Quimeres per incubar ¨°rgans humans

¡°Cap de lle¨®, cos de cabra i cua de drac¡±, diu de la quimera el diccionari, que afegeix com a segona accepci¨®: ¡°Creaci¨® imagin¨¤ria de l'esperit que es pren com una realitat¡±. Els cient¨ªfics proposen ara altres quimeres a la imaginaci¨® com a possibles, i esdevenen una realitat. Un nou tipus de c¨¨l¡¤lules mare descobertes en embrions de ratolins i humans, f¨¤cils de clonar, conrear i modificar gen¨¨ticament, suposa avui fer un salt qualitatiu a la biologia del desenvolupament i a la incipient medicina regenerativa. Entre els seus molts talents hi ha el de permetre el creixement de teixits humans en un embri¨® de ratol¨ª. S¨®n quimeres possibles, darrere les quals s'intueix un nou continent biom¨¨dic.

¡°Les c¨¨l¡¤lules humanes¡±, explica de seguida el l¨ªder de l'estudi, l'investigador espanyol Juan Carlos Izpis¨²a, ¡°s'han implantat in vitro en un embri¨® de ratol¨ª no intacte i no viable, i a m¨¦s s'ha parat l'experiment en un dia, despr¨¦s d'haver comprovat que podia donar lloc a les tres capes embrion¨¤ries [mesoderma, endoderma i ectoderma] d'on deriven tots els tipus cel¡¤lulars d'un organisme; per tant, l'experiment est¨¤ dins de les normes i els protocols aprovats pels comit¨¨s reguladors¡±.

El treball ¨¦s el tercer que surt de la factoria Izpis¨²a en les ¨²ltimes tres setmanes: el primer es va publicar a?Cell (un m¨¨tode per corregir les malalties transmeses per la mare); el segon a?Science (una clau essencial de l'envelliment hum¨¤); i el d'ara en l'article principal de Nature, amb el qual el laboratori de l'investigador espanyol a l'Institut Salk de Calif¨°rnia obt¨¦ les tres medalles ol¨ªmpiques de la ci¨¨ncia alhora.

La publicaci¨® de la investigaci¨® s¡¯ha retardat perqu¨¨ WiCell va exigir aclarir que els experiments de quimeres s¡¯havien fet amb embrions inviables

Els investigadors han col¡¤laborat amb altres grups de Calif¨°rnia, a m¨¦s de la Universitat de Tsukuba, la Universitat Cat¨°lica San Antonio de M¨²rcia, l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i la Cl¨ªnica Centro de Madrid. Les legislacions nord-americana, japonesa i espanyola no s¨®n id¨¨ntiques en mat¨¨ria d'embriologia, per¨° en conjunt han perm¨¨s tirar endavant els experiments amb una varietat de fonts financeres, inclosa la Universitat Cat¨°lica San Antonio de M¨²rcia i diverses fundacions espanyoles i nord-americanes.

Per¨° hi ha pocs dubtes que aquesta l¨ªnia d'investigaci¨® no trigar¨¤ a topar amb obstacles ¨¨tics i legals. Un aperitiu: la publicaci¨® d'aquest article a?Nature?ja s'ha retardat dues setmanes perqu¨¨ WiCell, una organitzaci¨® sense ¨¤nim de lucre de la Universitat de Wisconsin, a Madison, que emmagatzema i distribueix l¨ªnies de c¨¨l¡¤lules mare als laboratoris de tot el m¨®n, va exigir aclarir en l'article que els experiments de quimeres s'havien fet amb embrions inviables. WiCell havia aportat una de les seves l¨ªnies cel¡¤lulars al treball, i volia evitar conflictes amb els seus donants de c¨¨l¡¤lules i els seus accionistes.

Per¨° els veritables conflictes encara han d'arribar. Un ratol¨ª amb estructures humanes que inclouen les tres capes germinals ¨¦s una cosa, i produir en porcs ¨°rgans i teixits humans per a trasplantaments ¨¦s una altra. Per¨° aquest ¨¦s l'objectiu final d'Izpis¨²a i els seus col¡¤legues, i els experiments preliminars de laboratori ja estan en marxa. Les dificultats t¨¨cniques, en aquest cas, empal¡¤lideixen davant dels esculls ¨¨tics i legals, i aquesta vegada no podran arreglar-se afegint una frase a la investigaci¨®.

A Izpis¨²a tampoc li faltaran suports. ¡°?s la l¨ªnia d'investigaci¨® per generar teixits i ¨°rgans m¨¦s realista, seriosa i interessant¡±, diu Rafael Matesanz, director de l'Organitzaci¨® Nacional de Trasplantaments (ONT), una refer¨¨ncia mundial al seu camp. ¡°Es tracta de fer servir els porcs com a incubadores d'¨°rgans humans, i aix¨° resoldria el greu obstacle de l'escassetat d'¨°rgans i tots els problemes de rebot immunol¨°gic, a m¨¦s en un temps raonable¡±. El que trigaria el porc a generar un ¨°rgan hum¨¤ trasplantable a un malalt.

Amb tot, i per m¨¦s mentida que sembli, Izpis¨²a creu que res d'aix¨° ¨¦s el m¨¦s important del treball. ¡°S¨¦ que les quimeres i els assumptes ¨¨tics i legals seran el m¨¦s suc¨®s, per¨° per mi la clau ¨¦s una altra: el concepte de cont¨ªnuum i evanesc¨¨ncia de les c¨¨l¡¤lules pluripotents [capaces de transformar-se en qualsevol teixit del cos] durant el desenvolupament de l'embri¨®; si l'estat temporal i espacial de les c¨¨l¡¤lules mare coincideix amb el del desenvolupament de l'embri¨® hoste, les c¨¨l¡¤lules s'incorporen i diferencien normalment; crec que aix¨° ¨¦s l'ess¨¨ncia i el mes important de l'article¡±.

La resta s¨®n quimeres. Per¨° quimeres possibles.