Els experts a?llen proves d¡¯ADN de 78 v¨ªctimes de l¡¯avi¨® sinistrat

La investigaci¨® del que va passar el dimarts, quan un Airbus A320 de Germanwings es va estavellar als Alps amb 150 persones a bord, segueix a Fran?a a ritme accelerat. Tamb¨¦ els treballs per identificar les v¨ªctimes. Ja s'han a?llat 78 ADN diferents, segons va informar aquest diumenge el fiscal en cap de Marsella Brice Robin. Cada tarda, les mostres s¨®n enviades a Par¨ªs on se centralitzar¨¤ la identificaci¨® dels 150 morts. Solament es podr¨¤ aconseguir amb certesa quan es comparin els ADN recollits amb els dels seus familiars. A aquests ¨²ltims ja se'ls han pres les mostres a Alemanya, Fran?a i Espanya.

Les dificultats que imposa el terreny?escarpat del mass¨ªs de Les Trois-?v¨ºch¨¦s, als Alps del sud, solament permet arribar a peu a la zona de la cat¨¤strofe (que implica quatre hores de marxa) o amb helic¨°pter. Unes 40 persones parteixen cada dia des del poble de Seyne-les-Alpes, centre d'operacions dotat amb heliport, per rastrejar la superf¨ªcie de dues hect¨¤rees en la qual van quedar dispersades les restes de l'avi¨®. Robin ha informat tamb¨¦ que ¨¦s probable que aquest dilluns a la tarda s'hagi aconseguit obrir aquest cam¨ª per a vehicles tot terreny, la qual cosa facilitar¨¤ evacuar les peces m¨¦s grans de l'aeronau.

De moment, no s'ha identificat cap de les v¨ªctimes

Les autoritats franceses han fixat dues prioritats: trobar la segona caixa negra i rescatar totes les restes humanes per a la seva identificaci¨®?posterior. Segons Patrick Touron, director adjunt de l'Institut d'Investigaci¨® Criminal de la Gendarmeria Nacional, els efectes personals, les dentadures i fins i tot les empremtes dactilars s¨®n suficients per identificar els cad¨¤vers en el 90% de les ocasions. En aquest cas, a causa de la viol¨¨ncia de l'impacte de l'avi¨® contra el mass¨ªs franc¨¨s, solament l'ADN podr¨¤ determinar amb exactitud la identitat de cada v¨ªctima. Fonts de la fiscalia de Marsella van assegurar aquest diumenge a EL PA?S que, de moment, no se n'ha identificat cap; tampoc el copilot Andreas Lubitz, l'home que suposadament va estavellar l'aeronau volunt¨¤riament. Desmentien aix¨ª a la fiscalia algunes informacions que van circular aquest diumenge sobre la identificaci¨® de Lubitz. Una font espanyola que participa en les tasques d'investigaci¨® en territori franc¨¨s explica a aquest diari que el protocol habitual en aquests casos ¨¦s esperar a tenir l'ADN de totes les v¨ªctimes abans de comen?ar a contrastar-lo amb el dels familiars.

Les restes de Lubitz podrien ajudar a reconstruir amb m¨¦s fiabilitat qu¨¨ va passar el 24 de mar? passat?si la quantitat de teixit trobat ¨¦s important. Aix¨ª ho explica Wolfgang Huckenbeck, de l'Institut de Medicina Forense de l'Hospital Universitari de D¨¹sseldorf. Nom¨¦s aix¨ª es podrien detectar medicaments psiqui¨¤trics en el cos del copilot. Les restes trobades fins ara, molt trossejades, no permeten albergar grans esperances en la recerca de pistes definitives que expliquin la condici¨® m¨¨dica de Lubitz.

La troballa al seu pis de D¨¹sseldorf de caixes sense obrir de psicof¨¤rmacs fa sospitar les autoritats alemanyes que Lubitz podria haver interromput la medicaci¨® que necessitava. L'home de 27 anys que suposadament va estavellar l'avi¨® estava tamb¨¦ medicat per superar els seus problemes d'insomni.

Mentre arriba la informaci¨® de la Fiscalia de Marsella, cada vegada es coneixen m¨¦s dades sobre les diferents malalties de Lubitz. El dissabte van sortir a la llum els seus problemes de vista, per¨° aquest diumenge l'edici¨® dominical del Bild va especificar que estava sent tractat per un possible despreniment de retina, que ¨¦s ¡°una malaltia greu que si no es es tracta amb l¨¤ser o amb una cirurgia important, amena?a greument la visi¨®¡±, explica Manuel S¨¢nchez-Salorio, catedr¨¤tic d'Oftalmologia de la Universitat de Santiago de Compostel¡¤la.

El que ¨¦s prioritari ¨¦s trobar la segona caixa negra i les restes humanes

De confirmar-se aquesta malaltia, Lubitz afegiria als seus problemes psiqui¨¤trics ja coneguts ¡ªepisodis greus de depressi¨® que es donaven en una persona molt obsessiva i potser amb un trastorn de la personalitat de tipus narcisista¡ª un altre impediment m¨¦s per revalidar entre el juny i juliol propers la seva llic¨¨ncia m¨¨dica per seguir volant.

A Seyne-les-Alpes s'ha instal¡¤lat un laboratori m¨¨dic-legal al qual van a parar totes les restes humanes trobades. Una altra cinquantena de persones (metges, dentistes i policies especialitzats) treballa en aquest laboratori m¨°bil. D'aqu¨ª surten cada tarda cap a Par¨ªs les restes per a la seva identificaci¨® posterior. ¡°Volem retornar els cossos als seus familiars el m¨¦s aviat que sigui possible", ha declarat Touron a AFP.

Ahir a la tarda, els equips de rescat seguien buscant la segona caixa negra, que ¨¦s la que registra les dades de vol (Flight Data Recorder). Creuar aquesta informaci¨® de l'Airbus A320 de Germanwings amb les converses gravades a la cabina en la primera caixa negra, ja trobada, permetr¨¤ con¨¨ixer les circumst¨¤ncies del sinistre amb m¨¦s precisi¨®. La carcassa d'aquesta segona caixa negra es va trobar el dimecres passat, l'endem¨¤ de la cat¨¤strofe, segons va informar el mateix president de la Rep¨²blica Fran?ois Hollande.

¡°Si aquesta segona caixa negra no est¨¤ completament destru?da, es trobar¨¤ segurament sota les restes de l'avi¨®¡±, ha declarat el capit¨¤ dels equips d'alta muntanya Yves Naffrechoux a AFP. ¡°Cal treballar amb prud¨¨ncia, cura i minuciositat. No es pot recollir una pe?a de l'avi¨® si hi ha un cos perqu¨¨ en aquest cas estem obligats a prendre totes les precaucions per embolicar les restes mortals i condicionar-les de la millor manera possible. Aix¨°, per for?a, porta temps¡±, aclareix l'investigador.

A la zona segueixen arribant familiars de les v¨ªctimes, encara que ja a comptagotes. Aquest diumenge, segons l'alcalde de Seyne-les-Alpes, Francis Hermitte, amb prou feines hi havia una quinzena de familiars. La majoria han fet un viatge r¨¤pid per retre homenatge als seus ¨¦ssers estimats prop del lloc, en el llogaret de Le Vernet, on s'ha erigit un petit monument. "La solidaritat i la disponibilitat d'allotjament ha estat netament superior a les necessitats", comenta Hermitte a EL PA?S.