Joguines d¡¯un nen afgan¨¨s per posar fi a les mines antipersones

La vida amb milers de bombes antipersones preparades per explotar sota els peus la coneix molt b¨¦ el dissenyador industrial Massoud Hassani (Kabul, 1983). Quan era un nen, el seu pati de jocs va ser un camp ple d'aquestes bombes barates d'instal¡¤lar, mort¨ªferes i dif¨ªcils d'eradicar. Hassani ¨¦s el creador del mine kafon (explota mines, en llengua dari), un senzill aparell de bamb¨² i pl¨¤stic que podria ajudar a eradicar aquests artefactes. Des de la invasi¨® sovi¨¨tica de l'Afganistan, el 1979, es calcula que uns vuit milions d'aquestes mines han estat sembrades al territori, segons la Creu Roja Internacional. Nom¨¦s el 2013, 1.050 afganesos van morir o van sofrir amputacions i ferides despr¨¦s d'explosions.

El prototip forma part dels objectes de l'exposici¨® Disseny per viure. 99 projectes per al m¨®n real, que es pot veure aquests dies al Museu del Disseny de Barcelona.?Es tracta d'una esfera composta de m¨¦s d'una cinquantena de peus fets de bamb¨², rematats amb un suport d'injecci¨® de pl¨¤stic. Els bastons tenen m¨¦s d'un metre de longitud i estan enganxats radialment en un centre que allotja un GPS i permet anar registrant amb precisi¨® la ubicaci¨® de les mines. Pesa uns 80 quilograms i funciona especialment en zones planes i amb molt de vent, encara que d'una manera molt err¨¤tica.

1.050 afganesos van morir o van sofrir amputacions per aquestes bombes nom¨¦s l'any 2013

¡°Amb el pare i la mare viv¨ªem a Quasaba, un poble a prop de l'aeroport al nord de Kabul¡±, recorda Hassani, mor¨¨, menut i amb els cabells rinxolats al seu pas per la capital catalana. Les cases miraven a uns turons que trenquen la plana de la capital afganesa. Els russos van escollir la muntanya per fer els seus exercicis de pol¨ªgon i van edificar-hi magatzems d'armes i provisions. Per protegir-los van sembrar la plana que els separava de les cases amb mines antipersones. ¡°Van instal¡¤lar una malla i van dibuixar una gran l¨ªnia blanca a terra com un advertiment. Encara pot veure's a Google Earth¡±, explica el dissenyador. I ¨¦s aix¨ª: encara es veu.

Anys despr¨¦s, els russos van abandonar la instal¡¤laci¨® i van deixar enrere les mines i alguns artefactes militars inservibles. Per a les desenes de nens de la zona que nom¨¦s jugaven amb aparells elaborats per ells mateixos amb paper i fusta, i que es movien gr¨¤cies a la for?a del vent, els desaprofitaments b¨¨l¡¤lics eren una temptaci¨® massa gran. Feien excursions, d'amagat, per anar a la zona i recuperar casquets de bala o alguna pe?a militar. ¡°Tinc els records d'algunes explosions i veure als meus amics sagnant. Per mi era normal, aix¨ª era la vida a l'Afganistan. Ens ho mir¨¤vem amb la naturalitat que un nen d'avui veu un iPad. El pitjor ¨¦s que les mines encara continuen al mateix lloc.¡± es queixa Hassani. El 2013, el 48% de les v¨ªctimes de mines van ser menors d'edat, segons dades del Landmine and Cluster Munition Monitor.

Altres vegades, les joguines que feien Hassani i els seus amics queien als camps minats i es perdien. I el record d'aquests objectes girant gr¨¤cies al vent pols¨®s de Kabul l'ha acompanyat sempre. El 1988, quan tenia cinc anys, el seu pare va morir en un atemptat. La seva mare va decidir que era hora de fugir. I aix¨ª va?ingressar en la llista de 6,2 milions d'afganesos que entre el 1979 i el 2001 van deixar el seu pa¨ªs, segons xifres de l'ONG The Halo Trust, que es dedica a l'eradicaci¨® de mines a diversos pa?sos del m¨®n. Una travessia que va comen?ar al Pakistan i que va acabar quatre anys despr¨¦s a Holanda juntament amb el seu germ¨¤.

