M¨²sica al jard¨ª nocturn

A l¡¯Arts Santa M¨°nica de Barcelona es pot veure aquests dies una exposici¨® que segur que si hi van no l¡¯oblidaran en molt de temps. Est¨¤ realitzada per CaboSanRoque, parella de m¨²sics performers formada per Laia Torrents i Roger Aixut, una enginyera i un arquitecte. En aquesta vida veiem moltes exposicions, per¨° n¡¯hi ha algunes que resulten especials i innegablement memorables. Perqu¨¨ una exposici¨® sigui memorable crec que s¡¯ha d¡¯ocupar d¡¯alguna cosa que es trobi a certa dist¨¤ncia de la nostra activitat habitual i tenir relaci¨® amb el que fem, per¨° no pert¨¤nyer exactament al m¨®n que ens ocupa. ?bviament dep¨¨n de nosaltres que hi trobem o no la relaci¨®, i aquesta ¨¦s justament la q¨¹esti¨®.

Probablement aquesta exposici¨®, que resulta complicada de classificar, ens pot parlar a tots i dir a cadasc¨² alguna cosa diferent, imagino que el Serm¨® de la Muntanya devia ser alguna cosa semblant: senzillament inspirador per a cadascun. Uns la veuran com una col¡¤lecci¨® d¡¯artefactes; d¡¯altres, com b¨¦ apunta Mois¨¦s Puente ¡ªcocomissari de l¡¯exposici¨®¡ª, la veuen com una col¡¤lecci¨® de sons, ja que els artefactes s¨®n en realitat instruments (encara que les seves definicions s¨®n dignes de Georges Perec).

Hi ha exposicions en qu¨¨ la reuni¨® de peces no t¨¦ m¨¦s sentit que si estiguessin en un magatzem i tan sols se salven per la intervenci¨® d¡¯alg¨² que les classifica per estils o ¨¨poques. En altres, les peces ens captiven per si soles, sense m¨¦s argument. Per¨° algunes altres hi afegeixen el fet de crear, entre totes les peces, una nova entitat, per acabar formant una col¡¤lecci¨® que t¨¦ sentit pel seu argument com¨², pel relat que construeix. Aquesta ¨¦s aix¨ª.

En aquest cas, el conjunt ¨¦s una del¨ªcia inventada. Les peces convertides en instruments s¨®n fascinants per si soles, per¨° juntes prenen un nou sentit. La novetat ¨¦s que, pel fet de produir sons, les peces dialoguen, en sentit literal. Els instruments estan fets amb els objectes m¨¦s diversos: bobines, llaunes v¨¤ries, martells de piano, cassoles, bidons, embuts, ampolles, envasos met¨¤l¡¤lics premsats, tambors o restes d¡¯un compressor. M¨¤quines i instruments diferents desfets i tornats a refer per a una altra utilitat. A m¨¦s, es mouen i semblen estar vives, tenen llums, i aquestes subratllen el di¨¤leg. I, per si fos poc, el p¨²blic acaba formant part del conjunt afegint els seus moviments a la sala en reaccionar amb els sons i les llums.

En algunes instal¡¤lacions semblants que recordo, el p¨²blic assisteix amb diferents actituds. Amb l¡¯actitud de Woostock, per exemple, es veien les m¨¤quines de Tinguely als anys setanta, o, m¨¦s contempor¨¤niament, una mica espantats a la instal¡¤laci¨® del Taller Clandest¨ª de Malachi Farrell al Pompidou, o davant de la Killing Machine de Cardiff i Bures Miller que vam poder veure fa uns anys al Macba. Per¨° en la que ens ocupa la sorpresa era palpable, i ens fa entrar en un estat en el qual ¨¦s evident que et falten sentits per copsar-ho.

La sala, no molt gran i a les fosques, ajudada per les formes dels artefactes disposats al costat de la sala i per la mateixa foscor, sembla un petit jard¨ª fant¨¤stic. Els artefactes semblen arbres, arbusts i plantes, amb fulles i branques met¨¤l¡¤liques. Hi ha testos amb cintes m¨¨triques grogues, arbres amb fruits que s¨®n l¨¤mpades convertides en altaveus esquitxats amb ocells engabiats que ajuden a imaginar un jard¨ª d¡¯animals i plantes, amb cuques de llum, cargols inventats i ocells, fins i tot de vegades sembla convocar la tempesta i els llampecs.

Habitualment les deixalles s¡¯utilitzen per recrear un art apocal¨ªptic, per¨° no pod¨ªem imaginar que es poguessin incorporar les deixalles per fer una cosa tan delicada; probablement es deu al fet que en un jard¨ª no hi ha plantes dolentes, perqu¨¨ el bon jard¨ª ho incorpora tot. Citar aqu¨ª el jard¨ª no ¨¦s casual; t¨¦ una certa similitud amb la idea de col¡¤lecci¨®. Un jard¨ª no ¨¦s un viver, de la mateixa manera que una reuni¨® d¡¯instruments no fa necess¨¤riament una orquestra, ni un conjunt d¡¯objectes una col¡¤lecci¨®: diem col¡¤lecci¨® al relat que atorga sentit als objectes. Vagin a veure aquesta exposici¨®; despr¨¦s de l¡¯afer Macba, es reconciliaran amb els artistes, amb la bellesa i amb la llibertat d¡¯expressi¨®.