El nen que somniava coloms, la b¨¨stia i el sobir¨¤

Res com les ¨¨poques de turbul¨¨ncies i crisi per comprovar la versatilitat del llenguatge i el poder de provocaci¨® de la paraula i l¡¯obra. El conflicte encoratja les idees i expressions in¨¨dites, de vegades d'una plasticitat que ens retorna al surrealisme, escola de f¨¨rtil tradici¨® a Catalunya. Vegeu, per exemple, el que li va dir Justo Molinero a Josep Cun¨ª al seu magaz¨ªn vespert¨ª de 8tv, quan el periodista li va preguntar sense circumloquis si s'havia prestat a estendre el credo independentista entre els "altres catalans" de la m¨¤ d'Oriol Junqueras a trav¨¦s del seu llibre conjunt . "Nen, tu somnies coloms!", va contestar francament cabrejat el locutor i patr¨® del grup d'emissores TeleTaxi. "Tu creus que la meva relaci¨® amb l'Oriol ¨¦s perqu¨¨ jo li puc donar 500.000 vots o no s¨¦ qu¨¨ que t'has inventat? No has llegit el llibre nen, no en tens ni idea!", va insistir Molinero amb la seva manera de parlar inconfusible i torrencial. "?s com si jo fes tripijocs; no, tio, no", insistia en un inusitat cos a cos amb l'amfitri¨® del programa. "Justo, no et posis aixi, l'¨²ltima cosa que recordo de tu ¨¦s que et vas fer militant de Converg¨¨ncia", va replicar Cun¨ª en una nova incisi¨® en cru sobre l'assumpte. "I qui no ha ficat mai la pota? Tu ets impol¡¤lut? ", va contestar Molinero. Junqueras va intervenir i va posar pau amb una llarga homilia marca de la casa.

"Justo Molinero hauria de saber que els periodistes hi s¨®n per preguntar el que vulguin encara que molesti; hauria pogut dir el mateix sense perdre els papers ", opinava M¨°nica Planas al diari Ara. "Que un president d'un grup de comunicaci¨® vulgui negar la seva capacitat d'influ¨¨ncia en els receptors i faci creure que les seves relacions amb els pol¨ªtics s¨®n simple curiositat ¨¦s que es pensa que els que somniem coloms som nosaltres". M¨¦s clar, l'aigua.

Retrat de grup amb pol¨¨mica

L¡¯agra picabaralla dial¨¨ctica al programa de Cun¨ª va obrir una nova setmana carregada d'esdeveniments, a prop i lluny. Sempre en el terreny del llenguatge, aquest cop art¨ªstic, el Macba va trencar per una vegada el seu anonimat i va servir la pol¨¨mica amb la intempestiva suspensi¨® de l'exposici¨® col¡¤lectiva La b¨¨stia i el sobir¨¤ per la inclusi¨® d'una espatarrant obra de l'artista austr¨ªaca Ines Doujak. "El Macba veta una pol¨¨mica escultura del rei Joan Carles", titulava La Vanguardia a la portada del dia. "Censura al Macba", clamava sense embuts El Peri¨®dico, en sintonia amb l'enfocament del diari Ara ("El Macba censura una escultura sobre el rei Joan Carles") i El Punt Avui ("Censura al Macba per una escultura del Rei" ).

Alguns creadors valoren l¡¯esperit cr¨ªtic com una mena de virtut original que justifica qualsevol expressi¨® i la posa fora de perill de tot retret¡±, escrivia Ll¨¤tzer Moix

"Alguns creadors valoren l'esperit cr¨ªtic com una mena de virtut original que justifica qualsevol expressi¨® i la posa fora de perill de tot retret", escrivia Ll¨¤tzer Moix a La Vanguardia. "No t¨¦ sentit que aix¨ª sigui; l¡¯excel¡¤l¨¨ncia pl¨¤stica, que era la que abans convertia una obra en imperible (i la distingia d'una falla), queda en aquests casos en segon terme, o m¨¦s enll¨¤", afegia el periodista. "Si no fos perqu¨¨ aquest succ¨¦s ¨¦s pen¨®s, implica bons professionals i afecta els diners p¨²blics i el prestigi d'un museu, tot l'assumpte ¨¦s irrisori i esperp¨¨ntic", reflexionava per la seva banda Juan Bofill al mateix diari.

