Les execucions hipotec¨¤ries van pujar un 500%

La tempesta perfecta va deixar al seu pas el plor estripat de milers de fam¨ªlies expulsades dels seus domicilis i un paisatge desolat d'urbanitzacions fantasma, vestides amb voreres sense tr¨¤nsit i fanals que il¡¤luminen la solitud. La bombolla immobili¨¤ria (3,5 milions d'habitatges acabats entre el 2000 i el 2006) va anar acompanyada d'una bombolla hipotec¨¤ria (6.121.037 de cr¨¨dits concedits) i va desencadenar, com si es tract¨¦s?d'un fenomen meteorol¨°gic, una violenta reacci¨® en cadena en forma d'execucions hipotec¨¤ries. Durant els ¨²ltims set anys s'han produ?t m¨¦s de 570.000 execucions i n'hi ha 215.000 m¨¦s esperant el seu torn als jutjats. La ressaca de la bombolla hipotec¨¤ria encara no ha desaparegut.

Aquest interminable temporal no s'ha comportat amb la mateixa virul¨¨ncia a tot arreu d'Espanya. El ge¨°graf Ricardo M¨¦ndez i el seu equip d'experts de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques) van estudiar aquest triple fenomen amb les ¨²ltimes dades disponibles el 2014 per localitzar les zones m¨¦s afectades. Va haver-hi municipis, com el de Fuengirola (M¨¤laga), on les execucions hipotec¨¤ries es van multiplicar per 13 (1.340%) durant la recessi¨®, o Vera (Almeria), on els processos judicials van augmentar un 1.191%. La principal feina dels jutjats de primera inst¨¤ncia es va estendre sobretot per les localitats mediterr¨¤nies d'Andalusia i M¨²rcia, aquelles ¨¤rees on es va propagar sense manies la febre urbanitzadora. Altres regions amb forts increments van ser les ¨¤rees d'influ¨¨ncia de les dues grans capitals (Madrid i Barcelona), els voltants de Saragossa i localitats properes als Pirineus.

Per¨° no tot van ser urbanitzacions en els anys del ciment. Espanya va construir molt amb el combustible del cr¨¨dit barat i, a aquesta din¨¤mica imparable, s'hi van incorporar els immobles empresarials, les naus industrials i log¨ªstiques, les oficines i els comer?os. La ru?na i el desnonament van arribar tamb¨¦ als empresaris. Fa unes setmanes, el propietari d'una petita empresa de Figueruelas (Saragossa) va enviar a la seva dona una ¨²ltima foto, una selfie en qu¨¨ apareixia amb una soga al coll. La intervenci¨® de la dona i de la Gu¨¤rdia Civil van impedir que l'home compl¨ªs l'amena?a de su?cidi: li havia arribat la notificaci¨® que desnonaven el local de la seva empresa.

Va haver-hi municipis com el de Fuengirola (M¨¤laga), on les execucions hipotec¨¤ries es van multiplicar per 13 durant la recessi¨®

Algunes localitats espanyoles representen amb m¨¦s fidelitat la varietat de v¨ªctimes de la bombolla hipotec¨¤ria, on s'alternen la ciutat fantasma i el pol¨ªgon des¨¨rtic. Es tracta de la comarca toledana de La Sagra y el corredor de l'Henares (Guadalajara), a la influ¨¨ncia del cintur¨® de Madrid. I tamb¨¦ els afores de Saragossa.

Les autoritats aragoneses van apostar fortament per?convertir Saragossa en el gran centre log¨ªstic espanyol, a la vista de la seva centralitat amb Madrid, Barcelona, Val¨¨ncia i el Pa¨ªs Basc, on es concentra gran part de la capacitat industrial d'Espanya. Va n¨¦ixer, llavors, la febre dels pol¨ªgons a l'Arag¨®.

