El modernisme ¡®incendia¡¯ Ferrara

El modernisme catal¨¤ ¨¦s conegut m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres. Viatja en les c¨¤meres, les retines i la mem¨°ria de milers de turistes que visiten Barcelona cada any, per¨° tamb¨¦ ha estat objecte d'exposicions, com la del Museu d'Art de Cleveland el 2007, el Metropolitan de Nova York i el Museu Van Gogh d'Amsterdam, totes dues el 2007. Ara ¨¦s It¨¤lia, en concret la ciutat de Ferrara, la que es rendeix davant l'allau d'obres produ?des en aquest per¨ªode d'esplendor art¨ªstica que va viure la ciutat. Avui s'obre al p¨²blic al Palazzo dei Diamanti l'exposici¨® La rosa de foc. La Barcelona de Picasso i Gaud¨ª, en la qual s'han reunit fins a 130 obres creades per 25 artistes, des de Gaud¨ª fins a Picasso, passant per Casas, Rusi?ol, Anglada Camarasa, Mir, Nonell i Masriera, entre molts altres, que han prestat 35 museus i centres culturals i col¡¤leccionistes.

Totes les obres es van crear entre l¡¯any 1888, en qu¨¨ es va celebrar l¡¯Exposici¨® Universal, i la Setmana Tr¨¤gica del 1909

¡°Gaud¨ª i Picasso s¨®n el ganxo d'aquesta exposici¨® perqu¨¨ el p¨²blic itali¨¤ s'acosti a con¨¨ixer altres artistes contemporanis seus desconeguts en aquest pa¨ªs, com s¨®n Ramon Casas, Rusi?ol o Nonell, dels quals hem reunit obres mestres absolutes¡±, assegura Tom¨¤s Llorens, el comissari de la mostra juntament amb el seu fill Boye Llorens, hores abans que es pugui visitar l'exposici¨® en aquest edifici, joia del renaixement itali¨¤, fam¨®s per l'encoixinat de la seva fa?ana en forma de punta de diamant que li d¨®na nom i que promou la Fundaci¨® Ferrara Art i les galeries d'art modern i contemporani de Ferrara, amb motiu de l'Exposici¨® Internacional de Mil¨¤ que s'inaugura l'1 de maig.

Llorens pare, que ha estat al capdavant de centres com l'IVAM, el Reina Sofia o la col¡¤lecci¨® Thyssen-Bornemisza, assegura que l'exposici¨® proposa un retrat in¨¨dit del context cultural i social ¨Cmarcat per la conflictivitat que va acabar donant a la ciutat l'¨¤lies de ¡°rosa de foc¡±, que d¨®na nom a l'exposici¨®¨C que va viure la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. ¡°Les visions parcials i deformades de la historiografia han mostrat Picasso i Gaud¨ª com a genis a?llats fora de context. Aquesta exposici¨® reuneix obres creades entre la bombolla financera anomenada ¡°Febre d¡¯Or¡± dels anys vuitanta del segle XIX, l'efervesc¨¨ncia que va generar l'Exposici¨® Universal del 1888 i la fi del somni que va representar la Setmana Tr¨¤gica del 1909; un per¨ªode en el qual Barcelona va ser l'epicentre d'un creixement econ¨°mic i de modernitzaci¨®, a m¨¦s de viure un extraordinari ferment art¨ªstic i cultural que ha passat a la hist¨°ria amb el nom de Modernisme catal¨¤¡±, explica Llorens, que mant¨¦ que la nova presentaci¨® de l'art modern que fa el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des del setembre passat ¡°obeeix a la mateixa intenci¨® que l'exposici¨®, per¨° l'abs¨¨ncia d'obres de Picasso, que t¨¦ el seu propi museu a la ciutat, afebleix molt el conjunt¡±, segons l'expert.

Barcelona, amb centres com el MNAC, la Sagrada Fam¨ªlia, el Museu Picasso, l'Institut Amatller , la clausurada Fundaci¨® Godia, el Cau Ferrat de Sitges o el Museu de Montserrat, s¨®n els llocs d'on procedeixen gran part de les obres, per¨° tamb¨¦ del Reina Sofia o el Thyssen de Madrid, la Tate de Londres, el Pompidou , el museu d'Orsay i el Museu Picasso de Par¨ªs o el Museu d'Art de Philadelphia. Per Llorens, el m¨¦s dif¨ªcil ha estat aconseguir el pr¨¦stec dels Picasso, ¡°uns catorze o quinze¡±, entre els quals n'hi ha algun ¡°que s'ha vist molt poc¡±, com un gouache que es conserva al Whitworth Art Gallery de Manchester de l'¨¨poca blava de l'artista. La mostra compta amb una maqueta polifunicular feta per Gaud¨ª per a l'esgl¨¦sia de la Col¨°nia G¨¹ell creada per la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya per a l'ocasi¨® ¨C¡°l'original es va perdre, tot s¨®n c¨°pies¡±¨C que es pot veure juntament amb dos dels dibuixos que es conserven d'aquest edifici de l'arquitecte.

L'exposici¨® s'ha dividit segons un criteri ¡°psicosocial¡±. Arrenca amb l'arquitectura, centrada en l'obra de Gaud¨ª, a trav¨¦s de fotografies de l'¨¨poca fetes per Adolf Mas que conserva el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya. Segueix la representaci¨® en la pintura, els cartells i el grafisme de la ciutat, els seus espais p¨²blics i les festes al carrer. Despr¨¦s la vida ¨ªntima, com vivia la burgesia, de portes endins, per despr¨¦s saltar al paisatge, paradigma de l'ordre natural. Despr¨¦s de mostrar els efectes de la Setmana Tr¨¤gica, amb fotografies de l'¨¨poca o a trav¨¦s d'obres com Garrote vil de Casas, la mostra es tanca amb la representaci¨® de la vida dels marginats als quals el proc¨¦s de modernitzaci¨® havia excl¨°s de la societat, com els pobres i gitanos que va pintar Nonell, les obsessions del moment, com les drogues ¨Cexcel¡¤lent La morfina de Rusi?ol¨C o la prostituci¨® i les malalties de transmissi¨® sexual que tan b¨¦ va pintar Anglada Camarasa.

L'exposici¨®, que estar¨¤ oberta fins al 19 de juliol, no es repetir¨¤ en cap altra ciutat. ¡°?s impossible perqu¨¨ hi ha molts pr¨¦stecs que no poden perllongar-se m¨¦s de tres mesos¡±. S¨ª que perdurar¨¤ el cat¨¤leg, en el qual han col¡¤laborat autors com Francesc Fontbona, ¡°que ha fet un panorama general¡±; Pilar Oca?a, ¡°que ha estudiat Picasso¡±; Francesc Qu¨ªlez, ¡°que analitza la multiplicaci¨® d'imatges en aquest moment en revistes i cartells¡±, i Jos¨¦ Lahuerta, ¡°centrat en la met¨¤fora de la rosa de foc de Gaud¨ª, que d¨®na t¨ªtol a l'exposici¨®¡±.