Confian?a, transpar¨¨ncia i gesti¨®

La gran tempesta en la qual estem immersos segueix alimentant-se de les constants not¨ªcies sobre corrupteles i irregularitats en la gesti¨® dels recursos p¨²blics. Algunes de gran import¨¤ncia, d'altres de menys cridaneres, per¨° totes igualment pernicioses en relaci¨® a la necess¨¤ria confian?a i legitimitat amb les quals hauria d'explicar qualsevol persona que pren decisions o gestor d'all¨° p¨²blic que vulgui fer una mica m¨¦s que seguir el procediment rigorosament. Estem ja en un entorn en el qual, d'entrada, la majoria de la gent sospita de tot el que es fa a les institucions p¨²bliques. I aix¨° t¨¦ el perill de tornar-se asfixiant per qui t¨¦ l'obligaci¨® no solament de complir la llei, sin¨® tamb¨¦ de prestar serveis, de fer que les coses funcionin. En aquest sentit, m'arriben constants queixes de part dels gestors de centres p¨²blics, de pol¨ªtics i persones que prenen decisions de qualsevol esfera institucional, al¡¤ludint al clima enrarit en el qual es veuen obligats a actuar. Es parteix de la sospita. Un ¨¦s presumptament culpable i ha d'escalar la muntanya de la desconfian?a primer de tot. ?s com si a l'ambient sur¨¦s constantment la paraula ¡°prevaricaci¨®¡±, i ¨°bviament, qualsevol que envolta als que decideixen tracta de blindar-se d'una possible contaminaci¨®. Plou sobre mullat, ja que despr¨¦s dels esc¨¤ndols de Rold¨¢n i Juan Guerra el 1993, es va modificar la Llei de Contractes de l'Estat en un sentit m¨¦s restrictiu. No ¨¦s que no hi hagi motius perqu¨¨ la gent estigui escarmentada, per¨° hem de recon¨¨ixer que per molts casos detectats que hi hagin i llocs al descobert, segueix sent cert que una immensa majoria de pol¨ªtics i gestors p¨²blics no estan subjectes a cap escrutini processal.

En el fons, el que ho ha posat tot cap per avall ¨¦s la clara sensaci¨® que no est¨¤vem en una concatenaci¨® de casos i d'esc¨¤ndols que simplement han coincidit en el temps. El que ha enfervorit la gent ¨¦s la convicci¨® que s'havia creat un veritable sistema de captura de les institucions i dels recursos p¨²blics en benefici d'uns pocs. D'uns pocs que, a m¨¦s, emparant-se en l'exercici de la pol¨ªtica, els interessos de partit i les raons d'Estat, es folraven impunement. ?Com aconseguim acabar amb aquest saqueig d'all¨° p¨²blic sense convertir la gesti¨® dels assumptes p¨²blics en una selva de procediments, garanties i cauteles que al final converteixin en maquinal el que necess¨¤riament ha de gaudir d'una certa capacitat d'elecci¨® i de discrecionalitat? ?s evident que si a un gestor li dius qu¨¨ ha de fer, de quins diners disposa per fer-ho, li exigeixes autoritzaci¨® cada vegada que vulgui moure un euro, i a m¨¦s li dius exactament per quina via ha de gastar-lo, la funci¨® de gesti¨® queda redu?da a la de tramitador de papers. I al final tots sortim perdent d'una labor m¨¦s segura, per¨° probablement menys efica? i eficient. Tradicionalment es considerava que era impossible descentralitzar la capacitat de decisi¨® i controlar la seva comesa al mateix temps. Avui sabem que aix¨° ¨¦s possible si s'utilitzen convenientment circuits compartits d'informaci¨®, protocols d'actuaci¨® que marquin camps propis de decisi¨® i responsabilitat, i si a m¨¦s es parteix de l'exig¨¨ncia de transpar¨¨ncia cap a totes les parts interessades en la gesti¨® dels assumptes p¨²blics.

La desconfian?a no ¨¦s per definici¨® negativa, si se sap canalitzar i convertir-la en un factor d'escrutini i de millora constant. Els estats liberals van convertir la divisi¨® de poders en la forma institucional d'estructurar aquesta desconfian?a. Els formats actuals de poder han de situar-se en un nou escenari d'informaci¨® i transpar¨¨ncia, argumentant amb evid¨¨ncies, i obrint portes i finestres perqu¨¨ la tasca de gesti¨® sigui al mateix temps efica? i democr¨¤tica (en el sentit de compartida). Necessitem generar inst¨¤ncies d'acompanyament ciutad¨¤ a la tasca dels gestors p¨²blics, que compensin les rigideses de la burocr¨¤cia administrativa amb els est¨ªmuls de les necessitats col¡¤lectives. Fa temps recordava Jane Jacobs i la seva concepci¨® de la seguretat urbana basada, no tant en la quantitat de policies presents als carrers, sin¨® per la capacitat col¡¤lectiva de "vigilar" i construir confian?a p¨²blica. Transpar¨¨ncia i vigil¨¤ncia compartida, avaluaci¨® de pol¨ªtiques en la qual intervinguin experts i ciutadans organitzats, i la possibilitat que en ¨²ltima inst¨¤ncia els tribunals puguin ser vies perqu¨¨ la necess¨¤ria autonomia en la gesti¨® p¨²blica, l'imprescindible marge d'acci¨®, quedi compensat per la voluntat de coproduir un bon govern per part de tots. El m¨¦s important ¨¦s evitar que ressorgeixi aquest entramat d'interessos i posicions de poder que trobaven les escletxes per saquejar el p¨²blic. Per moltes cauteles jur¨ªdiques que incorporem, la vacuna real ¨¦s m¨¦s democr¨¤cia.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.