El que ens falta

Per¨° no nom¨¦s ho explica l'autor, tamb¨¦ ho van detallar els prologuistes, els exfiscals Jos¨¦ Mar¨ªa Mena i Carlos Jim¨¦nez Villarejo, dues escriptures m¨¦s que es poden triar, que aquest dilluns van presentar l'acte, cada un a la seva manera. Tots dos van ser els instructors del cas Banca Catalana. Va trencar el gel (o per ventura resulta m¨¦s apropiat dir que va obrir foc) Jim¨¦nez Villarejo. La seva corbata de llunes, en contrast amb la camisa oberta de Mena. Villarejo, les galtes acuradament afaitades dels cl¨¤ssics romans; Mena, la barba blanca dels presocr¨¤tics. Jim¨¦nez Villarejo, amb els cabells repentinats amb miraments d'escolar; Mena, amb la calba al seu aire. La veu rigorosa, sistem¨¤tica de Villarejo, i la ironia ¨¤gil i espont¨¤nia de Mena. Jim¨¦nez Villarejo va denunciar els que llavors ¡°van mirar cap a una altra banda; per raons no jur¨ªdiques, sin¨® pol¨ªtiques, i per raons d'un altre ordre, jo diria que m¨¦s vergony¨®s¡±, i d'aquesta manera es va comprendre a la sala que el que havia aconseguit el pujolisme era que la pol¨ªtica form¨¦s part de l'ordre d'all¨° que ¨¦s vergony¨®s. A continuaci¨® va parlar del concepte de destrucci¨® i va explicar que Jordi Pujol fins fa molt poc anava dient ¡°volen destruir-nos¡± per les tert¨²lies radiof¨°niques (aix¨ª va passar el 2012). ¡°Qui vol destruir a qui?¡±, es va preguntar l'exfiscal. Al carrer on viu, encara pot veure-s'hi, tants anys despr¨¦s, les taques de tapar les pintades que dia reree dia li feien amb la frase: ¡°Volem fiscals catalans¡±. A Mena no li van pintar a la porta de casa, per¨° una nit una escopeta encara sense identificar va disparar contra la seva finestra. Durant la seva intervenci¨®, Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va assegurar que no processar Pujol quan es va fer amb Banca Catalana ¡°va ser una ocasi¨® perduda de posar l¨ªmit a la corrupci¨® i a la putrefacci¨® de la pol¨ªtica¡±.

Banca Catalana: cas obert, en canal. El periodista i els dos exfiscals semblaven tres forenses contemplant meravellats com sobre la taula de presentacions, com d'entre el caos quotidi¨¤, tornava a la vida el cad¨¤ver de Banca Catalana. Un Pujol/Reanimator va obrar el miracle amb la seva confessi¨® del 25 de juliol. El monstre que van voler enterrar corrents sota la terra polsosa de la Ciutadella a for?a de manifestacions, i setges i preses del Parlament pels convergents m¨¦s irats, ¨¦s ara un Frankenstein a qui fins i tot els seus creadors temen. Banca Catalana, les sigles del qual, BC, evoquen la prehist¨°ria, el foc primer, l'origen de tot, l'ou de la serp. Ho diu Pere R¨ªos en el seu llibre mitjan?ant m¨²ltiples exemples. Aqu¨ª n'hi ha un: Banca Catalana suposa el primer rescat bancari de la democr¨¤cia.

La presentaci¨® es va celebrar a la Casa del Llibre i l'omplia un p¨²blic que semblava tamb¨¦ tra?at per una doble escriptura: pertanyien majorit¨¤riament a dues generacions ben definides els qui ho provaven a la sala d'actes. Una la formava gent relativament gran i l'altra gent jove (igual que el programa que presentava Antol¨ªn Garc¨ªa). Totes dues tenien en com¨² haver estat v¨ªctimes del pujolisme. Per¨°, tamb¨¦, no haver sucumbit davant les pressions, les marginacions, els xantatges que aquest sistema patriocr¨¤tic, encarnat primer en una persona i de seguida en un cognom, imposava als qui no combregaven amb la seva dolenta h¨°stia embolicada en beateria montserratina. Pels racons es formaven rodones de periodistes de p¨¨l blanc i jersei ample, reporters que fa trenta anys van ser els primers que van escriure articles i llibres denunciant els sinistres manejos econ¨°mics de Pujol i els seus sequa?os, i la passi¨® per explicar-ho tot dels quals els va costar la carrera i en certa manera la reputaci¨® (de tot aix¨°, amb noms i cognoms, tamb¨¦ en parla Pere R¨ªos al llibre).

Es veia al seu costat els que tenen trenta anys, que van n¨¦ixer i es van criar al m¨®n perfecte, on tot el que convergia i s'unia era bo i no hi havia motiu per al descontentament. Per exemple, asseguts en la mateixa ¨²ltima fila, van coincidir l'advocat Jaume Asens, que va a les llistes de Barcelona en Com¨² i feia fotos de la taula amb la seva tauleta, i el vell catedr¨¤tic de Filosofia del Dret Juan-Ram¨®n Capella, que va ser sagrist¨¤ abans que frare alternatiu. Hi havia entre els assistents fiscals, jutges, periodistes, pol¨ªtics, ¨¦s a dir, tot el cos social que va hauria d'haver parat aix¨° i no va poder. Per sobre del multitud destacava, a causa de la seva al?ada de jugador de b¨¤squet d'institut, el cap fi i vigilant de l'ecosocialista Joan Herrera. A baix, l'acompanyava (cap, tronc i extremitats), l'exconseller d'Interior Joan Saura amb su¨¨ter de color lila/Podem. Part del personal que escoltava dempeus s'havia disposat recolzat d'esquena contra els miralls nocturns de la sala, com a lloc d'afusellament contra murs de transpar¨¨ncia. El que tamb¨¦ s'observava en la presentaci¨® ¨¦s que aquestes dues generacions, els que van voler i els que volen, dibuixen una biografia interrompuda. De l'origen d'aquest buit i d'aquesta buidada tracta aquest llibre.