De b¨¨sties i sobirans

El Macba continua al mateix lloc, per¨° nom¨¦s ho sembla. Els xavals que en sobrevolen la pla?a pujats a taules de skate que els permeten salvar sense problemes i baixar-ne a m¨¦s velocitat la rampa-paret del museu, que no ¨¦s d'acc¨¦s al centre sin¨® una tanca que condueix disciplinadament els visitats a accedir-hi de manera ordenada, van veure arribar dimecres 18 al vespre gent que es quedava a la porta. Exigien l'obertura d'una exposici¨®, censurada pel director del museu i prohibida. Dissabte, els xavals, potser els mateixos, van sentir dir que l'exposici¨® s'obria; les c¨¤meres de TV hi van entrar. Dilluns a la tarda els xavals hi van veure arribar autoritats de pas decidit que en van sortir m¨¦s de dues hores despr¨¦s, amb tres caps segats.

Les testes del conservador en cap Valent¨ªn Roma i del cap de programes p¨²blics Paul B. Preciado rodolaven per la rampa-paret, on ha quedat pengim-penjam el cap del director, Bartomeu Mar¨ª, de dimissi¨® acceptada pel patronat del Macba per¨° que haur¨¤ de seguir pengim-penjam fins que hi hagi nou director. El gerent, l'home de la pasta, ¨¦s l'¨²nic supervivent. Dins del museu, a la mateixa planta baixa d'acc¨¦s, La b¨¨stia i el sobir¨¤ queda com a prova magn¨ªfica del seu t¨ªtol. Aquesta ¨¦s una hist¨°ria, en efecte, de b¨¨sties i sobirans.

L'exposici¨® ¨¦s francament bona. No se la perdin, seria una ll¨¤stima. No tinc ni idea de quant durar¨¤, en principi est¨¤ programada fins al 30 d'agost, per¨° tal com estant anant les coses igual desapareix en qualsevol moment. I ¨¦s una exposici¨® excel¡¤lent, de deb¨°. Per a mi, que fa uns 25 anys que vaig comen?ar a fer informaci¨® d'exposicions en museus i centres p¨²blics i que avui les segueixo com a professora d'art, ¨¦s potser la millor col¡¤lectiva del Macba en bastant temps.

Per les sales circula una energia no gaire diferent a la dels xavals de l'skate de fora. Quan hi vaig anar, diumenge, enmig de la parafern¨¤lia muntada al voltant d'una sola de les obres, que havia provocat primer la censura i prohibici¨® de la mostra i despr¨¦s que el director recul¨¦s i es baix¨¦s els pantalons del bon professional, jo no tenia cap partit pres. No hi havia hagut roda de premsa ni coneixia doncs els criteris dels quatre comissaris que l'han preparat ni havia sentit cap explicaci¨® de cap artista, que ¨¦s el que les rodes de premsa possibiliten a periodistes i cr¨ªtics. Tampoc hi ha cat¨¤leg, cosa estrany¨ªssima. I arran de la prohibici¨®, de la web del Macba havia desaparegut l'escarida informaci¨® fins aleshores disponible.

Vaig entrar a l'exposici¨® sense directrius, disposada, aix¨° s¨ª, a no deixar-me menjar la vista per l'obra que des de dimecres apareixia un cop i un altre per tots els mitjans, tamb¨¦ per les xarxes i sobretot. Nom¨¦s entrar, a les primeres obres, el meu acompanyant?i servidora, que no sempre compartim gustos ni criteris, ens vam sentir atrets per les obres i, empesos pel que cadasc¨² ¨¦s reclamat quan est¨¤ en una exposici¨®, ens vam separar, cadasc¨² per la seva banda, fins que al cap d'una mitja hora ens vam retrobar i ens vam dir que all¨° est¨¤ b¨¦, que v¨¦s a mirar el liban¨¨s, fixa't quant de dibuix meravell¨®s hi ha, els artistes estan tornant al dibuix!, que b¨¦ el Sagrat Cor de Marica i la monumental i delicada Assumpci¨® gloriosa d'Oca?a, dues obres del 1982 que avui pertanyen a una col¡¤lecci¨® privada i es veuen tan poc.

L'energia que vaig notar en el recorregut provenia de les obres, per¨° tamb¨¦, em va semblar, de l'inter¨¨s concentrat dels meus ve?ns de sala, joves i grans, que potser hi havien acudit per la propaganda que la censura ha donat a aquesta exposici¨® per¨° que, un cop a dins, miraven i remiraven, concentrats i sorpresos. Hi havia menys rotllana davant l'obra censurada que a la sala on el liban¨¨s Rabih Mrou¨¦ mostra el v¨ªdeo (17 minuts) Sobre tres p¨°sters. Reflexions sobre una video-performance, del 2004, rotund mon¨°leg, i tan delicada obra com una d¡¯Oca?a, sobre com el L¨ªban ha passat de la lluita guerrillera laica al fanatisme religi¨®s ultraarmat des d'aleshores, any de l'11-S novaiorqu¨¨s. El mon¨°leg es clou amb la constataci¨® que els esfor?os laics han estat abdu?ts pels mitjans sense remissi¨®. Una mica, vam comentar el meu acompanyant i jo, com el que ha passat amb aquesta exposici¨®.

Quatre comissaris i 31 artistes han posat dempeus La b¨¨stia i el sobir¨¤. El t¨ªtol remet a les dues figures al¡¤leg¨°riques de la pol¨ªtica que, seguint el fil¨°sof Derrida que ho va formular, s'han situat hist¨°ricament enll¨¤ de la llei: la b¨¨stia, perqu¨¨ se li suposa que desconeix el dret, i el sobir¨¤ perqu¨¨ el seu poder ¨¦s precisament la capacitat de suspendre els drets. Aquest dilluns al vespre la comissi¨® delegada del Macba feia p¨²blic el seu comunicat decisori sobre la crisi que viu el museu. El to i la manera expressiva dels vuit punts del comunicat no deixen cap dubte sobre qui ¨¦s la b¨¨stia i qui el sobir¨¤. Mentre el llegia, davant l'ordinador, em vaig aixecar de la cadira i em vaig posar... ferms!

Enhorabona i gratitud a l'equip d'artistes i comissaris de La b¨¨stia i el sobir¨¤.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF?