¡°El llibre se l¡¯ha d¡¯estimar m¨¦s¡±

Neda 40 minuts al dia i est¨¤ embarcat a tocar la trompeta, dues coses que els metges li van dir que no podria fer despr¨¦s de tallar-li una cama i part d¡¯un pulm¨® pel c¨¤ncer que li van diagnosticar quan tenia 16 anys. Albert Espinosa (Barcelona, 1973) publica avui un nou llibre, El m¨®n blau. Estima el teu caos (Rosa dels Vents, Grijalbo en castell¨¤), una hist¨°ria de cinc joves amb malalties terminals que arriben a una illa per morir. Per¨° no hi ha tristesa, els nois i les noies s¨®n feli?os perqu¨¨ durant uns dies fan el que realment volien fer. L¡¯escriptor, guionista, director de teatre i autor d¡¯El m¨®n groc, el llibre sobre el qual s¡¯inspira la s¨¨rie televisiva Polseres vermelles, ja est¨¤ treballant en un acord amb una productora per portar el seu nou llibre al cinema i tamb¨¦ fer-ne una s¨¨rie televisiva.

Pregunta. L¡¯illa paradis¨ªaca del llibre...

Resposta. ?s una barreja de Lanzarote i Ischia (It¨¤lia), on vaig poder escriure com a mi m¡¯agrada: a la nit, al costat de l¡¯aigua, i amb bones llibretes i bol¨ªgrafs perfectes, perqu¨¨ els llibres els escric a m¨¤, sense ordinador.

P. El proc¨¦s de la malaltia li segueix marcant el que escriu?

¡°Amb ¡®Harry Potter¡¯

R. Woody Allen ha fet 37 hist¨°ries sobre el Manhattan local perqu¨¨ hi va viure. Jo vaig viure deu anys en un hospital, em vaig criar all¨¤ i els meus millors amics s¨®n morts. La gent que em trobo m¡¯explica part de les seves vides als hospitals. ?s el que m¡¯ha tocat viure. A m¨¦s, en molts ¨¤mbits les nostres hist¨°ries no existeixen. De 200 pel¡¤l¨ªcules que veus, 199 parlen de persones normals que no trepitgen els hospitals i, si ho fan, estan tristos.

P. Qu¨¨ pret¨¦n amb El m¨®n blau. Estima el teu caos?

R. El llibre vol ser un cant a la individualitat. Les normes, moltes, tenen a veure amb el valor de les paraules. Des de petit ja et diuen a qu¨¨ et vols dedicar o en qu¨¨ ets bo. En realitat, els personatges de la novel¡¤la busquen el que els agrada fer de deb¨° per ser feli?os.

P. ¡°Oblida totes les regles que t¡¯han ensenyat¡±, ¡°El caos ¨¦s la personalitat sense judici ni moral¡± o ¡°Estima el teu caos¡± s¨®n frases que diuen els seus personatges en el llibre. Semblen sent¨¨ncies...

R. (Riu) Jo en diria caoisme. El caos ¨¦s la personalitat individual sense judicis ni moral. La personalitat va canviant per la moral pr¨°pia i la de la gent, i les normes que s¡¯han creat t¡¯impedeixen saber qui ets. Cap problema ¨¦s important i les pors s¨®n dubtes que no s¡¯han resolt.

P. M¨¦s frases...

R. I en puc afegir m¨¦s, com ara que el frac¨¤s ¨¦s de les coses m¨¦s interessants que et poden passar. La pel¡¤l¨ªcula 1941, de Steven Spielberg, va ser un frac¨¤s, per¨° despr¨¦s d¡¯ella van venir A la recerca de l¡¯arca perduda i E.T. Jo crec que si lluites per la teva vida, o per la d¡¯alg¨², la teva vida t¨¦ sentit. Tots han de lluitar pel seu caos. A mi em falta una cama.