¡°L'any 2000, Saragossa tenia 38,6 milions de metres quadrats de pol¨ªgons industrials. Ara en t¨¦ 110 milions, gaireb¨¦ ha triplicat aquella xifra. El problema ¨¦s que a Saragossa?ara?hi ha el mateix nombre d'empreses que el 2001¡±. Aquestes dades les difon gaireb¨¦ cada setmana Juan Pedro M¨¢rquez, un empresari mitj¨¤. Es dedica al manteniment de motlles per a envasos de vidre i ¨¦s president de la Federaci¨® de Pol¨ªgons Industrials d'Arag¨® (FEPEA). M¨¢rquez s'ofereix a fer un petit recorregut amb cotxe per la geografia del pol¨ªgon semibuit. ¡°No cal anar gaire lluny; n'hi ha prou amb donar un volt pels voltants de Saragossa¡±.

La comarca de La Sagra i el corredor de l'Henares van ser zones devastades

El recorregut de M¨¢rquez comen?a per la Plataforma Log¨ªstica de Saragossa, coneguda com Plaza. L'anunci que Inditex tenia la intenci¨® d'instal¡¤lar a la ciutat el seu centre de distribuci¨® per Europa va despertar la febre del pol¨ªgon. El Govern d'Arag¨® va acceptar totes les condicions d'Inditex i va buscar els millors terrenys, entre l'aeroport i la l¨ªnia de ferrocarril. I al seu al voltant va construir un enorme parc empresarial, dotat tamb¨¦ de dos centres comercials i sobre una superf¨ªcie de gaireb¨¦ 13 milions de metres quadrats. Es va inaugurar el 2006.

Dos anys abans, per mitj¨¤ de la iniciativa privada, s'inaugurava a la mateixa ciutat i sobre 8,5 milions de metres quadrats el pol¨ªgon L¨®pez Soriano, dedicat preferentment a empreses de reciclatge. Tots dos s'anunciaven com els millors d'Europa en el seu g¨¨nere. La febre va produir un contagi i Arag¨® suma 354 parcs de grand¨¤ria molt diferent.

La principal feina dels jutjats de primera inst¨¤ncia es va estendre sobretot per les localitats mediterr¨¤nies d'Andalusia i M¨²rcia

Per¨° aquella explosi¨® log¨ªstica no es va fer realitat. El parc L¨®pez Soriano est¨¤ presidit per una gaireb¨¦ interminable cal?ada central de tres carrils en tots dos sentits, dividida per una mitjana adornada amb enormes figures de ferro, que representen un globus terraq¨¹i o un avi¨® d'acer, entre d'altres. Als costats, res o gaireb¨¦ res, unes quantes empreses escampades per un entorn buit que aprofiten ciclistes i corredors per fer exercici. Del Plaza, no se'n pot dir el contrari, l'ocupaci¨® ¨¦s una mica m¨¦s alta, per¨° amb prou feines arriba a la meitat del recinte. El Govern d'Arag¨® va voler completar el projecte amb la creaci¨® d'una l¨ªnia a¨¨ria dedicada als vols de c¨¤rrega (Plaza Servicios A¨¦reos), que va tancar per falta d'activitat.

Ara a l'Arag¨® ¨¦s tanta l'oferta de naus i terrenys industrials que alguns ajuntaments fan ofertes singulars. Aquest ¨¦s el cas d'Aguaviva, que ofereix s¨°l industrial a 0,60 euros el metre quadrat. O el de Calatayud, que ha ofert naus municipals a cost zero. ¡°Qu¨¨ hem aconseguit?¡±, explica l'alcalde, el popular Juan Manuel Aranda, ¡°que s'hagin instal¡¤lat algunes empreses a cost zero, com una teleoperadora que d¨®na feina a 200 persones. Nosaltres gaireb¨¦ hem lliurat naus clau en m¨¤¡±.

Arag¨® serveix com a compendi de la ressaca urban¨ªstica: Espanya ha creat un desert de ciment.