Baltimore i la frivolitat

L¡¯esperan?a de vida d¡¯un beb¨¨ negre nascut al suburbi de Baltimore no nom¨¦s ¨¦s molt inferior que la d¡¯un plan?¨® blanc de zona privilegiada, sin¨® que s¡¯acosta a xifres africanes. Aix¨° ¨¦s un mal acc¨¦s a la sanitat i a la higiene, m¨¦s tard v¨¦nen les drogues i les armes (incloses les de la policia). Per¨° ¨¦s que la mare coratge que va anar a buscar el seu fill a la protesta de l¡¯altre dia, una gesta que va donar la volta al m¨®n, ¨¦s una dona soltera amb cinc fills. Tamb¨¦ ¨¦s un indicador afric¨¤, de les terres pobres d¡¯?frica. Torna a ser un indicador de manca de pol¨ªtiques socials, de gent abocada al frac¨¤s perqu¨¨ no existeixen els m¨ªnims suports pol¨ªtics. ?s per aix¨° que no es pot parlar de suburbi o de banlieue quan parlem de Barcelona: podem parlar de ¡°quart m¨®n¡±, com fa anys, per¨° als barris hi ha escola, biblioteca, serveis socials, centre c¨ªvic, parr¨°quia i desenes d¡¯entitats que s¨®n tamb¨¦ capital social. Hi ha molt d¡¯esfor? mirant d¡¯evitar que el sistema, ara desaforat, trituri la gent. La renda no, per¨° les pol¨ªtiques p¨²bliques s¨®n equitatives.

Em deia fa poc una persona, molt implicada en la cosa p¨²blica: no podem engegar a rodar aquests anys de transformaci¨® urbana. Deia m¨¦s: si una pol¨ªtica ha funcionat, ¨¦s la municipal. ?s cert que l¡¯her¨¨ncia ara mateix sembla m¨¦s un pes mort que una cosa amb vida pr¨°pia que continua bategant. Els efectes de la pol¨ªtica municipal s¨®n un tresor que cal preservar, perqu¨¨ evita que els adolescents metropolitans siguin triturats com ho s¨®n els de Seton Hill, i cal fer-hi m¨¦s, perqu¨¨ hi ha encara massa fracassos. I perqu¨¨ hi ha una crisi evident de model. La transformaci¨® que vindr¨¤ haur¨¤ d¡¯incloure per for?a dos elements: la consci¨¨ncia de la crisi, amb les seves conseq¨¹¨¨ncies i el seu futur incert, i la participaci¨®, perqu¨¨ d¡¯aquesta hem de sortir-nos-en tots alhora. Deixo de banda la transpar¨¨ncia ja que la meva impressi¨® ¨¦s que, amb el que hi ha damunt la taula, la tenim garantida. Tothom voldr¨¤ fer bandera de l¡¯honradesa.

Dit aix¨°, recordo que Pasqual Maragall ens deia, als qui en el seu temps escriv¨ªem sobre Barcelona: ¡°vosaltres no en sabeu res¡±, i aclaria, amb aquesta brutalitat tendra i fins i tot paternal que a vegades gastava, que calia pensar la ciutat com un tot i que aix¨° s¡¯aprenia a l¡¯Ajuntament. ¡°No es poden tractar les coses per separat¡±, advertia. La ciutat ¨¦s org¨¤nica. Ho pensava mirant la repercussi¨® que ha tingut una confer¨¨ncia de Xavier Antich ¨Cpensament fort, saviesa subtil¨C, molt cr¨ªtica amb el model de Barcelona, per¨° centrant-lo en la mixtificaci¨® tur¨ªstica. Ning¨² no negar¨¤ que no hi ha hagut fins ara gesti¨® del turisme que no fos per incrementar-lo, per¨° tampoc es pot negar que la reflexi¨® no vagi a cent. Jo mateixa he participat en els dos ¨²ltims mesos en tres f¨°rums de debat, els uns acad¨¨mics, municipal el tercer, interessants i profunds. Per¨° m¡¯importa un altre punt.

Mai com en aquesta campanya municipal s¡¯ha parlat tant de model de ciutat. La crisi obliga a replantejar-ho tot

Antich assenyalava la falsedat del nostre barri G¨°tic, recomposat al segle XX. ¡°Podrien haver-lo fet m¨¦s c¨¨ntric¡±, va comentar un personatge sarc¨¤stic en aquelles dates. No estem descobrint res, doncs, per¨° el conjunt monumental es va modernitzar all¨¤ on hi havia l¡¯arrel g¨°tica i no pel turisme, sin¨® per l¡¯autoestima. Quan en els anys terribles del franquisme es va despullar la muralla romana, que estava recoberta de construccions, la gent anava a veure-la com qui comprova que el passat continua sent-hi, malgrat tot. El potencial simb¨°lic de les pedres ¨¦s enorme. Ara mateix els turistes fotografien una casa g¨°tica del Born que ¨¦s falsa. Una cosa similar es va fer amb el recinte de Pals que elogiava Josep Pla.

Una cosa molt diferent ¨¦s la ¡°turistificaci¨®¡± del Call, que va ser una iniciativa de Caty Carreras, regidora que val m¨¦s oblidar, que volia posar Barcelona dins del circuit jueu. Ara b¨¦, despr¨¦s d¡¯ella i de Carles Mart¨ª, quan Itziar Gonz¨¢lez va arribar al districte, Ciutat Vella era un polvor¨ª. L¡¯alegria de la bombolla va convertir la gesti¨® en mera frivolitat, per¨° aix¨° la ciutat no ho aguanta. Deia tamb¨¦ Xavier Antich que aquesta operaci¨® de cartr¨® pedra, aquest vendre una ciutat que mai va existir, serveix per tapar una Barcelona obrera. ?De deb¨°? Tinc la impressi¨® que, si es vol endolcit, sense conflicte, el patrimoni industrial i la mem¨°ria obrera mai no han estat tractats millor que en els ¨²ltims anys, despr¨¦s de la taula rasa ol¨ªmpica, que apuntava cap a coses m¨¦s de moda i amb m¨¦s glamur. Mirem sin¨® les barraques transformades en memorials d¡¯homenatge: de reconeixement.

Mai com en aquesta campanya municipal s¡¯ha parlat tant de model de ciutat. La crisi obliga a replantejar-ho tot. Per¨° la ciutat no ¨¦s nom¨¦s una forma de fer ¨Ctranspar¨¨ncia, participaci¨®¨C o un problema real com ¨¦s el de la mala gesti¨® del turisme. La ciutat, com volia Pasqual Maragall, ¨¦s sistema, ¨¦s conjunt. Potser tan sols l¡¯experi¨¨ncia municipal d¨®na una visi¨® hol¨ªstica, que no vol dir que els altres no tinguin res a fer-hi. Ans al contrari: els qui s¡¯hi incorporen porten nous temes, nous accents, correccions de rumb que s¨®n benvinguts. Per aix¨° hi s¨®n les eleccions. I estaria b¨¦ que el debat tingu¨¦s tanta al?ada com profunditat. No ens posem fr¨ªvols amb la cr¨ªtica, ara que rebutgem la frivolitat com a forma de gesti¨®.