Un estudi conclou que cap l¨ªnia espanyola d¡¯AVE ¨¦s rendible
La demanda no ser¨¤ prou per recuperar la inversi¨®, avisa Fedea El corredor Madrid-Barcelona ¨¦s el que menys perdr¨¤
¡°Ni per a les empreses, ni per a la societat¡±. Aix¨ª de concloents es mostren Ofelia Betancor i Gerard Llobet en un estudi presentat aquest dijous que analitza si s¨®n rendibles els principals corredors d'alta velocitat a Espanya. Els investigadors de la Fundaci¨® d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) estimen que, ni considerant els beneficis indirectes, com els derivats dels estalvis de temps, la descongesti¨® a les carreteres, o el cost evitat en trajectes d'avi¨®, es compensa la multimilion¨¤ria inversi¨® feta. La clau, addueixen, ¨¦s que el nivell de demanda no ¨¦s, ni ser¨¤, prou per generar els ingressos precisos.
Un estudi anterior de Fedea, en el patronat de la qual participen el Banc d'Espanya i una dotzena de grans companyies, contrastava les grans xifres del desplegament del tren d'alta velocitat amb el que ha passat en altres pa?sos. Un contrast que precipita la pregunta sobre la rendibilitat d'aquesta aposta: la xarxa espanyola, amb 2.515 quil¨°metres en servei i 1.200 m¨¦s en construcci¨®, ¨¦s la segona m¨¦s gran del m¨®n, nom¨¦s darrere de la xinesa. I, amb molta difer¨¨ncia, ¨¦s la m¨¦s gran en termes relatius: 54 quil¨°metres per mili¨® d'habitants, davant dels 31 quil¨°metres de Fran?a. No obstant aix¨°, el nombre de viatgers que utilitzen aquesta manera de transport est¨¤ molt lluny del que registren altres pa?sos: fins i tot comptant el repunt registrat l'any passat ¨Cun increment del 16%, fins als 29,7 milions de viatgers¨C, a Espanya hi ha 11.800 passatgers per quil¨°metre operatiu d'AVE, quan al Jap¨® (158.121) o Fran?a (61.400) la relaci¨® ¨¦s molt major.
El punt de partida, doncs, ¨¦s que a Espanya hi ha pocs viatgers per a tants quil¨°metres d'AVE. I que, com destaquen els investigadors de Fedea, el desplegament ha tingut un cost multimilionari per a les arques p¨²bliques, malgrat que el cost per quil¨°metre de via ¨¦s dels m¨¦s baixos del m¨®n: s'han gastat m¨¦s de 40.000 milions d'euros nom¨¦s en la construcci¨® de les l¨ªnies, amb obres programades que sumaran 12.000 milions m¨¦s. ?s, a m¨¦s, una prioritat d'aquest Govern i d'anteriors. El Ministeri de Foment, en ple any electoral, vol posar en servei 1.000 quil¨°metres m¨¦s per connectar vuit capitals a la xarxa d'alta velocitat, cosa que costar¨¤ gaireb¨¦ la meitat de la inversi¨® que ha pressupostat per al 2015.
La q¨¹esti¨® a la qual volen respondre els investigadors ¨¦s si aquesta inversi¨® acabar¨¤ sent recuperada en 50 anys des de l'inici de la construcci¨® de les vies. Per aix¨° estimen els ingressos en el per¨ªode i els costos variables (explotaci¨®, manteniment, compra de trens, etc¨¨tera). En el c¨¤lcul apliquen una taxa de descompte ¨Cla rendibilitat m¨ªnima exigida a un projecte d'inversi¨®¨C, que permet comparar la inversi¨® inicial amb el flux d'ingressos i costos acumulats durant aquest mig segle. I expressa el resultat (el valor esperat descomptat de cada magnitud) en euros del 2013.
L'estudi es concentra en els quatre principals corredors d'AVE, el Madrid-Barcelona, el Madrid-Andalusia, el Madrid-Llevant i el Madrid-Nord, que sumen m¨¦s del 70% del tr¨¤nsit i prop del 60% de la inversi¨® feta. En els tres primers, els ingressos superen els costos variables, cosa que implica que ¨¦s millor seguir operant-los que deixar de fer-ho. En el Madrid-Nord, no obstant aix¨°, fins i tot la mateixa explotaci¨® seria deficit¨¤ria, motiu pel qual el cost per a les arques p¨²bliques continuaria augmentant. A difer¨¨ncia de la resta, aquest corredor no ha connectat encara en alta velocitat real (i per tant no ha pogut robar viatgers a l'avi¨®) amb l'¨¤rea de m¨¦s pes econ¨°mic, en aquest cas el Pa¨ªs Basc, i la majoria dels trajectes es cobreixen amb trens Alvia, que no arriben als 250 quil¨°metres per hora.
