20 minuts tot sol amb la cat¨¤strofe

Vaig arribar el primer al lloc de la muntanya on s'havia estavellat l'avi¨®. El silenci era absolut. Ni tan sols se sentia un ocell. Vaig estar vint minuts all¨¤ completament sol, mirant a veure si quedava alg¨² viu. Era una cosa dantesca. Trossos de l'aparell i de la gent pertot arreu, a terra i penjats dels arbres. L'¨²nic cos sencer era el d'una nena de deu o dotze anys amb la cara totalment morada, gaireb¨¦ negra¡±. ?ngel Rabat desgrana els records de manera serena, gaireb¨¦ notarial, sostenint el parell de fulls de llibreta?groguencs?escrits amb llapis de la seva declaraci¨® d'aquells fets a la Gu¨¤rdia Civil, que conserva; per¨° el traeixen la mirada humida i un lleu tremolor de les mans. Som al despatx de casa seva a Viladrau, envoltats de les seves coses. ?s un dia meravell¨®s de primavera amb la ginesta en flor i els cua-roges volant fora al jard¨ª. A trav¨¦s de la finestra es veu el pl¨¤cid perfil del mass¨ªs del Montseny.

El 3 de juliol de 1970, un dia amb molta boira, cap a les set de la tarda, Rabat va al?ar el cap dels terrenys que estava marcant per veure passar un avi¨® que volava fora de ruta i inusualment baix. Va observar amb aprensi¨® que es dirigia cap a la muntanya i va pensar: ¡°On va aquest!, No passar¨¤ de Buc d'Oriol¡±, un serral sota la imponent silueta de les Agudes i el Tur¨® de l'Home. L'aparell, un De Havilland DH 106 Comet 4 de la companyia Dan-Air de Londres que cobria en vol x¨¤rter la ruta Manchester-Barcelona amb 105 passatgers i 7 tripulants, es va estavellar poc despr¨¦s, a 450 quil¨°metres per hora, en un paratge bosc¨®s, una vessant per sota de la carretera de Sant Mar?al a Santa Fe. L'impacte va ser terrible, l'avi¨® es va desintegrar i no va haver-hi supervivents.

Ha passat molt de temps, Rabat (Viladrau, 1931) t¨¦ avui 84 anys, per¨° la mem¨°ria d'aquella antiga cat¨¤strofe torna com un malson a les ales de l'Airbus A 320 que Andreas Lubitz va precipitar el 24 de mar??passat?als Alps. ¡°Oi tant si m'ho ha recordat!¡±, s'exclama. ¡°Ho he seguit cada dia a la televisi¨® i els diaris. Hi he pensat molt¡±. Amb les not¨ªcies del vol 9525 de Germanwings li ha tornat, diu, la cara de la nena morta en aquell infern entre els faigs trencats i les roques.

¡°Quan l'avi¨® va desapar¨¨ixer de la meva vista vaig pensar que potser havia pogut remuntar el vol perqu¨¨ no es va sentir cap soroll. Va ser l'endem¨¤, quan va arribar la not¨ªcia que havia desaparegut un avi¨® i l'estaven buscant que vaig suposar immediatament que era aquest i que s'havia estavellat. Em vaig traslladar amb l'alcalde, Ramon Arx¨¦, i quatre persones m¨¦s de Viladrau a la zona on calculava que havia caigut. A Sant Mar?al, on ja hi havia gent buscant, ens van enviar a Santa Fe a veure un tinent coronel de la Gu¨¤rdia Civil que coordinava els esfor?os. Per¨° jo, amb Josep Creus i un gu¨¤rdia ens vam ficar amb el jeep per un cam¨ª que surt de la carretera de Sant Mar?al. Per la direcci¨® que havia vist volar l'avi¨®, havia d'haver caigut per aqu¨ª. Vam deixar el cotxe en un revolt i ens vam dividir en ventall per cobrir millor el terreny. Hi havia boirina. Al cap de deu minuts vaig trobar les rodes. I una mica m¨¦s amunt tota la resta¡±. Rabat fa una pausa; aixeco suaument el bol¨ªgraf del paper. ¡°Estava tot triturat. Excepte la nena, no es podia recon¨¨ixer ning¨², no hi havia cap persona sencera¡±. Qu¨¨ va sentir? ¡°Com si no exist¨ªs. Aquell silenci. Vaig cridar i vaig sentir al lluny que el gu¨¤rdia civil disparava els trets, dotze, en s¨¨ries de dues, que hav¨ªem convingut per avisar els altres. Vaig estar aquests vint minuts all¨¤ sol, mirant¡±. I qu¨¨ veia?, li pregunto sentint un antic espant cr¨¦ixer dins meu. ?ngel Rabat torna amb la mem¨°ria a aquell lloc on mai ha tornat a posar els peus, ni tan sols per contemplar el mon¨°lit instal¡¤lat en record de la cat¨¤strofe per l'Ajuntament d'Arb¨²cies, terme on pertanyen aquells paratges i al cementiri del qual es van enterrar les v¨ªctimes, recollides penosament en bosses de pl¨¤stic, en una fossa comuna. ¡°No s¨¦ com explicar-ho. Hi havia cossos mutilats penjant de les branques. A alguns els budells, els intestins, els penjaven diversos metres fins a terra. Aix¨° m'ha quedat gravat¡±. A mi tamb¨¦, penso empassant saliva, sense dir res a Rabat, i ho he portat amb mi molts anys. ¡°Aquells vint minuts van ser per tornar-me boig. No em vaig desmaiar de miracle. Per¨° llavors era valent, no com ara. Ara m'hauria desmaiat. Tenia set i no hi havia aigua. No, no, encara no feia pudor, ni senyals de carronyers (Rabat utilitza la paraula feram). Va anar arribant gent. Em vaig asseure un moment a terra i vaig encendre un caliquenyo que portava, per notar alguna cosa familiar a la boca. Despr¨¦s vaig ajudar a recollir restes, i coses. Vam carregar el jeep de m¨¤quines de fotos, bosses, papers, roba¡±. Recorda que en arribar a la carretera es van creuar amb el cap del sector aeri de Catalunya, Joaqu¨ªn Puig y de C¨¢rcer, en un 850. Rabat conserva un bitllet de cinc lliures que va trobar a terra.

