Fem la Biblioteca Central al Vall¨¨s

La Biblioteca de Birmingham t¨¦ un espai per celebrar noces. ?s certament injust destacar aquest fet perqu¨¨ ¨¦s un equipament cultural: permet l'estudi, la creaci¨® musical, el teatre i, entre moltes altres coses, llegir. Bon Sant Jordi, doncs! Som una humanitat hedonista a la qual el fet secular de tenir un llibre entre les mans li sembla poc, aix¨ª que les biblioteques es van adaptant a ser contenidors multiusos que compten les visites per milions, com les fires, encara que la majoria no siguin lectors a seques. Aquest ¨¦s l'Any de les Biblioteques, recordant la magn¨ªfica consigna de la Mancomunitat que establia que tot municipi havia de tenir-ne una i, en conseq¨¹¨¨ncia, va inaugurar la primera biblioteca p¨²blica ¡ªnoucentista, preciosa¡ª a Valls, el 1918.

L'efem¨¨ride ha tornat a obrir el debat de la Biblioteca ¡°provincial¡± de Barcelona, la construcci¨® de la qual va a c¨¤rrec de el Ministeri per¨° que no entra mai als pressupostos; tampoc el 2015, dit sigui de pas. Som l'¨²nica prov¨ªncia sense biblioteca ministerial. Arribar¨¤ tan tard que ja es parla de construir un equipament polivalent, una revoluci¨® al m¨®n de les biblioteques, una cosa fins ara in¨¨dita.

La pregunta ¨¦s si Barcelona, que t¨¦ la Biblioteca de Catalunya, necessita una biblioteca provincial: potser el canvi de funci¨®, ampliant-ne els continguts, ens est¨¤ dient que no. Hi ha altres obsolesc¨¨ncies: la localitzaci¨®, que ha estat ambulant, est¨¤ fixada en un espai vacant darrere de l'Estaci¨® de Fran?a ¡ªque tamb¨¦ hauria de tenir una altra destinaci¨®: la ciutat no s'acaba mai. Per¨° en la morfologia futura de Barcelona seria m¨¦s intel¡¤ligent un equipament cultural de primer ordre a la Sagrera, una mica com la nova Biblioteca Nacional de Par¨ªs va crear del no-res una centralitat. L'empla?ament previst ¨¦s simplement omplir un buit. A la Sagrera li falten anys ¡ªtamb¨¦ va a ritme de ministeri¡ª per¨° no podr¨¤ cobrar vida sense cobrar al mateix temps sentit, sentit urb¨¤.

Les biblioteques es van adaptant a ser contenidors multiusos que compten les visites per milions

Ara b¨¦, seguiria sent un plantejament convencional. La Biblioteca, a la qual anomenem Central per esquivar l'apel¡¤latiu "provincial", no ha d'estar ubicada a Barcelona. La funci¨® de coordinaci¨® la pot fer des de qualsevol lloc i se suposa que Barcelona juga les seves cartes amb vocaci¨® metropolitana. Siguem atrevits. Posem aquest gran equipament seguint el corredor del Vall¨¨s, que ¨¦s una l¨ªnia cont¨ªnua de coneixement que passa per Sant Cugat, la Universitat Aut¨°noma, el Sincrotr¨® Alba que t¨¦ adherit i una s¨¨rie d'empreses capdavanteres situades al llarg de la B-30. Estic dient que la Biblioteca Central es faci a Terrassa. La ciutat vallesana t¨¦ tradici¨® cultural i, a difer¨¨ncia de la seva rival Sabadell, t¨¦ tot un seguit de bons equipaments populars, el tipus de serveis culturals que estan destinats a la gent, especialment a la joventut, inclosa la formaci¨®. Sabadell, de fort teixit industrial, paga el preu d'haver tingut un alcalde m¨ªtic i estimat, Antoni Farr¨¦s, que no tenia inter¨¨s per la cultura: la seva aposta va ser la base popular dels barris, les necessitats perempt¨°ries de la gent.

L'altre dia Oriol Nel¡¤lo deia: "L'equilibri territorial no es calcula per on est¨¤ situada la poblaci¨® ¡ªCatalunya t¨¦ un problema que ja ¨¦s irreversible¡ª sin¨® pel grau d'equitat que presenta l'acc¨¦s als serveis i a la renda". ?s una definici¨® interessant, pr¨°pia d'una persona que ha pensat molt en aquest tema des de l'acad¨¨mia i des de les institucions. L'aberraci¨® de tenir la meitat i m¨¦s de la poblaci¨® a l'entorn de la capital potser tampoc s'hauria evitat si hagu¨¦s sobreviscut la democr¨¤cia, per¨° ¨¦s segur que la dictadura va empitjorar les coses perqu¨¨ va destruir les planificacions fetes pels dos governs progressistes del pa¨ªs, el de la Mancomunitat i el de la Rep¨²blica. Tenien vocaci¨® de distribuci¨®, precisament, per¨° la gent va all¨¤ on hi ha oportunitats i durant anys ¡ªd¨¨cades¡ª Barcelona s'ho ha menjat tot.

Redistribuir serveis i oportunitats no ¨¦s mala idea ara que determinades coses es poden tornar a planificar, amb m¨²ltiples dades a la m¨¤. I amb una mobilitat m¨¦s eficient, com a m¨ªnim en projecte. Ara mateix s'est¨¤ adequant al segle XXI el Pla General Metropolit¨¤, que per for?a ha de tenir una visi¨® d'harmonia regional. ?s el gest concret el que mou despr¨¦s la resta de les coses: un punt de centralitat allunyat de la capital reordena el territori, obliga a facilitar despla?aments, exerceix d'efecte crida a una nova qualitat i crea, en definitiva, pa¨ªs; que ¨¦s una de les funcions de la capital. Ja va sent hora d'evitar privilegiar Barcelona amb la concentraci¨® de tresors que corren el risc de resultar redundants. Fixar la poblaci¨® jove en altres ciutats requereix un esfor? de generositat i equilibri per part d'una capital acostumada a l'acumulaci¨®.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.