L¡¯enamorada Paulina

A finals del XX, als Estats Units es va publicar una novel¡¤la que va causar furor entre la massa neoanalfabeta del m¨®n sencer. No semblava que hi hagu¨¦s cap voluntat estil¨ªstica, es feia dif¨ªcil creure que fos la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un di¨¤leg amb altres lectures, i la trama era tan simple que estranyava que ompl¨ªs les p¨¤gines que omplia: durant un viatge a l¡¯Am¨¨rica profunda per fer un reportatge, un fot¨°graf coneixia una grangera i s¡¯enamoraven aprofitant que la fam¨ªlia d¡¯ella era fora, per¨° trigaven pocs dies a comprendre que la sort d¡¯estar junts els havia arribat massa tard i se separaven amb resignaci¨®. La lli?¨® era di¨¤fana: era l¨ªcit que les mestresses de casa avorrides tinguessin una aventura que les satisf¨¦s espiritualment i sexualment, i no calia que abandonessin la seguretat i el confort que els proporcionava el matrimoni perqu¨¨ amb el record de l¡¯aventura serien felices tota la vida.

A Alg¨² com tu, premi Ramon Llull 2015, Xavier Bosch (Barcelona, 1967) deixa enrere el g¨¨nere polic¨ªac de les seves novel¡¤les anteriors i reprodueix un mecanisme similar: la rutina de Paulina Homs es trenca quan arriba a Par¨ªs per al casament de la seva cosina perqu¨¨ coneix Jean-Pierre Zanardi, el propietari d¡¯una galeria d¡¯art, i viuen durant quatre dies una hist¨°ria d¡¯amor que els marcar¨¤ la vida. Seria de desitjar que tinguessin la mateixa fortuna que Robert James Waller i Els ponts de Madison County, i trobessin tamb¨¦ un Clint Eastwood que transform¨¦s el llibre en una obra d¡¯art cinematogr¨¤fica, perqu¨¨, si no ¨¦s aix¨ª, el lector nom¨¦s recordar¨¤ l¡¯elevaci¨® anormal de la gluc¨¨mia ocasionada per una novel¡¤la tan endimoniadament ensucrada com el model que segueix.

El galerista i la mestressa de casa barcelonina s¨®n fets l¡¯un per l¡¯altre. Ell ¨¦s solitari i natural, i ella ¨¦s prou culta i sensible per identificar un home especial tan bon punt el veu: tots els homes que assisteixen al casament van vestits de negre, per¨° ¡°n¡¯hi havia un, aix¨° s¨ª, amb una americana clara, atrevida tamb¨¦ en les formes. Era l¡¯home que, amb la pipa fumejant a la m¨¤, mirava el paisatge com si fos el capit¨¤ del vaixell mentre xiulava, com per a ell, les notes d¡¯un sirtaki a c¨¤mera lenta¡±. El galerista, a m¨¦s, reuneix una s¨¨rie de requisits que el diferencien del seu marit: no li fa por viatjar en avi¨®, no es reuneix cada dijous amb els amics per jugar al p¨°quer i ven obres d¡¯art en comptes de barnilles per a eixugaparabrises. No cal dir que el galerista tamb¨¦ ¨¦s savi: sap que ¡°la felicitat l¡¯has de desitjar i te l¡¯has de treballar¡±, sap que ¡°vivim en una ¨¨poca de molt soroll¡±, i que quan es mira un quadre ¡°descobreixes el que tens a dins¡±. El galerista tamb¨¦ t¨¦ altres virtuts: li agraden les papallones ¡°perqu¨¨ mentre t¡¯envolten, per poca estona que sigui, s¨®n uns segons m¨¤gics¡±, i, a la segona nit, la mestressa de casa descobreix sobretot que ¡°de fer l¡¯amor, el Jean-Pierre tamb¨¦ en sabia. I la Paulina n¡¯estava encantada. Tanta sensibilitat i tant d¡¯art per totes bandes li havien servit per valorar els cossos, i per respectar-los, i per intuir que, m¨¦s enll¨¤ de la penetraci¨®, hi ha joc i vida i foc¡±. La pesadesa de Zanardi ¨¦s tan incorregible que no seria estrany que en poc temps acab¨¦s avorrint fins i tot l¡¯enamorada Paulina.

Bosch escriu sense concessions, i la seva radicalitat cursi no li permet t¨¦mer que susciti avorriment, indifer¨¨ncia o sarcasme: des de bon comen?ament pensa que els destinataris d¡¯Alg¨² com tu no tenen ni mem¨°ria ni imaginaci¨® i que el seu bagatge literari pot ser que sigui nul. Des del principi sap que el prop¨°sit no ha de ser la construcci¨® d¡¯una obra m¨ªnimament ben feta amb paraules, sin¨® oferir una atmosfera rom¨¤ntica ¡ªuns carrers emblem¨¤tics de Par¨ªs, una hist¨°ria d¡¯amor amb data de caducitat, un record constant m¨¦s enll¨¤ de la mort, unes cartes del passat, i la investigaci¨® de la filla que vol saber com era la mare¡ª, i captar el p¨²blic il¡¤l¨²s que, m¨¦s que delimitar els paranys de la realitat o adquirir una nova experi¨¨ncia est¨¨tica, el que vol ¨¦s veure reprodu?t el m¨®n ideal que ha anat construint a partir d¡¯unes paraules i unes imatges prefabricades i convertides en clix¨¦s gr¨¤cies al consum incessant de subcultura. Des del seu naixement, el kitsch est¨¤ destinat a arrasar.