Bojos per una feina de porqueria

Despr¨¦s de moltes hores, molts dies i moltes setmanes de treballar sense fer res a la biblioteca d'un institut concertat de l'Esquerra de l'Eixample de 13 a 15 hores, el noi decideix, finalment, fer-se una palla all¨¤ mateix. Ning¨² no el veu (no hi ha ning¨²!). I, per fi, se sent realitzat en la seva ¡°feina de merda¡±, satisfet pel seu acte de desobedi¨¨ncia invisible. ?s una de les escenes de l'obra de teatre Sobre el fenomen de les feines de merda, que hem pogut veure al Tantarantana.

L'origen d'aquesta obra es troba en un article de l'antrop¨°leg i activista anarquista nord-americ¨¤ David Graeber en el qual es pregunta per qu¨¨ no ha quallat la teoria de Keynes, del 1930, segons la qual la tecnologia a comen?aments del segle XXI hauria avan?at prou com perqu¨¨ la jornada laboral a pa?sos industrialitzats pogu¨¦s ser de 15 hores setmanals. ¡°En comptes d'aix¨°, la tecnologia ha estat dirigida, en el millor dels casos, a descobrir f¨®rmules per fer-nos treballar m¨¦s a tots¡±, escriu Graeber. ¡°Per aconseguir-ho, han hagut de crear feines que s¨®n, de fet, in¨²tils¡±. Feines de merda.

L'article va arribar a mans de Joan Yago, de la companyia La Cal¨°rica, de la manera m¨¦s t¨ªpica: ¡°Una amiga meva el va penjar a Facebook i em va flipar¡±, diu el dramaturg. ¡°?s que la meva amiga tenia una feina de merda total: estava al servei administratiu d'una universitat i treballava, exactament, dos dies a l'any, quan havia de fer les inscripcions. La resta de dies, s'estava a la cadira de 8 a 15 hores sense res a fer... navegant per Internet¡±. La cosa va generar un munt de comentaris. ¡°Resulta que tothom explicava que havia fet feines de porqueria: qui comptava persones que passaven per un carrer, qui feia fotoc¨°pies per no haver d'imprimir...¡± D'aqu¨ª va sorgir la idea de muntar una obra sobre aquest fenomen laboral.

¡°Si l'evoluci¨® natural hagu¨¦s volgut que estigu¨¦ssim 12 hores asseguts en una cadira, ?no creieu que ens hauria dotat d'un cul amb forma de cadira?¡±, es queixa en Blai, protagonista de la novel¡¤la 'Mars del Carib'

El resultat ¨¦s una pe?a basada en hist¨°ries reals dels mateixos membres de la companyia. Casos molt propers en els quals sempre hi ha alg¨² que es reconeix. "Qui no ha fet (o fa) una feina de merda? Ning¨²!", pregunta i es respon Yago. Queda clar llegint els textos que apareixen en un display a l'escenari, on internautes han descrit al?web de la companyia les feines... poc qualificades, diguem-ne, que han arribat a desenvolupar.

Per¨° hi ha molts altres tipus de feines de porqueria. Blai Roca, protagonista de la primera novel¡¤la de Sergi Pons Codina, Mars del Carib (Edicions 1984), parla de treballs dels "anomenats decents" (una feina de merda, vaja...) en aquests termes: ¡°Si l'evoluci¨® natural hagu¨¦s volgut que estigu¨¦ssim 12 hores asseguts en una cadira, en un taller, manipulant petites peces d'acer, ?no creieu que ens hauria dotat d'un cul amb forma de cadira o d'uns dits met¨¤l¡¤lics prims i allargats? Si Darwin aixequ¨¦s el cap, us escopiria a la cara¡±.?

El personatge, un jove inadaptat, un antiheroi que trafica amb la seva vida, passar¨¤ per una immobili¨¤ria (Intertotxo, es diu...), a desenvolupar tasques que ja passa a considerar directament malvades i que el porten pels carrers de Bon Pastor a enganyar gent que no t¨¦ ni un duro perqu¨¨ compri un pis fabul¨®s que no necessita ni mai podria arribar a pagar. Venen a ser les preferents del totxo.

En Blai t¨¦ uns principis diferents als dels personatges de l'obra de teatre. I en les p¨¤gines de la novel¡¤la parla clar: "Nom¨¦s pensar que gr¨¤cies al meu esfor? el Govern podia comprar portaavions, mantenir la Casa Reial, comprar gasos lacrim¨°gens, construir presons, pagar els jutges, donar diners als bancs, pagar les dietes als pol¨ªtics i una inacabable llista de coses m'omplia d'orgull i em feia agrair ser un s¨²bdit d'un pa¨ªs tan avan?at i tan democr¨¤tic¡±. Deixant de banda que el problema ¨¦s molt clar: "La majoria de feines s¨®n una versi¨® moderna de l'esclavitud".

Del "menfotisme" de Pons i Codina passem a la lluita eterna i inconformista de Cesk Freixas. El cantautor catal¨¤ utilitza la can?¨® com a protesta: "Canto pel bra? treballador / que es vesteix de dignitat, / quan fa vaga i perd el sou / per conquerir el nostre futur", escriu en el tema Em pregunten per qu¨¨ canto, dins del seu darrer disc, titulat, precisament, Protesta.

La soluci¨®, per a molts, sobretot en el m¨®n de la ficci¨®, ¨¦s atacar el sistema, anar al rovell de l'ou: la banca. Josep Maria Mestre dirigeix Frank V (una opereta d'una banca privada) al Lliure, una obra de teatre sobre "una banca privada gestionada per una colla de g¨¤ngsters que tenen com a ¨²nic principi estafar els clients". Ni m¨¦s ni menys. "Pretenen for?ar la fallida de l'entitat banc¨¤ria i liquidar l'organitzaci¨® perqu¨¨ l'Estat es faci c¨¤rrec del deute acumulat i aix¨ª poder gaudir dels guanys adquirits durant anys i anys d'estafes i crims. Ens sona, oi?", ens pregunta Mestre.

El dramaturg Sergi Belbel, adaptador de l'obra original del su¨ªs Friedrich D¨¹rrenmatt, diu que est¨¤ "concebuda com una s¨¤tira del sistema bancari, per¨° en realitat, amb aquest divertit i ¨¤cid retrat d'una fam¨ªlia de banquers sense escr¨²pols, l'autor va m¨¦s enll¨¤ i ens presenta una aut¨¨ntica par¨¤bola de tota la societat contempor¨¤nia".

Feines de porqueria, abusos laborals, estafes a gent del carrer, enganys als m¨¦s vulnerables... tota una par¨¤bola social.