Reivindicaci¨® de la Marina industrial

El cert ¨¦s que posar ordre en el mapa del Morrot no ¨¦s cap bajanada. Cal pujar al Castell de Montju?c, agafar el cam¨ª que el bordeja per darrere i, des de l¡¯extrem, espiar el port industrial. ?s un m¨®n fascinant, quadriculat, gens rom¨¤ntic. Des d¡¯aqu¨ª s¡¯entenen algunes coses: que el port no est¨¤ despenjat de la ciutat; que la ronda del Litoral, com en el seu moment l¡¯Eix Transversal, va n¨¦ixer estreta; i que hi ha en aquest paisatge m¨¦s desordre del que pertoca. Quan Xavier Trias, novell, va plantejar fa quatre anys la creaci¨® el barri Blau-Ict¨ªnea en aquests topants potser estava pensant en l¡¯antic pla de la Ribera que volia transformar Barcelona en Copacabana, a la brava. Entre aix¨° i que el govern municipal socialista apostava per desenvolupar la ciutat a l¡¯altra punta, la del Bes¨°s ¨Ca partir de la Sagrera, per¨° no nom¨¦s¡ªel projecte del Morrot va caure fatal. Rialletes i bromes. Ara, retocat, racionalitzat, el projecte t¨¦ sentit. Les ciutats, diu la hist¨°ria, sempre creixen cap a ponent.

El projecte deu ser car¨ªssim i tampoc t¨¦ sentit fer-lo competir amb l¡¯endre?a de la Sagrera. Malgrat aix¨° domesticar la ronda del Litoral posant-la sota d¡¯una avinguda convencional i crear, a la zona ara desendre?ada, un districte comercial, jo diria que clarament exportador ¨Cun districte que no s¡¯avergonyeixi dels negocis i que no tingui por del mercat mundial¡ª¨¦s un bon projecte. ?s la contrapartida urbana del port. M¨¦s que aix¨°: aqu¨ª, ciutat endins, est¨¤ creixent un barri peculiar, a cavall de Barcelona i l¡¯Hospitalet i repartit a parts iguals entre una zona residencial que va guanyant qualitat i un cos industrial que aguanta el tipus, i que l¡¯hauria d¡¯aguantar fins al final. ?s la Marina del Prat Vermell. ?s el barri de la Zona Franca que dubta entre transformar-se o resistir.

A la part de dalt, prop de la Gran Via, la transformaci¨® ve marcada per la pres¨¨ncia d¡¯hotels i oficines: aquesta ¨¦s la influ¨¨ncia ben¨¨fica de la Fira, que saluda l¡¯horitz¨® amb els seus gratacels vip. Per¨° hi ha tamb¨¦ el ve? jubilat que amb el carret¨® va cap al s¨²per, un s¨²per de marca popular. Els arbres s¨®n tendres, alzines, ¨¤lbers de pell blanca. Vull dir que hi ha un contrast subtil entre all¨° nou i all¨° de sempre. Els noms dels carrers remeten al passat: Alumini, Coure, Plom, Foc... mentre que el paisatge ens du al futur. S¨®n pisos bonics, amb l¡¯urbanisme que agrada als arquitectes actuals, que concentren al?¨¤ria per alliberar espai ran de terra, per¨° eliminen els locals comercials, el comer? que d¨®na a un barri la textura humana, la calidesa. De cop, apareix un carrer tallat i d¡¯estampa anglesa, amb cases baixes de color de vi i el nom ex¨°tic de Mileva Maric, la dona que sabia tantes mates com Einstein, el seu marit. Tot est¨¤ impecable.

Si continuem baixant cap al mar, al qual no es pot arribar, la pres¨¨ncia industrial esdev¨¦ ostensible: camions pesants, naus immenses, trag¨ª d¡¯homes amb armilles reflectants. ?s la zona industrial m¨¦s nova i jo vaig buscant els or¨ªgens, vull veure el comen?ament de tot aix¨°. El trobo en la f¨¤brica Santiveri, que posa a l¡¯entrada el seu lema de salut i diet¨¨tica. Santiveri em porta la imatge d¡¯aquell anci¨¤ centenari que tenia una vitalitat de noi. L¡¯home donava consells assenyats quan li feien entrevistes. M¡¯agrada la f¨¤brica: les parets s¨®n ocres ¨Cel color de la Barcelona popular¡ªi, espiant a trav¨¦s de l¡¯entrada custodiada, veig que dins del recinte s¡¯ha constru?t una nau moderna al costat de la hist¨°rica i que tamb¨¦ hi ha una casa de motllures amables, que era la manera que cent anys enrere es constru?en les f¨¤briques, amb l¡¯edifici senyor¨ªvol d¡¯oficines, que a vegades era domicili. No se sent res, no s¡¯olora res. Aquesta f¨¤brica ¨¦s el ve¨ª perfecte.

Molt a prop hi ha dues coses. Un col¡¤legi immens, d¡¯un noucentisme racional, que tamb¨¦ funciona com a escola d¡¯adults; i cap a l¡¯altra banda, sobre Motors ¨Cuna zona desgavellada¡ªun restaurant popular amb l¡¯ombra de tres pins hist¨°rics. Aix¨ª era el paisatge quan va arribar-hi el primer Santiveri, el fundador de la nissaga que encara controla l¡¯empresa. A la cantonada, un pol¨ªgon industrial rabi¨¹t, de soroll met¨¤l¡¤lic i constant, que acull 18 empreses. I all¨¤ mateix unes cases petites tamb¨¦ grogues, de dues plantes, que es perden en el passat, i en una hi ha una estelada i en l¡¯altra hi treballa un marbrista que llaura l¨¤pides per la mem¨°ria de nosaltres que guarda el Cementiri, que ¨¦s a dues passes. Can Tunis, La Marina, Mare de D¨¦u del Port, el Morrot. El temps. La ind¨²stria. Territori de Paco Candel, que d¨®na nom a la Biblioteca que ¨¦s all¨¤ dalt, a la part residencial, amb pisos cars. Ell mai en va tenir. T¨¦ sentit completar la ciutat cap a ponent, com vol la tradici¨®, i m¨¦s encara mantenir en forma aquest cor industrial que batega mirant cap al port.?

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.