La Barcelona banal

?s temps aquest de fer observacions sobre la ciutat; la proximitat de les eleccions fa que diferents opinions sobre Barcelona es facin p¨²bliques en diversos mitjans, diaris, confer¨¨ncies, llibres i actes diversos. La ciutat es fa present, i des de molts punts de vista i opinions es fan apunts a favor d¡¯un debat sobre la ciutat que es reclama per inexistent. S¨®n diferents les reclamacions: l¡¯habitatge, la desigualtat, la connexi¨®, el transport, la cultura o el turisme. En aquest ambient, l¡¯actual alcalde va donar divendres passat una confer¨¨ncia al CoAC, on va fer algunes consideracions sobre la ciutat i el seu futur i, com ¨¦s habitual en algunes persones pr¨°ximes a la gesti¨® de la ciutat, va renyar aquells que es mostren contraris al model tur¨ªstic de Barcelona. Aquest dilluns, al Centre de Cultura Contempor¨¤nia (CCCB), Xavier Antich pronunciava la confer¨¨ncia Turisme, ciutat i identitat, que oferia un punt de vista diferent, allunyat de la cr¨ªtica impulsiva contra el turisme i els turistes i feia observar la ciutat com a objecte que s¡¯ha transformat en un reclam tur¨ªstic. Aquesta ciutat ¨¦s Barcelona.

Destrueix la seva hist¨°ria i amaga la imatge inc¨°moda de centre obrer i fabril

El dissabte i diumenge un diari catal¨¤ (Ara) va donar 25+25 propostes per a la capital de Catalunya. El dissabte va entrevistar 25 persones de diferents ocupacions i c¨¤rrecs a la ciutat per preguntar-los sobre la capital que imaginaven. Dels 25, 20 feien esment al turisme, i aclaparadorament eren opinions negatives, o com a m¨ªnim favorables a la seva regulaci¨®, i tan sols un, un hoteler, el trobava genial (qu¨¨ ha de dir!). Un dels enquestats pel diari, Alfredo Pastor, feia veure que els barcelonins hem desaparegut de la ciutat i ens hem tornat invisibles. No se¡¯ns veu dirigint-nos a les nostres ocupacions, anant a comprar o passejant. Els rumors, publicats fa unes setmanes, del tancament de la botiga Vin?on ¡ªespero que no de tot cor¡ª en el recentment ¡°revitalitzat¡± passeig de Gr¨¤cia, s¨®n una prova de la veracitat d¡¯aquest comentari. Els barcelonins no hi comprem, a la botiga. La ciutat ens expulsa? Hi ha qui diu que no ens podem desfer del turisme perqu¨¨ sense els seus ingressos la ciutat ¨¦s insostenible. Per¨° si ens n¡¯expulsa, t¨¦ algun sentit?

La confer¨¨ncia de Xavier Antich plantejava altres matisos a aquest problema, mentre desgranava arguments que ampliaven la visi¨® del fenomen i ajudaven a fer-se una idea del que avui signifiquen per a una ciutat com Barcelona 16.000.000 pernoctacions (2013). L¡¯origen del problema ¨¦s la ciutat i el ¡°model¡± al qual els diferents governs municipals ens han abocat imparablement des dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992. Aquest proc¨¦s, en el qual hem vist apar¨¨ixer campanyes aparentment inofensives com ara Barcelona posa¡¯t guapa, o Barcelona la millor botiga del m¨®n, o Visc a Barcelona, ha condu?t fins a l¡¯actual ciutat marca. Una ciutat que ¡°es ven¡±. La confer¨¨ncia situava amb m¨¦s ambici¨® l¡¯inici d¡¯aquesta estrat¨¨gia per convertir la ciutat en una bonica caricatura de si mateixa un segle enrere, amb la invenci¨® del barri G¨°tic, del qual l¡¯exponent m¨¦s visible ¨¦s l¡¯actual pla?a de Berenguer a la Via Laietana, on es va iniciar la imparable revisi¨® de l¡¯amortitzaci¨® de la muralla. La ciutat, paradoxalment, com assenyalava Antich, posa en primer terme el seu passat ¡°hist¨°ric¡± ¡ªel Born, la muralla romana o l¡¯operaci¨® del mercat de Sant Antoni¡ª mentre destrueix la seva hist¨°ria i amaga la imatge inc¨°moda de ciutat obrera i fabril.

Barcelona ¨¦s avui un logotip, constru?t en certa mesura per tots, una ciutat simplificada, sense matisos, que podem veure en els diferents dibuixos que se¡¯ns presenten a partir ¡°¨²nicament¡± de les seves icones, la major part d¡¯elles arquitect¨°niques i monumentals. ?s la Barcelona del bus tur¨ªstic. Monuments sense humanitat, una ciutat sense ciutadans que potser a les properes eleccions, cal ser optimista, es pot redre?ar. Si ho recorden, tot va comen?ar amb els Jocs, quan alguns ciutadans es van prestar a fer entusiastament de ¡°voluntaris¡±, que avui amb prou feines som com els ¡°extres¡± d¡¯una pel¡¤l¨ªcula, necessaris per donar versemblan?a a una ciutat amb botigues obertes els diumenges ¡ªque tamb¨¦ ens han robat¡ª. La ciutat no ¨¦s un decorat. Ara m¨¦s que mai ¨¦s important reclamar el valor de les coses que no s¨®n boniques als ulls dels nous comissaris urbans; si Barcelona ha resultat atractiva al m¨®n ha estat perqu¨¨ nosaltres hi vivim. Vivim a Barcelona, en plural.