El 2013, les Nacions Unides van neutralitzar m¨¦s de 19.000 artefactes a l'Afganistan

Hassani va estudiar disseny industrial a la Design Academy Eindhoven, on van tornar a la seva ment els records de les joguines. I del vent. I el de les bombes antipersones. Per¨° ara ja no nom¨¦s hi ha les que van plantar-hi els russos. Les topes del govern de Muhammad Najibul¡¤lah, els enfrontaments entre mujahidins els anys 90, posteriorment en la guerra talibana i la invasi¨® dels nord-americans van acabar de posar-n'hi m¨¦s. Els registres del programa d'acci¨® contra les mines a l'Afganistan de les Nacions Unides (MAPA) parlen de fins a 16 civils mutilats o morts cada dia per aquests artefactes el 1998. El dissenyador va voler amb el seu projecte de grau posar el seu gra de sorra per posar fi a les bombes. Aix¨ª va n¨¦ixer el mine kafon.

¡°El prototip ¨¦s car, per¨° si es produeix de manera industrial podria costar uns 50 euros¡±, explica el dissenyador. L'ona explosiva de les bombes antipersones normalment assoleix nom¨¦s uns 40 cent¨ªmetres d'altura, per la qual cosa els qui les trepitgen solen perdre part de les seves extremitats inferiors amb amputacions. Per aix¨°, a Col¨°mbia, per exemple, tamb¨¦ les anomenen col¡¤loquialment minas quiebrapatas. Els ¡°peus¡± de l'artefacte s¨®n prou llargs perqu¨¨ l'explosi¨® no malmeti tot el mine kafon i el centre, que cont¨¦ el GPS, estigui protegit. La idea ¨¦s acompanyar-ho amb una aplicaci¨® que centralitzi la informaci¨® i pugui alertar els civils de la seva proximitat a un camp minat.

El dissenyador i el seu germ¨¤ van elaborar el prototip en un petit laboratori, utilitzant mines falses que els va facilitar el Ministeri de Defensa holand¨¨s. Despr¨¦s va ser provat al Marroc. ¡°Va ser un proc¨¦s molt llarg des de la petici¨® fins que finalment ens van posar en contacte amb un expert en explosius casolans¡±, recorda Hassani.

"La idea ¨¦s que amb el 'mine kafon' la poblaci¨® s'involucri m¨¦s en l'eradicaci¨® de les mines", assegura l'autor d'aquest mecanisme

L'autor accepta que l'efectivitat de la seva creaci¨® enfront de les sofisticades eines utilitzades per les noves entitats que col¡¤laboren amb MAPA en les feines d'eradicaci¨® de mines ¨¦s redu?da. El 2013 van neutralitzar m¨¦s de 19.000 artefactes explosius. ¡°La idea ¨¦s que amb el mine kafon la poblaci¨® s'hi involucri, aprengui a gestionar la tecnologia, la pugui assajar per si mateixa, sempre amb l'acompanyament d'una ONG. ?s una soluci¨® econ¨°mica que d¨®na seguretat a petites comunitats, per exemple, per crear camins segurs¡±, explica. Ara els germans Hassani estan treballant en un robot similar a un dron que serveixi en llocs amb orografies complicades, com Col¨°mbia, el segon pa¨ªs amb m¨¦s v¨ªctimes (368 el 2013, segons Landmine and Cluster Munition Monitor).

De cara a l'estiu, Hassani espera tornar a Quasaba i provar el prototip a la seva antiga llar. Ell subratlla que no ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® de vides humanes: ¡°Retirar les mines ¨¦s tamb¨¦ una q¨¹esti¨® vital per al desenvolupament. L'Afganistan ¨¦s l'Ar¨¤bia Saudita dels minerals i no els podem explorar perqu¨¨ no ¨¦s segur, no es poden desplegar infraestructures necess¨¤ries perqu¨¨ ¨¦s perill¨®s per als constructors¡±, es queixa.

Les Nacions Unides calculen que l'any passat, a trav¨¦s dels seus programes, es van destruir m¨¦s de 400.000 mines arreu del m¨®n. Nom¨¦s a l'Afganistan, els ¨²ltims 25 anys, s'han recuperat 2.067 quil¨°metres quadrats que abans estaven farcits d'explosius. ¡°Els resultats no s¨®n suficients per a tots els diners que reben. Hi ha poderoses companyies internacionals que no volen que el drama de les mines s'acabi¡±, assegura Hassani sense assenyalar cap organitzaci¨® en particular. Segons Landmine and Cluster Munition Monitor, encara queden pendents per recuperar 240 quil¨°metres quadrats, repartits en 2.981 indrets diferents.