Just¨ªcia ling¨¹¨ªstica

Potser el lector interessat en el futbol recorda un comentari del jugador del Reial Madrid Sergio Ramos quan el 7 d'octubre del 2010 va sentir Gerard Piqu¨¦ que atenia els periodistes en catal¨¤. Es tractava d'una roda de premsa a prop¨°sit d'un partit de la selecci¨® nacional en qu¨¨ participaven tots dos. Recordo aquesta ocasi¨® vergonyant. I vaig tornar a sentir la mateixa perplexitat que vaig sentir la primera vegada davant la reacci¨® del jugador andal¨²s quan va veure que el seu company de selecci¨® parlava en catal¨¤.

Piqu¨¦ va respondre en el seu idioma matern, entre altres coses, perqu¨¨ aix¨ª est¨¤ estipulat en les rodes de premsa que ofereixen els clubs despr¨¦s de cada partit: que es pugui preguntar i respondre en qualsevol de les lleng¨¹es d'Espanya. La reacci¨® de Ramos (un jugador, quan no est¨¤ obligat a defensar la seva ¨¤rea, bastant menys poca-solta que com el ridiculitzen en el programa de s¨¤tira esportiva Crack¨°via) va consistir, quan li va tocar respondre, a dir, vermell d'ira continguda i amb sornegueria evident, que ell contestaria en andal¨²s, ja que Piqu¨¦ s'havia atrevit a respondre en p¨²blic en una llengua estranya a les seves espanyol¨ªssimes orelles. Era evident que Ramos, com molts espanyols, ¨¦s dels que creuen que quan alg¨² parla davant seu en catal¨¤, basc o gallec, i ja no diguem en asturi¨¤, ¨¦s per ofendre'l o, pitjor encara, insultar Espanya.

Doncs aquest diumenge passat es va tornar a repetir una situaci¨® semblant. Aquesta vegada va passar durant la roda de premsa posterior al partit que van disputar l'Almeria i l'Eibar. Era el torn de l'entrenador de l'Eibar, Gaizka Garitano, que s'havia de sotmetre a les preguntes dels periodistes. Les c¨¤meres van mostrar un responsable del club andal¨²s advertint que les preguntes es farien en basc i despr¨¦s en castell¨¤. Alguns periodistes acreditats de la premsa local van comen?ar a protestar.

N'hi havia que lamentaven la falta de consideraci¨® cap a les seves orelles poc habituades a les lleng¨¹es d'Espanya. D'altres senzillament es queixaven perqu¨¨ no entenien aquesta llengua. Va tornar el treballador del club a demanar seny. Per¨° ni aix¨ª el murmuri adversari al basc va prosseguir creant confusi¨® i retard. Aix¨ª fins que Garitano va considerar que n'hi havia prou de discussi¨® i va decidir anar-se'n. En cap dels dos casos ning¨² es va fixar en el gest de defer¨¨ncia cap a la pluralitat ling¨¹¨ªstica d'Espanya que s'estava practicant en aquestes circumst¨¤ncies concretes. Va dominar la mala fe, la falta de sensibilitat envers les altres lleng¨¹es del teu propi pa¨ªs, o senzillament la ignor¨¤ncia. O una lamentable barreja de totes tres.

Els partits que intentaran en les pr¨°ximes cites electorals obrir esquerdes irreversibles entre el bipartidisme tenen l'oportunitat hist¨°rica de resoldre aquest contenci¨®s

En els gaireb¨¦ 40 anys de democr¨¤cia, cap dels dos grans partits que es van alternar en el poder, PSOE i PP, han fet res per normalitzar aquesta situaci¨®. Ni ministres de Cultura, ni ministres d'Educaci¨®, ni presidents de Govern van moure un dit per evitar que un segment molt significatiu de la ciutadania espanyola encara assisteixi horroritzat cada vegada que sent catal¨¤ o basc. Crec que ja va sent hora que es posi remei a aquesta anormalitat.

Els partits que intentaran en les pr¨°ximes cites electorals obrir esquerdes irreversibles entre el bipartidisme tenen l'oportunitat hist¨°rica de resoldre aquest contenci¨®s. No fa gaire vaig sentir que un membre d'una associaci¨® contr¨¤ria a la independ¨¨ncia suggeria que l'Estat hauria de garantir coneixements generals de les seves lleng¨¹es en tot el seu territori. Em va semblar una bona not¨ªcia, encara que vingu¨¦s d'una agrupaci¨® amb la qual em costa estar d'acord amb la majoria de les seves propostes. D'entrada ni a Ciutadans ni a Podem els vaig sentir ni els vaig llegir res en aquesta direcci¨® urgent. I cito aquests dos partits perqu¨¨ encara que les enquestes no els auguren el nombre suficient de vots per governar, s¨ª que els preveuen per negociar pactes imprescindibles i decisius.

Pot ser que alg¨² consideri que aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s una nimietat que no mereix m¨¦s atenci¨®. Una an¨¨cdota enmig dels grans problemes que afligeixen Espanya: l'atur, la corrupci¨®, el d¨¨ficit fiscal, el deute p¨²blic, l'increment insuportable de les desigualtats socials, la mal nutrici¨® en capes ¨¤mplies de la poblaci¨® infantil, els desnonaments, etc¨¨tera. Per¨° la q¨¹esti¨® no ¨¦s trivial. I, a m¨¦s, aquesta reivindicaci¨®, per si alg¨² pens¨¦s el contrari, no t¨¦ res a veure amb la independ¨¨ncia, ni amb el seu victimisme end¨¨mic. ?s simplement una q¨¹esti¨® de just¨ªcia democr¨¤tica i cultural. I, sobretot, de sensibilitat i intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtiques. Que encara hi hagi a Espanya gent que s'enfurismi quan sent parlar en catal¨¤ o en basc ¨¦s d'una gravetat insultant.

PD: Les meves voluntats ideol¨°giques i electorals estan als ant¨ªpodes de les del senyor alcalde de la nostra ciutat, per¨° aix¨° no treu que, a t¨ªtol personal i com a usuari (o fl?neur) dels carrers de Barcelona, li agraeixi la remodelaci¨® de la Diagonal. ?s una art¨¨ria que nom¨¦s trepitjava quan anava a la llibreria Cinc d'Oros.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari