Arribar a acords

Fa mesos que parlem del suposat canvi de model pol¨ªtic a Espanya pel qual transitem del bipartidisme a un sistema amb quatre partits compartint les prefer¨¨ncies dels electors. I fa mesos que sentim els pol¨ªtics dient que estan disposats a parlar, perqu¨¨ han copsat el missatge dels ciutadans. Per¨° estem assistint a un di¨¤leg de sords per negociar la investidura de la candidata a les eleccions al Parlament andal¨²s que m¨¦s vots ha obtingut, mentre els uns i els altres asseguren que tenen voluntat d'arribar a pactes al m¨¦s aviat possible. Una cosa ¨¦s dir i l'altra, complir.

Per arribar a acords fa falta m¨¦s que paraules o bones intencions. Els pactes requereixen voluntat, convenciment i ren¨²ncia m¨²tua, cosa que brilla per la seva abs¨¨ncia en les negociacions a Andalusia, i que pot marcar la tend¨¨ncia en els processos que obligat¨°riament hauran d'iniciar-se el proper 25 de maig per poder formar governs auton¨°mics i locals. No serveix de res acusar Susana D¨ªaz d'haver-se equivocat en la convocat¨°ria d'eleccions anticipades i negar-se a qualsevol di¨¤leg, com fan el PP andal¨²s i Esquerra Unida; o endurir les condicions per al pacte com plantegen Ciutadans i Podem; o, per descomptat, exigir el vot o l'abstenci¨® sense res a canvi per ser investida com fa la mateixa presidenta en funcions. Pactar ¨¦s una altra cosa; ¨¦s compartir i plantejar-se la pol¨ªtica com una cosa gran, generosa i a llarg termini.

Sembla com si les quatre forces pol¨ªtiques a les quals les enquestes donen la majoria dels vots (PP, PSOE, Podem i Ciutadans) pensessin que aquells electors que s'estan decantant per un model pol¨ªtic de poder compartit els hagin de castigar per arribar a acords en plena campanya electoral. I aquest ¨¦s clarament un plantejament erroni, si s'ha de jutjar pel que estan dient els espanyols a les enquestes.

Despr¨¦s de m¨¦s de 35 anys en els quals els dos partits majoritaris s'han repartit entre el 75% i el 80% dels vots en totes les eleccions, hem entrat en una etapa en la qual, si es tenen en compte els sondejos, aquest percentatge es limitar¨¤ a un 50% o un 60%, fet que vol dir que s'han acabat, en l¨ªnies generals, les majories absolutes als governs auton¨°mics, als ajuntaments i, per descomptat, al Govern de la naci¨®. O, el que ¨¦s el mateix, que la governabilitat requereix acords.

Escoltar el mandat dels ciutadans exigeix canviar d'actitud davant dels adversaris pol¨ªtics en el mateix moment en qu¨¨ es tanquen les meses electorals, i asseure's a dialogar per formar governs d'acord amb les prefer¨¨ncies dels electors. Aix¨° no vol dir que estiguem abocats a formar governs de coalici¨®, amb repartiment de butaques i una cohabitaci¨® que moltes vegades paralitza l'acci¨® de l'Executiu. ?s possible, i desitjable, aconseguir acords program¨¤tics que permetin governar en solitari la for?a m¨¦s votada, o a la que aconsegueixi m¨¦s suports postelectorals, assumint alguns els seus plantejaments.

L'exemple que estan donant els quatre partits m¨¦s votats a Andalusia no ¨¦s el millor per als milions d'espanyols encara indecisos sobre el seu vot el proper 24 de maig. Fer pol¨ªtica ¨¦s triar escoltant el que demanen els electors; i pactar ¨¦s, ara com ara, un actiu per guanyar vots en aquell ampli calador que va del centredreta al centreesquerra, l'espai pel qual pugnen PP, PSOE, Podem i Ciutadans. S'ha de pactar.