La llei electoral catalana s¡¯embolica

La llei electoral catalana va superar dimecres el primer tr¨¤mit al Parlament, per¨° la seva aprovaci¨® es preveu molt complicada pel desacord dels partits per consensuar un nou sistema de repartiment dels 135 escons. Socialistes, Partit Popular i Iniciativa-Esquerra Unida s'han mogut de les seves posicions inicials i han presentat una f¨®rmula alternativa a l'actual per configurar la Cambra, per¨° CiU i ERC no semblen disposats a renunciar a un sistema que els beneficia, a l'empara de la llei espanyola.

La previsi¨® que nacionalistes i republicans canvi?n de posici¨® es preveu dif¨ªcil i molt m¨¦s en l'actual moment pol¨ªtic, en qu¨¨ les dues forces volen convertir les eleccions auton¨°miques del 27 de setembre en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia i Artur Mas ja ha dit que el nombre de diputats que obtinguin els partits secessionistes ser¨¤ la refer¨¨ncia per determinar aquest extrem i avan?ar cap a la independ¨¨ncia.

CiU i Esquerra tenen majoria absoluta a la Cambra (70 diputats), per¨° si s'apliqu¨¦s qualsevol dels sistemes electorals que proposa la resta de forces es posaria fi a aquesta situaci¨®: els nacionalistes perdrien entre quatre i cinc escons, i els republicans, un o dos. Aquest ¨¦s el gran punt de disc¨°rdia que separa els partits i que tornar¨¤ a plantejar-se al juliol, quan el text de la pon¨¨ncia torni al ple.

La desproporci¨® de l'actual sistema, que afecta Catalunya quan hi ha eleccions auton¨°miques i al conjunt d'Espanya amb les eleccions generals, s'explica perqu¨¨ s'adopta la prov¨ªncia com a circumscripci¨® electoral i s'atorga un nombre de diputats que no ¨¦s proporcional a la poblaci¨®. En el cas catal¨¤, el sistema data de l'Estatut del 1979 i fins ara no s'ha modificat per falta de majoria suficient, cosa que explica que Catalunya sigui l'¨²nica comunitat sense una llei electoral pr¨°pia. Les zones m¨¦s perjudicades en el recompte de vots s¨®n sempre les m¨¦s poblades i, per extensi¨®, els partits que hi aconsegueixen m¨¦s suport, de manera que un vot a Lleida o Burgos pot ¡°valer¡± dues o tres vegades m¨¦s que un a Barcelona o Madrid a l'hora d'atribuir els escons. En el cas espanyol aix¨° beneficia el bipartidisme i a Catalunya als partits amb m¨¦s suport fora de Barcelona. Aix¨ª s'ent¨¦n, per exemple, que el PSC obtingu¨¦s en les ¨²ltimes eleccions catalanes del 2012 el 14,43% dels vots i 20 escons, mentre que Esquerra, amb el 13,7%, va aconseguir-ne 21. M¨¦s il¡¤lustratiu va ser encara el que va passar el 1999, quan el PSC, amb Pasqual Maragall al capdavant, va guanyar les eleccions auton¨°miques i va aconseguir gaireb¨¦ 5.000 vots m¨¦s que CiU, per¨° els nacionalistes van aconseguir 56 escons i els socialistes, 52.

En l'actual moment pol¨ªtic que travessa Catalunya, CiU i Esquerra tenen pressa perqu¨¨ al juliol s'aprovi la nova llei electoral i ja s'apliqui el 27-S, encara que no hi hagi acord sobre el repartiment dels escons. Aquesta pretensi¨®, no obstant aix¨°, no sembla f¨¤cil, ja que sigui quin sigui el contingut de la llei, requereix el suport de 90 diputats, que ara no t¨¦. A m¨¦s de CiU i Esquerra, estan disposats a aprovar la llei electoral Iniciativa, la CUP i l'exdiputada socialista Marina Geli, per¨° no n'hi ha prou amb els seus 88 escons.

La llei crea una sindicatura electoral diferent a la Junta Electoral Central d'¨¤mbit espanyol i que ¨¦s la que ara dirimeix les den¨²ncies durant tot el proc¨¦s. La impugnaci¨® i hipot¨¨tica anul¡¤laci¨® de les llistes que puguin defensar postulats a favor d'una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia ¨¦s un escenari possible i per aix¨° la lectura que fan nacionalistes i republicans ¨¦s que una sindicatura electoral catalana podria ser m¨¦s sensible als seus plantejaments.

El text de la pon¨¨ncia que dimecres va passar el primer tr¨¤mit al Parlament auton¨°mic preveu que l'autoritat electoral catalana estigui composta per tres magistrats del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya i tres catedr¨¤tics elegits per la Cambra catalana.