Mart¨ª Gironell novel¡¤la la lluita per evitar l¡¯espoli del rom¨¤nic
L'escriptor publica 'Strappo', sobre un moment clau de l'art catal¨¤
Molt poques persones que visiten el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) coneixen la traum¨¤tica hist¨°ria que hi ha darrere de les seves famoses pintures murals rom¨¤niques, protagonistes d'una de les empreses m¨¦s tit¨¤niques de salvaguarda del patrimoni dutes a terme a Catalunya: l'operaci¨® d'arrencament i trasllat de 345 metres quadrats de pintures murals des dels absis i les naus de les esgl¨¦sies del Pirineu catal¨¤ com Sant Climent i Santa Maria de Ta¨¹ll, Santa Maria d'?neu o Sant Pere de Sorpe, fins a Barcelona. La mesura, inimaginable avui dia, va ser presa pels responsables culturals catalans de comen?aments del segle XX despr¨¦s de l'arrencament i venda el 1919 de les pintures de Santa Maria de Mur (Pallars Juss¨¤) per enc¨¤rrec del col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, que les va vendre el 1921 al Museu de Belles Arts de Boston, als Estats Units, aprofitant el buit de legislaci¨® per protegir-les i va desencadenar la resta d'operacions a les altres esgl¨¦sies. El resultat va ser que es va acordar arrencar aquestes pintures de m¨¦s de mil anys, enrotllar-les i carregar-les en mules per traslladar-les a la capital catalana. Una operaci¨® plena d'aventura i incert futur que es va desenvolupar entre 1919 i 1923.
Gaireb¨¦ un segle despr¨¦s, les obres, que a m¨¦s s¨®n Patrimoni de la Humanitat des que aix¨ª ho va recon¨¨ixer la Unesco l'any 2000,?continuen en les millors condicions possibles i s¨®n les protagonistes absolutes del MNAC, el principal museu catal¨¤. I al mateix MNAC, envoltat d'¨¤ngels, verges i sants que apareixen en aquestes pintures, el periodista i escriptor Mart¨ª Gironell (Besal¨², 1971) va presentar Strappo (Ediciones B) ¨Cnom de la t¨¨cnica que permet arrencar les pintures del suport original per passar-les a un de nou¨C, la seva ¨²ltima novel¡¤la en la qual posa llum a aquest moment crucial de l'art catal¨¤, d¨®na veu als principals personatges que el van protagonitzar i permet viure'l de primera m¨¤.
¡°Cal tenir en compte que en aquell moment no es podia parlar d'espoli; aquest art estava a l'abast de tothom i les obres es van vendre amb el benepl¨¤cit dels capellans, que necessitaven diners per a les parr¨°quies, i els bisbes, que no les valoraven prou¡±, explica Gironell sobre la trama de la seva novel¡¤la en la qual apareixen personatges hist¨°rics com Joaqu¨ªm Folch i Torres, responsable d'art medieval de la Junta de Museus i primer president del Museu de Belles Arts, origen de l'actual MNAC que va defensar l'operaci¨® de compra i rescat de 10 conjunts per 420.670 pessetes el novembre del 1919 enfront del mateix president de la junta, Josep Puig i Cadafalch, que s'hi oposava; els antiquaris Ignacio Pollak i Gabriel Dereppe, que van encarregar el 1919 a l'itali¨¤ Franco Steffanoni, que va aprendre la t¨¨cnica de l'strappo del seu pare, arrencar les pintures de Santa Maria de Mur, les quals van acabar en mans de l'industrial i col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, que va pagar per elles 7.000 pessetes i despr¨¦s les va vendre per 92.000 d¨°lars. Steffanoni, que gaudia d'un gran prestigi en la seva feina, va ser contractat despr¨¦s, juntament amb el seu col¡¤laborador Arturo Cividini per la Junta de Museus per retirar la resta de conjunts pict¨°rics que van passar a formar part de les col¡¤leccions p¨²bliques. ¡°He mantingut els noms d'aquests personatges perqu¨¨ la hist¨°ria ¨¦s real i va passar fa menys de cent anys¡±, destaca l'escriptor.
¡°?s una hist¨°ria plena d¡¯enganys, cobd¨ªcies i ambicions d¡¯uns i de tenacitat i amor? per aquestes obres d¡¯art que van evitar el seu comer?¡±
L'autor de vuit novel¡¤les d'¨¨xit de p¨²blic, set de les quals s¨®n hist¨°riques, com El pont dels jueus, L'arque¨°leg, L'¨²ltim abat o El primer heroi, trasllada el lector a l'¨¨poca en qu¨¨ es van viure aquests fets per¨° tamb¨¦, fent un salt en el temps, al segle XII, en el moment en qu¨¨ el mestre de Mur va fer les pintures en aquesta localitat, o el permet assistir a una cerim¨°nia a l'esgl¨¦sia d'Erill, el Divendres Sant de 1117, en qu¨¨ intervenen les impressionants talles de fusta del Davallament, com si fossin marionetes articulades. M¨¦s que una novel¡¤la de bons i dolents, Gironell es posa en la pell d'aquests personatges per explicar qu¨¨ els va moure a actuar com ho van fer. ¡°Una hist¨°ria plena d'enganys, cobd¨ªcies i ambicions d'uns i de tenacitat i amor per aquestes obres d'art que van evitar el seu comer?¡±, ressalta Gironell, que tamb¨¦ planteja en el seu nou llibre el dilema entre arrencar per comerciar o per preservar i conservar. ¡°Les obres d'art que es van crear per ser venerades en un lloc no haurien de sortir d'all¨ª, perden el seu valor¡±, assegura l'escriptor (els mateixos arguments que defensava Puig i Cadafalch), conscient de l'actualitat d'aquesta pol¨¨mica amb bona part de l'art que exposen els principals museus del m¨®n, per¨° que s'ha creat en altres pa?sos.
¡°M'interessa reivindicar la nostra hist¨°ria, que explica com som, per¨° que no sempre ¨¦s coneguda", explica Gironell, que reconeix que l'origen de la novel¡¤la es troba en la lectura d'una informaci¨® publicada a EL PA?S el 2009, gr¨¤cies a la qual es va adonar de la dispersi¨® de l'art rom¨¤nic dels Pirineus des que es va redescobrir al comen?ament del segle XX. "A partir d'aqu¨ª vaig comen?ar a trucar portes, a investigar i a prendre notes", recorda Gironell sobre el seu llibre que est¨¤ a la venda des d'aquesta mateixa setmana i que ¨¦s una de les grans apostes per al proper Sant Jordi de l'editorial. Per aix¨° s'han editat 15.000 exemplars de la primera edici¨® en castell¨¤ i 20.000 en catal¨¤. Gironell ja treballa en diversos projectes. "Tinc una carpeta plena d'idees, amb quatre que van anant i venint".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.