Juncker amena?a de retirar el seu pla si l¡¯Eurocambra hi posa traves

Abans de comen?ar a caminar, el pla Juncker d'inversions?ja ha aixecat 25.500 milions d'euros a Alemanya, Fran?a, It¨¤lia i en menor mesura Espanya, per¨° tamb¨¦ ha rebut una clatellada important al Parlament Europeu sobre la seva governan?a i, sobretot, el seu finan?ament. L'Eurocambra mant¨¦ una pugna amb la Comissi¨® Europea. Va esmenar la setmana passada un dels projectes estrella de Jean-Claude Juncker: els eurodiputats volen que els responsables del nou vehicle inversor, que aspira a tenir una pot¨¨ncia de foc de fins a 315.000 milions, retin comptes en seu parlament¨¤ria, per¨° sobretot rebutgen que el pla es financi drenant recursos als fons ja destinats a infraestructures de transport i a pol¨ªtica industrial i d'R+D. L'Eurocambra vol que el pla inversor es financi escurant els marges del pressupost, any rere any. Aquest moviment?ha irritat el bra? executiu?de la UE, que ensenya les dents: Juncker amena?a amb retirar el seu flamant pla si l'Eurocambra no suavitza les seves l¨ªnies vermelles, segons van explicar a aquest diari fonts properes al president de la Comissi¨®.

La jugada t¨¦ un component d'estrat¨¨gia calculada, per¨° subratlla aix¨ª mateix el zel de l'ex-primer ministre luxemburgu¨¨s amb un dels projectes clau per treure Europa de la seva interminable crisi. En una reuni¨® a porta tancada amb diversos eurodiputats socialistes, Juncker ja va exposar la setmana passada el seu ultim¨¤tum. Sense ¨¨xit: els eurodiputats van seguir endavant amb les esmenes m¨¦s compromeses. ¡°L'Eurocambra d¨®na suport en l¨ªnies generals al pla, per¨° arremet contra la pedra angular del projecte: el finan?ament ha d'estar clar des del primer dia si Europa vol conv¨¨ncer el fons sobir¨¤ de Noruega i els inversors del Golf o del sud-est asi¨¤tic que arrisquin els seus diners. Sense aquests diners assegurats, no hi ha pla¡±, adverteix l'entorn de Juncker.

El Fons Juncker tenia 16.000 milions del pressupost europeu: b¨¤sicament, garanties procedents de fons ja assignats per a les citades infraestructures de transport (l'anomenat Connecting Europe) i un pla de suport a la inversi¨® industrial i la R+D, l'Horitz¨® 2020, que es va aprovar l'any passat despr¨¦s de mesos de negociaci¨®. A aquests 16.000 milions cal sumar-hi 5.000 milions del BEI. Amb l'esquer d'aquests 21.000 milions, que servirien per sufragar les primeres p¨¨rdues, el vehicle inversor s'endeutar¨¤ als mercats i buscar¨¤ inversi¨® privada fins arribar a un total de 315.000 milions en tres anys, amb un elevat grau de palanquejament i enginyeria financera que ha provocat cr¨ªtiques. El Parlament discuteix el m¨¦s important: aquests 16.000 milions inicials. Vol que surtin dels marges del pressupost, dels diners que no es gasta anualment, la qual cosa significaria rec¨®rrer cada exercici als fons que no es fan servir. ¡°Un instrument tan ambici¨®s no pot dependre d'una negociaci¨® anual que no acostuma a ser senzilla¡±, concedeixen fonts europees.

?s molt possible que la pugna es resolgui a favor de les idees de Juncker: el debat dista molt d'estar tancat. Fonts comunit¨¤ries avisen que les traves del Parlament ¡°obeeixen a la pressi¨® del potent lobby de transports i d'altres grup d'inter¨¨s¡±. El bra? executiu de la UE no est¨¤ disposat a transigir: "L'esquema de finan?ament que planteja el Parlament ¨¦s dif¨²s i dificulta la tasca de vendre el pla als inversors internacionals¡±. Al seu torn, l'Eurocambra juga amb les presses de Brussel¡¤les: el pla ja ha d'estar a punt a l'estiu per poder engegar els projectes m¨¦s atractius, i per aix¨°, despr¨¦s del vistiplau del Consell Europeu, cal la llum verda del Parlament.

Jos¨¦ Manuel Fernades, del PPE, destaca que l'objectiu ¨¦s ¡°assegurar la m¨¤xima flexibilitat i garantir el control democr¨¤tic per evitar que els projectes es tri?n amb criteris pol¨ªtics¡±. L'eurodiputat socialista espanyol Jon¨¢s Fern¨¢ndez lamenta que el pla Juncker retiri fons a projectes que ja tenien aquests recursos assignats, per¨° admet que la Comissi¨® ha de garantir el finan?ament per evitar dubtes en el sector privat. ¡°El projecte acabar¨¤ sortint¡±, subratlla Fern¨¢ndez.

Els Vint-i-vuit ja han aprovat les l¨ªnies mestres del vehicle inversor dissenyat per la Comissi¨®. Hi ha contribucions importants dels bancs p¨²blics dels grans pa?sos de l'euro; altres governs, com el polon¨¨s o els b¨¤ltics, estan a prop d'injectar fons o dissenyar plataformes d'inversi¨® per canalitzar recursos. ¡°Els primers projectes ja s'estan avaluant sense l'aprovaci¨® definitiva del Parlament, que ha d'arribar abans de l'estiu, i els inversors internacionals han donat una mica m¨¦s que mostres d'inter¨¨s per participar. No ¨¦s el moment de posar en dubte el finan?ament p¨²blic del pla¡±, van explicar fonts de la Comissi¨®.