Sense benefici per a la societat
El super¨¤vit d'explotaci¨® aconseguit en les altres tres l¨ªnies, no obstant aix¨°, empal¡¤lideix en comparaci¨® del valor de la inversi¨®. Aix¨ª, el treball de Fedea estima que aquest saldo positiu nom¨¦s permetria recuperar el 50% de la inversi¨® p¨²blica en el Madrid-Barcelona, i amb prou feines l'11,4% i el 9,6%, respectivament, en les connexions amb Andalusia i Llevant. Si el compte s'amplia a la seva rendibilitat social, que inclou beneficis i costos indirectes, el resultat ¨¦s una mica millor, per¨° encara notablement insuficient: es compensa el 80% del cost de l'obra del corredor Madrid-Barcelona, i el recuperat no arribaria a la meitat en els altres dos grans corredors.
La conclusi¨® de l'estudi ¨¦s contundent. La construcci¨® de les l¨ªnies AVE no aporta cap benefici a les empreses p¨²bliques, ni a la societat en el seu conjunt si es t¨¦ en compte l'enorme inversi¨® feta, en comparaci¨® de la posici¨® de partida, una xarxa ferrovi¨¤ria convencional en conviv¨¨ncia amb aeroports i les autovies. I, despr¨¦s de lamentar que el Govern espanyol no hagi publicat les an¨¤lisis en els quals es va basar per decidir la construcci¨® de cada corredor, destaca ¡°l'alt cost d'oportunitat que haur¨¤ assumit la societat espanyola com a conseq¨¹¨¨ncia d'aquestes decisions d'inversi¨® i la persist¨¨ncia de les seves conseq¨¹¨¨ncies per al futur¡±. Nom¨¦s un augment molt considerable dels viatgers, que desbordi les previsions fetes en aquest treball ¨CFoment creu possible duplicar el tr¨¤nsit en cinc anys¨C, limitaria aquestes p¨¨rdues.
Els investigadors de Fedea especulen amb altres raons, m¨¦s enll¨¤ de les econ¨°miques, per explicar aquest inusitat desplegament de la xarxa d'alta velocitat. ¡°Una d'aquestes raons pot ser el suposat r¨¨dit pol¨ªtic¡±, afegeixen, abans de desgranar altres ¡°justificacions utilitzades¡±: ¡°el prestigi atorgat a Espanya¡±, ¡°el desenvolupament de la ind¨²stria nacional¡± o ¡°la cohesi¨® pol¨ªtica¡±. ¡°Els nostres resultats posen de manifest la falta de justificaci¨® econ¨°mica fonamentada a dur a terme les inversions d'alta velocitat a Espanya¡±, insisteixen.
La mala privatitzaci¨® d¡¯AENA
Gin¨¦s de Rus, catedr¨¤tic d'Economia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, ha presentat aquest dimecres una altra investigaci¨® de Fedea (dels professors Juan Santal¨® i Pilar Socorro), en la qual s'analitzen els models de privatitzaci¨® de la gesti¨® aeroportu¨¤ria. I la recent sortida a borsa d'AENA no en surt ben parada.
AENA va captar 4.263 milions per la col¡¤locaci¨® a borsa del 49% del seu capital, motiu pel qual es converteix en una societat mixta, amb control p¨²blic. Despr¨¦s de repassar les investigacions sobre el tema i casos similars en altres pa?sos, Santal¨® i Socorro consideren que AENA s'ha situat ¡°en el pitjor de tots els mons¡±. ¡°L'evid¨¨ncia mostra que els models de gesti¨® mixta exhibeixen una efici¨¨ncia en costos inferior tant als aeroports amb un 100% en mans privades, com als que tenen un 100% de titularitat p¨²blica¡±.
Els investigadors de Fedea creuen que si l'objectiu del Govern espanyol era recaptar per reduir el deute p¨²blic, s'hauria aconseguit ¡°un preu m¨¦s elevat si es privatitza en bloc¡± i es ven a una companyia del sector. ¡°I si l'objectiu ¨¦s introduir efici¨¨ncia i dinamisme, AENA hauria de dividir-se en parts i permetre una compet¨¨ncia sana entre diferents aeroports¡±, ja sigui amb gestors p¨²blics o privats.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.