Evocaci¨® de les Falles

"Si no parl¨¦ssim d'art sin¨® de les Falles, no dubtar¨ªem a menysprear per la seva lletjor i mal gust l'escultura objecte de pol¨¨mica", afirmava Enric Hern¨¢ndez a El Peri¨®dico. "Si no hagu¨¦s estat censurat, el monstre hauria corregut la sort que mereixia: passar sense pena ni gl¨°ria, com ja li va passar en ser exhibit al Brasil", afegia el periodista en les seves consideracions sobre la pol¨¨mica, l'en¨¨sima del prol¨ªfic g¨¨nere del debat sobre les tortuoses relacions entre pol¨ªtica i creaci¨® art¨ªstica. O no tan art¨ªstica ni creativa.

"Mal negoci per a l'art, pitjor per al Macba, que aix¨ª veu compromesa la seva bona reputaci¨®", afegia Hern¨¢ndez, coincidint en aquest sentit amb la majoria dels analistes. Nom¨¦s l'Abc, com ¨¦s de suposar, donava la seva aprovaci¨® a la pol¨¨mica suspensi¨® de la mostra. "Encert del Macba: no ¨¦s censura, ¨¦s sentit com¨²", deia el diari conservador madrileny en un petit comentari editorial.

"Aquesta censura pr¨¨via, encara m¨¦s indefensable en una mostra sobre les relacions de poder, ha estat molt pitjor perqu¨¨ l'obra s'ha reprodu?t ad infinitum a la xarxa", observava per la seva part Catalina Serra a l'Ara. "De rebot, el prestigi del museu se n'ha anat en orris en un moment", afegia la periodista davant l'allau de comentaris a les xarxes socials a compte de l'estrafolari grup escult¨°ric. "Que al final el tema de la llibertat d'expressi¨® o la cr¨ªtica al poder quedi representada amb la censura d'una caricaturesca figura del rei Joan Carles ¨¦s trist", conclo?a Serra.

Tamb¨¦ hi ha hagut controv¨¨rsia entorn del r¨¤pid sobrese?ment judicial del cas dels sobresous dels alcaldes

?Hiperactivitat judicial

En l'¨¤mbit de la just¨ªcia, on com ¨¦s ben sabut regna una activitat trepidant, s'ha tornat a demostrar la imprevisible polis¨¨mia de les lleis i la inaprehensible capacitat d'interpretaci¨® dels jutges. L'espectacular revocaci¨® de la sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional sobre el setge al Parlament el 2011 ha merescut titulars?gruixuts i an¨¤lisis severes. La inesperada i radical decisi¨® del Tribunal Suprem ha desbordat amb escreix l'impacte provocat en el seu dia pel veredicte i els arguments dels jutges de l'Audi¨¨ncia.

El Peri¨®dico subratlla al seu editorial "la singularitat que un tribunal sostingui que no hi ha base penal per una condemna individualitzada, mentre que un altre estableix responsabilitats molt clares per a vuit acusats", i expressa la seva sorpresa davant "la contund¨¨ncia del c¨¤stig, marcada potser per la gravetat de l'atac a una instituci¨® democr¨¤tica clau".

Tamb¨¦ El Punt Avui declara el seu estupor davant la sent¨¨ncia: "?s dif¨ªcil de comprendre pel fet que no s'hagi tornat a obrir judici, una possibilitat que, des d'un punt de vista de sentit com¨², hauria estat el m¨¦s indicat, raonable i comprensible", escrivia l'editorialista. "Tampoc ¨¦s forassenyat l'argument d'una certa desproporci¨® de les condemnes tenint en compte la gravetat real dels fets¡±, afegia el diari.

