El secret m¨¦s ben guardat de Houellebecq es diu Inez

¡°Veurem la seva parella?¡±, m'ha incitat Xavi Ay¨¦n, col¡¤lega de La Vanguardia. La seva parella? La de Michel Houellebecq? Campi¨® de masculinitats descarnades dignes d'un marqu¨¨s de Sade l¨²cid, cru, postmodern? L'home que ha analitzat les contradiccions de la societat occidental a trav¨¦s del turisme sexual en la seva enlluernadora Plataforma? El mateix que clama a trav¨¦s dels seus personatges addictes al porno contra el que assegura ¨¦s l'esport nacional de la Fran?a contempor¨¤nia: la hipocresia? Michel Houellebecq t¨¦ parella¡­?

Se suposa que havia de ser una cr¨°nica entre liter¨¤ria i policial sobre l'arribada a Barcelona ¨Centre ¨¤mplies mesures de seguretat¨C del fuet nihilista amena?at de mort per islamistes radicals que el consideren el dimoni. Sobre com ens van citar des de l'editorial Anagrama un dia abans perqu¨¨ ens dirig¨ªssim finalment a l'Institut Franc¨¨s, on ens escorcollarien, ens obligarien a identificar-nos a l'entrada i despr¨¦s accedir¨ªem, sota l'amable per¨° sempre suspica? mirada dels seus guardaespatlles, a preguntar a aquest fenomen controvertit de les lletres europees: el mateix que va posar potes enlaire l'opini¨® p¨²blica, amb la c¨¤rrega de l'atemptat a Charlie Hebdo per mitj¨¤, tot just presentar a Fran?a la seva nova novel¡¤la, Submissi¨®.

Al llibre, un professor universitari que passa de tot menys del men¨² diari, el sushi a domicili, el formatge o el foie gras i les dues ampolles de vi que obre en cada ¨¤pat, assisteix mig at¨°nit a la caiguda de la Republique a les mans d'un partit musulm¨¤ amb un l¨ªder alletat pels socialdem¨°crates i esperonat pel feixisme identitari, anomenat Mohammed Ben Abbes. No patiu, no ¨¦s per ara. Sarkozy, en el seu retorn de superheroi amb alces i Manuel Valls, en el seu socialisme liberal de mascle alfa, poden estar tranquils. Marine Le Pen, amb el seu somriure zorrupia i el seu pare pit bull devora immigrants, tamb¨¦. El pron¨°stic de Houellbecq ¨¦s per al 2022. Tots apareixen com a tals en la novel¡¤la. Per l'autor, tots s¨®n culpables.

Se suposa que havia de ser una cr¨°nica en la qual llu¨ªs la seva verborrea corrosiva: ¡°Els economistes no haurien d'existir, s¨®n uns bocamolls¡±. La de sempre, tot i que ara temperada amb un gir ben¨¨vol cap als cat¨°lics: ¡°Pens¨¤vem que havien desaparegut, per¨° continuen existint i a Fran?a han dut a terme un canvi molt profund. Eren all¨¤, callats, reproduint-se, i ara els seus fills, educats en aquests valors, es van organitzant¡­". Tampoc li espanta tant la profecia: ¡°No veig un partit isl¨¤mic, estan molt dividits. Per¨° un president musulm¨¤ seria factible¡±, ha assegurat.

Que el sentir¨ªem bramar contra la seva pr¨°pia fam¨ªlia: ¡°La meva mare va ser quatre anys musulmana i l'¨²ltima vegada que vam parlar de religi¨® s'havia convertit en cristiana ortodoxa, ¨¦s el cas m¨¦s evident de z¨¤ping espiritual que conec¡±. Tamb¨¦ contra Fran?a: ¡°Els francesos som estranys, contradictoris, tan aviat ens deprimim com ens reprodu?m m¨¦s que qualsevol altre pa¨ªs d'Europa¡±. O: ¡°Sempre hem estat desertors, aix¨° ¨¦s cert¡±.

Per¨° heus aqu¨ª, que ens passarem al g¨¨nere rosa, encara que nom¨¦s sigui un o dos par¨¤grafs. Per explicar-vos que una vegada conclosa la compareixen?a i el moment fotogr¨¤fic digne de la seva condici¨® de ¡°primera star liter¨¤ria francesa des de Sartre¡±, en opini¨® de Le Nouvelle Observateur, s'ha presentat la Inez. S¨ª, la Inez, la seva parella. La parella de Houellebecq. En el fons, dins d'aquest escriptor fero?, dormia un rom¨¤ntic que tot i que coqueteja amb la realitat ficci¨®, desapareix del mapa ¨Cmai se sabr¨¤ si expressament o no¨C, toreja els mitjans i es riu de tot d¨¦u, ha endolcit el seu aspecte malgirbat, ha impartit una c¨¤tedra d'amabilitat davant dels periodistes i ha aparegut somrient amb el seu recent amor pels carrers de Barcelona.

La Inez, m'ha comentat ella mateixa, va admirar primer de tot la seva poesia: ¡°Per¨° em fascina tota la seva obra¡±. Segons Herralde, l'editor del franc¨¨s, ¨¦s molt llegida. Controla a la perfecci¨® els seus parteners generacionals i els m¨¦s grans que ell. No sabem si J.M. Leclezio es troba entre les seves prefer¨¨ncies despr¨¦s de la diatriba que mant¨¦ amb la seva parella, a qui acusa d'haver escrit?Submissi¨® per fomentar l'odi. Li deu ser igual, almenys a Houellebecq, que ha assegurat que no ha llegit mai el seu compatriota. Qui s¨ª que llegeix la Inez ¨¦s el Nobel m¨¦s recent, Patrick Modiano, Jean Echenoz i Emmanuel Carr¨¨re.

Vestia de negre, de conjunt amb la seva mitja melena, sembla que ha superat fa poc la trentena, sense arrugues marcades, ni rastre d'ombr¨ªvola tend¨¨ncia al turment ¨Cel que sovint mostra l'escriptor¨C a la pell de la cara. Portava maquillatge de rostre p¨¤l¡¤lid i un vermell molt marcat als llavis. Esperava l'autor per sortir a dinar i s'han perdut ¨Camb el seu guardaespatlles¨C rambla de Catalunya avall.