terreny.

Els fills homes van defensar la seva v¨¤lua professional i van negar haver prosperat a l'ombra del pare

Una de les claus d'aquestes compareixences ha estat, precisament, l'enorme nivell de detall amb el qual els fills homes que tenen causes obertes (Jordi, Oleguer) o sobre els quals ha pesat la sospita de prosperar a costa del Govern catal¨¤ (Pere, Josep) han relatat les seves biografies. Tots ells, homes de negocis (no hi ha professors, infermers o advocats a la fam¨ªlia) van defensar la seva v¨¤lua professional i van rebutjar que els cognoms els hagin ajudat; m¨¦s aviat, van afirmar, el contrari. Pere es va estendre amb els parcs e¨°lics i va negar que les seves empreses hagin rebut tracte de favor: ¡°Estic en primera l¨ªnia professional, molt actiu, no estic acostumat al fet que posin en dubte la meva activitat professional, d'acord?¡± En la mateixa l¨ªnia, Josep va dir que ha ¡°treballat com un negre¡±: ¡°S¨ª, ¨¦s veritat, s¨®c fill del president Pujol, per¨° he viscut bastant pel meu compte... M'he espavilat bastant b¨¦, amb 31 anys ja era un tio bastant ric¡±.

El conjunt de les declaracions ofereix un aspecte coral, de simfonia, planificat i amb un clar repartiment de papers. Els fills de Pujol es van esfor?ar, no obstant aix¨°, a subratllar que cadascun s'ha llaurat el seu propi futur (¡°aix¨° no ¨¦s un clan¡±). ¡°Diuen que tractem el pa¨ªs com si fos el pati posterior de casa?nostra i no ¨¦s veritat¡±, va etzibar Marta, a la qual la Fiscalia ha obert investigaci¨® despr¨¦s d'afirmar que treballa en un ajuntament barcelon¨ª com a arquitecta sense que s'hagi convocat concurs p¨²blic. Els Pujol van exhibir certes complicitats i fins i tot es van permetre matisar-se entre ells. Aix¨ª, Pere va desmentir la seva mare, que en un dur enfrontament va dir que els seus fills no tenien ¡°ni cinc¡± i que anaven ¡°amb una m¨¤ davant i una altra darrere¡±. Pere va dir que no era aix¨ª per¨° que podia acabar sent-ho, entre altres coses, per les elevades multes que han pagat a Hisenda per culpa de la regularitzaci¨®.

Els Pujol s'han presentat com una fam¨ªlia unida en l'adversitat, per¨° en la qual cadascun ha anat al seu aire

Les tensions sobre qu¨¨ fer amb Hisenda tamb¨¦ van sortir. ¡°Vam estar meditant si acollir-nos a la llei Montoro, per¨° vam tenir por (¡­) Vam tenir dubtes que es guard¨¦s l'anonimat, com preveu la llei. I optem per no fer-ho¡±, va dir Marta. ¡°Vaig parlar amb els meus germans i em van dir que ells no hi anirien¡± (a l'amnistia), va dir Oleguer, l'¨²nic que va admetre que, potser, el seu pare es va equivocar el 1980 quan no va renunciar al llegat per a la seva fam¨ªlia. ¡°Per¨° hi havia el dubte de respectar l'¨²ltima voluntat del seu pare. Una vegada acceptada, era impossible o molt dif¨ªcil regularitzar-lo¡±, va detallar. A la reflexi¨® es va sumar, amb sorna, Josep: ¡°Potser el meu pare podria haver anat amb una furgoneta, carregar els diners i aparcar-la davant de la Creu Roja de Ginebra. Per¨° les coses no van anar aix¨ª¡±.

El discurs no va estar mancat de cert victimisme: Oriol va tornar a al¡¤ludir, encara que d'una manera poc clara, l'actitud de l'Estat enfront de l'independentisme; Pere va lamentar que hi ha ¡°una fam¨ªlia¡± espanyola ¡°molt famosa que ha regularitzat i ning¨² no ha dit res¡±; Oleguer va lamentar les ¡°mentides que s'han dit¡± als mitjans; i fins i tot Mireia, nom¨¦s va parlar per queixar-se: ¡°Tinc moltes coses a dir, per¨° no, perqu¨¨ vost¨¨s ho manipulen d'una manera que no...¡±, va dir la filla, que a difer¨¨ncia dels seus pares (tamb¨¦ imputats a Barcelona) es va mantenir ferma en la seva intenci¨® de no respondre a res.

La fam¨ªlia va descartar acollir-se a l'amnistia fiscal per temor al fet que Montoro els delat¨¦s

¡°Suposo que hi ha icones que cal destruir. I si per tombar Pujol cal tombar la seva fam¨ªlia...¡±, va lamentar Josep, el que m¨¦s va aprofundir en temes familiars. En la l¨ªnia de J¨²nior qui va afirmar que Florenci va ser per ell m¨¦s una figura paterna que el seu propi pare¨C el fill americ¨¤ de l'expresident va dir que en la seva fam¨ªlia ¡°el pare ha estat absent, perqu¨¨ ha fet d'estadista¡±, i la mare ¡°ha fet el que ha pogut¡±. El cas Pujol ha tingut alguna cosa positiva, en la seva opini¨®: ¡°Ens ha unit, ha fet un efecte pinya, no un clan o una m¨¤fia. He descobert germans meravellosos dels quals no en sabia gaireb¨¦ res perqu¨¨ he estat fora, en les meves hist¨°ries, per¨° ha estat una catarsi humana. He descobert l'amor en la meva fam¨ªlia¡±.