P. El llibre t¨¦ alguna cosa d¡¯autoajuda?

R. Jo no intento ajudar la gent. A mi aquest llibre s¨ª que m¡¯ha ajudat, perqu¨¨ m¡¯ha canviat. Jo nom¨¦s he intentat fer el meu Petit Pr¨ªncep, una hist¨°ria explicada amb uns personatges que pensen coses molt elementals per¨° que jo me¡¯ls crec, perqu¨¨ formen part de mi. Ara, si ajuda la gent, genial. Ja estic rebent correus electr¨°nics que diuen ¡°canviar¨¦ aix¨° de la meva vida¡±, ¡°deixar¨¦ aix¨° altre¡±...

P. I no s¡¯hi sent una mica implicat?

R. No, perqu¨¨ ¨¦s el seu caos.

P. Despr¨¦s de dos milions de llibres venuts en 41 idiomes, encara demana als seus lectors que li escriguin. Els contesta?

R. S¨ª, procuro fer-ho. Ara rebo uns 4.000 missatges diaris per la repercussi¨® d¡¯El m¨®n groc a It¨¤lia, l¡¯Argentina i Xile. D¡¯alguna manera, el que jo pretenc ¨¦s entrar en di¨¤leg amb els lectors. Alguns s¡¯han conegut en f¨°rums; jo en s¨®c un gran fan, i m¡¯agradaria omplir el Palau Sant Jordi per parlar de llibres.

P. Quin diagn¨°stic fa de la crisi editorial?

R. Jo he tingut molta sort i he venut molts llibres. He guanyat el que anomenem la Champions dels llibres, dos Sant Jordis els anys 2011 i 2013, que ¨¦s com la Copa d¡¯Europa dels escriptors. ?s una jornada especial perqu¨¨ notes l¡¯afecte de la gent i, alhora, no deixa de ser una competici¨®. No crec en la crisi del llibre, i penso que als llibres cal estimar-los m¨¦s. El llibre en paper ¨¦s una cosa brutal, i seguir¨¤ sent-hi, no ¨¦s un hobby menor. Jo, per exemple, s¨®c un seguidor del Bar?a i s¨®c un fan de Patricia Highsmith, i crec que el fanatisme del futbol hauria d¡¯estar tamb¨¦ en els llibres.

P. El va molestar que l¡¯etiquetessin d¡¯escriptor medi¨¤tic?

R. Jo no s¨®c medi¨¤tic, he escrit 20 obres de teatre. La s¨¨rie de televisi¨® Polseres vermelles s¨ª que va ser medi¨¤tica, per¨° jo s¨®c escriptor. A m¨¦s, la ind¨²stria editorial s¡¯equivoca quan posa etiquetes, perqu¨¨ s¡¯ha de defensar qualsevol llibre. La mateixa ind¨²stria ha d¡¯estimar m¨¦s els seus escriptors, i crear una llista de medi¨¤tics, com van fer, t¨¦ molt poca vista. Crec que s¡¯ha de defensar qualsevol escriptor que aporti lectors. Jo no llegir¨¦ les 50 ombres d¡¯en Grey, per¨° si aporta lectors, ¨¦s el que compta.

P. Per qu¨¨ creu que es llegeix poc?

R. ?s un problema que ve de l¡¯escola. La gent jove ha demostrat amb Harry Potter o Joc de trons que els agrada llegir, i si no s¡¯aconsegueix que despr¨¦s s¡¯enganxin a altres lectures, ¨¦s perqu¨¨ les que s¡¯indiquen en els plans d¡¯estudis s¨®n err¨°nies. En realitat, gaireb¨¦ tot dels plans d¡¯estudis est¨¤ equivocat.

P. Assignatures, sistema d¡¯ensenyament?

R. Jo ho canviaria tot. Res de matem¨¤tiques, ni socials, ni hist¨°ria. Cal ensenyar altres coses: les emocions. Classes de caos, mort, amor i sentiments.