L¡¯FMI reclama m¨¦s acci¨® pol¨ªtica a Europa per a la recuperaci¨®

El Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha cregut la munici¨® sense precedents utilitzada pel Banc Central Europeu (BCE), unes compres massives de deute p¨²blic que la instituci¨® amb seu a Washington feia temps que reclamava i que Europa ha activat al gener. Les previsions de creixement per a la zona euro el 2015 i el 2016 han millorat en relaci¨® amb les ¨²ltimes estimacions, del gener, en tres i dues d¨¨cimes respectivament, fins a l'1,5% i l'1,6%, per¨° continua sent una velocitat de caragol per superar una crisi tan profunda. Aix¨ª que el Fons demana m¨¦s acci¨® als governs.

Cr¨¦ixer poc, de forma desigual, amb pobres registres en ocupaci¨® i una fragilitat inquietant. Aix¨° resumiria el model que el Fons tem que s'instauri al m¨®n i molt especialment a Europa. Aquest ¨¦s el risc d'un ¡°estancament secular¡±, concepte que Larry Summers va posar de moda, que en la versi¨® Fons es diu ¡°la nova mediocritat¡±. I aquest est¨¤ sent, ara com ara, l'ep¨ªleg de la gran recessi¨®.

La previsi¨® de creixement mundial es mant¨¦ intacta des de la retallada que va patir al gener en l'informe global de perspectives presentat aquest dimarts a Washington (3,5% el 2015) i la primera pot¨¨ncia, els Estats Units, avan?ar¨¤ amb un vigor¨®s 3,1% aquest any i el seg¨¹ent. Suposa una rebaixa de mig punt respecte de l'¨²ltim pron¨°stic, que la fortalesa del d¨°lar castigar¨¤ les exportacions. A m¨¦s, el Fons ¨¦s molt menys optimista a mitj¨¤ termini i adverteix que el creixement potencial quedar¨¤ nom¨¦s en el 2% per l'envelliment de la poblaci¨® i la pobra productivitat.

L'informe constata la frenada a l'Am¨¨rica Llatina i a la Xina, les previsions de les quals s¨®n del 6,8% i el 6,3%, i destaca la mala ratxa de la segona economia mundial, el Jap¨®, que malgrat la formidable expansi¨® monet¨¤ria continua tenint un consum pobre i s'espera un creixement de l'1% per aquest any i de l'1,2% el 2016.

A la zona euro, on la recuperaci¨® continua ¡°fr¨¤gil i desequilibrada¡± i el Fons insisteix a demanar m¨¦s acci¨® pol¨ªtica, Alemanya, la locomotora, creixer¨¤ l'1,6% i l'1,7%, en nivells similars a Fran?a i It¨¤lia, aix¨ª que ¨¦s la quarta pot¨¨ncia. Espanya est¨¤ al capdavant, amb el 2,5% per al 21015. Nom¨¦s pa?sos m¨¦s petits, com Irlanda, Eslov¨¤quia o Litu¨¤nia, superen aquest augment, tot i que curiosament el Fons tamb¨¦ pronostica un creixement del 2,5% per a Gr¨¨cia. Fora de la zona euro, el Regne Unit destaca amb un creixement del 2,7% i 2,3% per a aquests dos anys.

En general, l'activitat va ser m¨¦s feble de l'esperat en la meitat del 2014, per¨° va donar mostres d'un repunt el quart trimestre i els primers mesos del 2015, amb el consum emp¨¨s per la baixada dels preus del petroli i l'augment de les exportacions netes, que han trobat en la debilitat de l'euro el seu millor aliat.

"Alemanya podria fer m¨¦s"

Per¨° el Fons demana m¨¦s. ¡°Pa?sos amb marge fiscal, com Alemanya, podrien fer m¨¦s per impulsar el creixement, especialment fent inversions p¨²bliques que fan molta falta¡±, assenyala l'informe, mentre que els Estats amb els comptes p¨²blics menys pr¨°spers (Espanya, per exemple) poden fer ¨²s de la flexibilitat que ha incorporat el pacte europeu de creixement i estabilitat per fer el mateix i impulsar les seves reformes estructurals pendents. I malgrat aix¨°, i si l'activitat i la inflaci¨® continua decebent, el Fons recalca que Europa haur¨¤ de pensar en m¨¦s est¨ªmuls fiscals (¨¦s a dir, despesa) per emp¨¨nyer el carro.

I ¨¦s que la por de la deflaci¨® a la zona euro ha baixat un grau en l'equip d'Olivier Blanchard, per¨° continua present. Les probabilitats de caure en aquesta baixada generalitzada i sostinguda dels preus, que acaba paralitzant l'economia, aquesta primavera ¨¦s una mica superior al 25%, davant del 30% que li atorgaven a l'octubre. Les injeccions de liquiditat del BCE i la depreciaci¨® de l'euro, que puja de factor el preu del cru perqu¨¨ cotitza en d¨°lars, han millorat la previsi¨®. Per¨°, sobretot, la reanimaci¨® de l'economia tamb¨¦ ajudar¨¤ a tirar dels preus. El Fons parla d'un ¡°increment¡± de les expectatives d'inflaci¨®, per¨° adverteix que ¡°continuaran per sota de l'objectiu del BCE¡±, que ¨¦s a prop, per¨° per sota del 2%. Al mar? estava en el -0,3%.

Els preus avancen lents de forma generalitzada als pa?sos desenvolupats, fins i tot als EUA, que est¨¤ al capdavant del creixement, i no s'espera una inflaci¨® de m¨¦s del 0,4% per al 2015, senyal que est¨¤ m¨¦s vinculada a la pujada del d¨°lar i la baixada dels costos energ¨¨tiques que a un problema de demanda.