Per a ell no va ser una fallada de navegaci¨® com va establir la investigaci¨® oficial (la tripulaci¨® creia que estava sobre Sabadell i va comen?ar a descendir) sin¨® falta de combustible

Durant els treballs a la zona zero del desastre alg¨² va cridar la seva atenci¨®: ¡°Mira qu¨¨ hi ha aqu¨ª ?ngel!¡±. Era, diu, la gorra del comandant. ¡°Em va sorprendre que l'ornament no fos daurat sin¨® blanc. En aixecar-la, a sota hi havia una m¨¤¡±.

Rabat no ha pujat a un avi¨® des que va trobar les restes. ¡°Em va agafar p¨¤nic¡±.

El llavors tinent d'alcalde i despr¨¦s empresari de la construcci¨® i col¡¤leccionista cinematogr¨¤fic t¨¦ la seva pr¨°pia teoria del que va passar aquell funest 3 de juliol. Per a ell no va ser una fallada de navegaci¨® com va establir la investigaci¨® oficial (la tripulaci¨® creia que estava sobre Sabadell i va comen?ar a descendir) sin¨® falta de combustible. ¡°Per aix¨° no hi havia senyals d'explosi¨®, ni foc, i els cossos, malgrat el que han dit alguns testimonis, no estaven cremats¡±. Rabat, que, aspre i ferreny, adust (com el va descriure el seu oncle, el poeta Felip Graug¨¦s, Mestre en Gai Saber), no ¨¦s home d'adornar el relat, tot i aix¨ª acredita la teoria tan cara als amants dels misteris d'un passatger desconegut o una v¨ªctima a terra de l'accident, en sostenir que es van recuperar restes (caps, ¨²nica manera d'identificar en aquella ¨¨poca pre-ADN) de 113 cad¨¤vers, un m¨¦s dels 112 ressenyats oficialment.

Parlem abans d'anar-me'n dels altres accidents aeris al Montseny, que Rabat t¨¦ ben documentats: el del DC 47 de Transair estavellat al Tur¨® de l'Home el 19 d'agost de 1959 (hi van morir les 32 persones de bord) o el primer, el 9 de maig de 1933, quan va caure a la roureda de Can Gat, prop de La Sala, un Lat¨¦co¨¨re 28 de la llegend¨¤ria A¨¦ropostale! (la companyia de Saint-Ex¨²pery i Mermoz), en vol de correu Casablanca-Tolosa, que havia fet gasolina al Prat (van morir els tres tripulants i els tres passatgers).

En sortir de la casa d'?ngel Rabat continuo caminant uns metres fins a la torre ve?na. El jard¨ª est¨¤ completament abandonat i a la casa fa temps que no hi viu ning¨². M'enfilo al mur de pedra i creuo la tanca de filferro. Una merla xiscla alarmada. Camino com en un somni apartant esbarzers, observant els vells rosers que tant li agradaven a la meva mare i l'arbre sota el qual jo acostumava a llegir llibres d'aventures. Arribo fins a la terrassa i m'assec a terra amb l'esquena recolzada a la paret. Tanco els ulls i sento parlar a ?ngel Rabat, un ?ngel Rabat gaireb¨¦ mig segle m¨¦s jove. ?s de nit. Est¨¤ explicant al meu pare el seu relat, molt fresc, de l'accident de l'avi¨®. Li explica angoixat la imatge dels cad¨¤vers a les branques, les v¨ªsceres penjant. Tot. Cap dels dos s'ha adonat de la meva pres¨¨ncia, la pres¨¨ncia d'un nen que terroritzat i fascinat no pot deixar d'escoltar, i que patir¨¤ malsons tot aquell estiu i molt m¨¦s temps. La primera trobada amb la mort, la por enquistada com un par¨¤sit a la carn. Obro els ulls i entre un esclat de llum veig els deixants dels avions que tracen creus blanques sobre el Montseny.