Dones, sexe feble per a la Viquip¨¨dia

¡°Una mare de San Diego guanya el premi Nobel¡±. Aix¨ª titulava un diari el 1963 la concessi¨® d'aquest guard¨® a Maria Goeppert-Mayer: sense esmentar-la pel seu nom, sense precisar la seva condici¨® de f¨ªsica nuclear excel¡¤lent, sense esmentar, si m¨¦s no, que tan sols una altra dona, Marie Curie, havia aconseguit abans que ella el Nobel de F¨ªsica. Ambdues van rebre el flagell del biaix masclista: en el seu article a l'Enciclop¨¨dia Brit¨¤nica, Curie hi apareixia com a ¡°esposa de¡± Pierre.

D'aquells temps de diaris que deixaven a la b¨²stia nens amb bicicleta i grans enciclop¨¨dies als prestatges ha plogut molt, per¨° no ho sembla tant si observem com avui segueix parat en el dos el comptador de dones amb el premi Nobel de F¨ªsica. O com l'enciclop¨¨dia m¨¦s consultada avui, la Viquip¨¨dia, t¨¦ molts menys articles biogr¨¤fics sobre dones que sobre homes. En la seva versi¨® en espanyol, nom¨¦s el 12% del total.

Disposades a equilibrar la balan?a, mig centenar d'editores volunt¨¤ries de l'enciclop¨¨dia s'ha reunit a la biblioteca de la Residencia de Estudiantes,?a Madrid, per celebrar el 15¨¨ aniversari del programa For Women in Science?de L¡¯Or¨¦al i la Unesco. Amb els teclats d'ordinadors i tauletes, llibres i fotoc¨°pies, es disposen a comen?ar una marat¨®?d'edici¨® per completar 29 entrades ja existents i suplir amb articles nous les 39 abs¨¨ncies d'algunes de les dones que han fet i fan hist¨°ria de la ci¨¨ncia a Espanya.

Es descriu l'escassetat de centres on formar-se en una Espanya opaca que despr¨¦s il¡¤lumina l'¡°Edat de Plata¡±, per¨° que ben aviat la Guerra Civil?torna a enfosquir?

Els noms apareixen recollits en una llista en la qual abunden, per aquest ordre, bi¨°logues, qu¨ªmiques, f¨ªsiques i farmac¨¨utiques, i que abasta des de Dolores Cebri¨¢n (1881-1973) fins a Susana Marcos (1970).

En les biografies de les cient¨ªfiques m¨¦s antigues s'hi descriu l'escassetat de centres on formar-se en una Espanya opaca que despr¨¦s il¡¤lumina l'¡°Edat de Plata¡±, per¨° que aviat, en un gir macabre, torna a enfosquir la Guerra Civil. Encara que castiga homes i dones, despr¨¦s del conflicte b¨¨l¡¤lic no es reparen d'igual manera els oblits.

El nou article enciclop¨¨dic de Teresa Toral (1911-1994) mostra la seva admiraci¨® per Marie Curie, per la qual es va fer qu¨ªmica. Acusada de fabricar armament per als republicans, va ser processada dues vegades pel franquisme. La seva feina havia suscitat tanta repercussi¨® internacional que la filla de Curie, la tamb¨¦ Nobel Ir¨¨ne Joliot-Curie, va acudir a la vista oral del seu segon judici, en el qual es demanava la pena de mort. Toral va aconseguir exiliar-se a M¨¨xic.

A Maria Montserrat Capdevila (1905-1993), matem¨¤tica i astr¨°noma becada per la Junta de Ampliaci¨®n de Estudios per estudiar a la Sorbona i primera matem¨¤tica que va ser professora a la Universitat de Barcelona, el franquisme li va invalidar el c¨¤rrec perqu¨¨ l'havia obtingut durant la Rep¨²blica. Despr¨¦s d'una depuraci¨®, va aconseguir fer classe en un institut. Mai va tornar a universitat.

Un altre catedr¨¤tic va posar fi a la carrera de Mar¨ªa Antonia Zorraquino: el seu marit. Segons relata l'enciclop¨¨dia, ¡°no va considerar apropiat que una dona treball¨¦s fora de casa¡±

De Mar¨ªa Antonia Zorraquino, nascuda el 1904, la Wikipedia no indica quan va morir. El seu pare la va encoratjar a estudiar. Es va doctorar en qu¨ªmica i va aconseguir entrar al laboratori de Antonio de Gregorio Rocasolano, per¨° un altre catedr¨¤tic va posar fi a la seva carrera: el seu marit. Segons relata l'enciclop¨¨dia, ¡°no va considerar apropiat que una dona treball¨¦s fora de casa¡±.

No va ser l'¨²nica. Dorotea Barn¨¦s, nascuda tamb¨¦ el 1904, va portar l'espectrosc¨°pia Raman als departaments de qu¨ªmica espanyols. Es va alternar amb altres grans cient¨ªfiques a?la Residencia de Se?oritas, l'equivalent femen¨ª de la Residencia de Estudiantes de Garc¨ªa Lorca o Severo Ochoa. Sobre Barn¨¦s, la Wikipedia sentencia que ¨¦s ¡°considerada per alguns cr¨ªtics com un dels casos m¨¦s flagrants de geni frustrat per submissi¨® matrimonial i la circumst¨¤ncia d'un marc b¨¨l¡¤lic, fins al punt que en la majoria de les seves biografies es desconeix el lloc i la data de defunci¨®.¡±

¡°Josefa Molera?(1921) va ser la primera dona que va treballar a l'Instituto de Qu¨ªmica de Alonso Barba i va participar en el desenvolupament del primer cromat¨°graf de gasos. "No hi havia cap article d'ella i l'escullo perqu¨¨ ¨¦s qu¨ªmica, com jo¡±, afirma entusiasta Cristina Biurrun, una de les editores volunt¨¤ries, mentre tecleja que van frenar durant anys la seva sol¡¤licitud de doctorat ¡°argumentant que a l'Instituto no hi havia cap dona investigadora¡±.

Tamb¨¦ es lloa d'altres cient¨ªfiques que fossin pioneres. Mar¨ªa de los ?ngeles Alvari?o (1916-2005), descobridora de 22 esp¨¨cies d'organismes marins, figura com la primera dona cient¨ªfica admesa a bord d'un vaixell d'investigaci¨® brit¨¤nic. La paleont¨°loga Asunci¨®n Linares (1921-2005), com la primera catedr¨¤tica d'una facultat de ci¨¨ncies a Espanya.

Ja en les m¨¦s joves, per fi, el dramatisme biogr¨¤fic d¨®na pas a l'objectivitat: s'hi glossen solament les fites professionals. Aix¨ª, la f¨ªsica Susana Marcos posseeix un ¡°¨ªndex h=26¡± (indica que l'autora ha publicat 26 articles citats almenys 26 vegades) i ¡°ha patentat una dotzena de m¨¨todes i/o elements que modifiquen o milloren de manera important les lesions ¨°ptiques i amb avan?os crucials en oftalmologia¡±.

Sembla un ¨¨xit que els articles apliquin a la seva v¨¤lua la mateixa vara de mesurar que a un cient¨ªfic, per¨° hi falten encara molts altres noms per completar. El projecte d'edici¨® segueix obert a qualsevol editor que vulgui continuar-lo a dist¨¤ncia.