L¡¯Asmae, la jove de la m¨¤ pintada

Una forense va trucar ahir a la nit a casa dels Ouahhoud, a la Llagosta, un municipi del cintur¨® industrial de Barcelona. "Volia saber moltes coses: l'aspecte de la meva germana, quina roba portava, si tenia algun tret especial...", explica la Khadija des del llindar del pis familiar, on ressonen suras de l'Alcor¨¤. "La meva mare es tranquil¡¤litza quan les sent", diu la Khadija, que es mira amb atenci¨® les mans. S¨ª que hi ha, en realitat, un detall que pot ajudar a identificar la seva germana als Alps francesos: la henna, el tatuatge natural que les dones marroquines llueixen en ocasions especials. Com el dia del seu casament.

Asmae Ouahhoud el-Allaoui, marroquina d'origen ¨Cva n¨¦ixer a Nador¨C per¨° catalana de tota la vida ¨Cva arribar a la Llagosta amb quatre anys¨C, portava les mans pintades quan es va casar, dissabte, amb Mohammed Tahrioui. Una cosina d'ell els va presentar fa poc m¨¦s d'un any. Es van enamorar i van decidir passar la vida junts. Van celebrar l'enlla? amb un gran banquet, segons els costums magrebins, al restaurant Lar o'Marulo de Badalona. La festa, amb 200 convidats, es va allargar fins a les tres de la matinada. L'Asmae se'n va anar en limusina. "Estava content¨ªssima, tot havia anat genial. Havia complert el seu somni de casar-se i anar-se'n a viure a Alemanya", diu la Khalija, que encara no s'explica un contrast tan brutal d'emocions en nom¨¦s 48 hores.

¡°Des del Prat ens va enviar un WhatsApp. Ens va donar les gr¨¤cies pel casament i ens va dir que ens estimava¡±

El cam¨ª en com¨² de l'Asmae (23 anys) i el Mohammed (24) havia de comen?ar el mateix dimarts i tenia com a destinaci¨® final Duisburg, una localitat alemanya a 15 minuts amb cotxe de D¨¹sseldorf. Ella, administrativa, i ell, que vivia des de feia sis anys a Alemanya i havia prosperat en una empresa d'automoci¨®, van pujar dimarts al mat¨ª a l'avi¨® de Germanwings que es va estavellar a Fran?a. "Diumenge vam fer una celebraci¨® familiar i dilluns, com que estaven cansats, es van quedar a dormir a casa. Quan marxaven cap a l'aeroport, em van veure adormida i no em van despertar", explica la Khadija, interrompuda a estones per l'afecte dels ve?ns.

Ve?ns com la Reme, el seu marit i la seva filla, que porten a la fam¨ªlia un ram de flors amb una inscripci¨® en ¨¤rab. "No sabem si est¨¤ ben escrit", diu la Reme. "Tranquil¡¤la, jo no parlo ¨¤rab", somriu la cinquena dels sis germans Ouahhoud. La Llagosta ¨¦s un petit municipi d'edificis vells, lletjos i sense ascensor, per¨° on els ve?ns encara es coneixen. Totes dues es fonen en una abra?ada.

La Khadija estava sola al pis quan va sentir la not¨ªcia del sinistre. No va pensar, o no va voler pensar, que la seva germana anava en aquest avi¨®. "Vaig pensar que Duisburg tenia aeroport. Em vaig equivocar", explica mentre intenta contenir les ll¨¤grimes. La jove parella ja ho tenia tot preparat: una casa per entrar a viure i una fam¨ªlia que els esperava a D¨¹sseldorf per tornar a celebrar, aquesta vegada amb la fam¨ªlia del nuvi, la bona nova del casament. Alguns familiars van venir a la boda catalana des d'Alemanya, per¨° van tornar amb cotxe.

Alemanya havia estat al cap de l'Asmae des que va passar sis mesos a Frankfurt amb un oncle seu. "Volia anar-se'n d'aqu¨ª, viatjar... ?s una noia independent, que f¨ªsicament sembla poca cosa per¨° ¨¦s molt forta", explica una amiga. La fam¨ªlia de l'Asmae va necessitar la seva fortalesa quan, fa quatre anys, el pare va morir en un accident de tr¨¤nsit al Marroc. "La meva germana es va encarregar de tot: animar la mare, arreglar la burocr¨¤cia... Per a mi ¨¦s com una mare, tamb¨¦", diu la Khadija. Mentre ella encara dormia, l'Asmae va escriure, des de l'aeroport del Prat, al grup de WhatsApp que comparteixen les quatre germanes: "Ens va donar les gr¨¤cies per tot i ens va dir que ens estimava molt. Sembla que sab¨¦s el que anava a passar".

Quarta dels sis germans, l'Asmae es va pagar ella sola el perm¨ªs de conduir. Va completar un cicle superior com a administrativa, va estudiar sense ¨¨xit farm¨¤cia i va treballar un temps a la f¨¤brica de Mango a Parets. "No deixava que la gent l'ajud¨¦s", afirma la seva germana. ?ltimament ajudava a la botiga de roba que, a pocs metres del pis, acabava d'obrir un dels seus dos germans homes. Aquest mat¨ª, la persiana estava abaixada: "Tancat per motius familiars fins a final de mes". Els dos germans han hagut de renovar el passaport ¨Cla burocr¨¤cia ¨¦s inoportuna¨C per¨° ja s¨®n als Alps.

Els Ouahhoud (quatre noies i dos nois) van ser els primers magrebins que es van inscriure a l'escola p¨²blica Joan Maragall. Tots han estudiat all¨¤, per¨° la directora del centre recorda amb un afecte especial l'Asmae, "una nena que era tot dol?or, agradable i molt callada". Aquest mat¨ª, l'Asmae ha tornat al col¡¤legi. La foto que li van fer quan va acabar sis¨¨ de prim¨¤ria ha presidit l'homenatge que avui li han retut els alumnes, que s'han donat les mans formant un cercle i han guardat el mateix silenci respectu¨®s amb el qual la jove escoltava a classe.

La fam¨ªlia agraeix les mostres d'afecte i nom¨¦s demana la m¨¤xima celeritat. "Volem que ens facilitin les coses per repatriar el cos al Marroc, enterrar-la i poder descansar", diu la Nadia, la germana gran. El cap de la Nadia, que tamb¨¦ llueix la henna, no para de donar voltes. "Et fas moltes preguntes, vols saber com va ser, si va patir... Quan veus un accident aix¨ª et fa pena, per¨° mai penses que et passar¨¤ a tu". El seu Facebook delata que la seva vida era molt diferent fa nom¨¦s tres dies: "Que b¨¦ que ens ho hem passat al casament, estic content¨ªssima".