La premsa de Madrid tamb¨¦ s'ocupava del cas, que ha irromput per sorpresa al carregat escenari medi¨¤tic, acaparat, entre moltes altres coses, pel corralito bancari i les seq¨¹eles dom¨¨stiques de l'esc¨¤ndol de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i el fulminant tancament de la seva filial espanyola (Banco Madrid). "Quart?toc en nom¨¦s un any al tribunal dels?jutges estrella", es felicitava obertament el diari Abc. "La reobertura fins a dues vegades del cas Couso, la repetici¨® d'un judici a Arnaldo Otegi o condemnes per enaltiment on l'Audi¨¨ncia veia absolucions, s¨®n nom¨¦s alguns exemples de les reprimendes de l'Alt Tribunal", destacava el diari. "Nom¨¦s l'¨²ltim any l'Audi¨¨ncia ha tingut tres rebolcades", reiterava l'Abc.

En la mateixa l¨ªnia, El Mundo va acollir la sent¨¨ncia amb aprovaci¨® i sense reserva. "Pot semblar molt alt el c¨¤stig, per¨° aix¨° ¨¦s perqu¨¨ ja ens hem acostumat a menysprear els s¨ªmbols i els valors que ens emparen i que ens expliquen", escriu Vict¨°ria Prego sobre el tema. "El dret a la lliure expressi¨® no pot ser?mai il¡¤limitat", afegia en una observaci¨® d'ofici.

Sobresous i imputats

Tamb¨¦ hi ha hagut controv¨¨rsia entorn del r¨¤pid sobrese?ment judicial del cas dels sobresous dels alcaldes, que al seu dia va abrasar els informatius de mat¨ª, tarda i nit. "Un tecnicisme legal ¨Centendre que la Federaci¨® de Municipis ¨¦s una entitat privada encara que rebi fons p¨²blics¨C ha portat l'Audi¨¨ncia de Barcelona a arxivar la causa per les dietes que percebien els alcaldes, que segons la Fiscalia encobrien sobresous il¡¤legals", explicava Josep Ramoneda a l¡¯Ara. "Sembla dif¨ªcil veure-hi un cas de corrupci¨®", afegia el periodista en la seva an¨¤lisi sobre el fenomen. "Com a m¨¤xim podr¨ªem entrar al terreny dels dubtes sobre l'oportunitat d'aquests pagaments; per¨° lluny de les condicions doloses d'un delicte penal", conclo?a sobre aix¨°.

"L'arxivament del cas torna a posar sobre la taula la sobrevaloraci¨® medi¨¤tica a la qual estan exposats els representants pol¨ªtics en un nivell de les investigacions judicials durant el qual ¨¦s com a m¨ªnim aventurat", deia l'editorial d'El Punt Avui. "El cas hauria d'obligar a restituir l'honorabilitat de les persones que han estat exculpades i alhora recordar que la legalitat i l'¨¨tica no s¨®n pas sempre l¨ªnies paral¡¤leles", afegia el diari en relaci¨® amb els 33 alcaldes que en el seu dia van ser imputats a Catalunya.

La possible substituci¨® del terme?imputat pel menys malsonant d'investigat ve molt al cas i se suma a les consideracions sobre les anades i vingudes del llenguatge en els temps de borrasca. Coincidint amb l'allau d'imputacions de dirigents pol¨ªtics i la reforma de la legislaci¨® impulsada pel PP, Felipe Gonz¨¢lez es va sumar a la pol¨¨mica en qualificar d¡¯"error" excloure tots els imputats de les llistes electorals. "El dia que Gonz¨¢lez va dir, cap als anys noranta, que els casos de corrupci¨® nom¨¦s tindrien conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques despr¨¦s de les sent¨¨ncies judicials, va establir un criteri que ha estat nefast en la nostra vida col¡¤lectiva", va sentenciar Llu¨ªs Foix a La Vanguardia. En aquests temps de crisi no ser¨¤ f¨¤cil preservar ni la integritat del diccionari.