La pressa com a estil de vida

Quanta gent va corrents d'un lloc a l'altre sense saber on va ni on ha anat, i sense arribar a valorar si necessitava anar de pressa o si podria haver fet el mateix a un altre ritme. La pressa no ¨¦s un valor afegit. Ning¨² ¨¦s m¨¦s bon professional ni m¨¦s bona persona perqu¨¨ va r¨¤pid a tot arreu o perqu¨¨ diu com est¨¤ d'estressat.

Has calculat quant de temps guanyes quan vas a tota velocitat? La majoria de vegades, anar de pressa no implica anar m¨¦s r¨¤pid o pensar d'una manera m¨¦s ¨¤gil. Significa estar i sentir-se internament accelerat.

Imagina't que et trobes amb alg¨² conegut que et saluda mentre parla pel m¨°bil alhora que mira el rellotge, li fas una encaixada i li somrius per mostrar-li que est¨¤s content de veure'l. Quan penja, l'abraces efusivament, et diu que est¨¤ atabalad¨ªssim, que va tot el dia corrents, que tot est¨¤ fatal i que no pot esperar m¨¦s per agafar vacances. Amb prou feines et deixa parlar, no et pregunta com est¨¤s, s'acomiada dient que a veure quan quedeu i surt disparat. Escenes com aquesta es viuen cada dia al carrer d'una gran ciutat.

En aquest segle acabarem amb les malalties, per¨° ens mataran les presses¡± Gregorio Mara?¨®n

Moltes persones viuen accelerades i instal¡¤lades en l'obsessi¨® de la immediatesa, en la necessitat de contestar a tot de manera immediata com si no hi hagu¨¦s dem¨¤. Fa la sensaci¨® que la pressa d¨®na prestigi perqu¨¨ indica que "est¨¤ enfeinat, molt enfeinat", i aix¨° s'interpreta com que ¨¦s un gran professional. Fals. La velocitat tamb¨¦ pot ser sin¨°nim de mala gesti¨® del temps, de desconcentraci¨®, d'oblits i desequilibri personal i professional. Molta gent no deixaria els seus assumptes importants en mans d'alg¨² que no t¨¦ ni cinc minuts per somriure, per preguntar com est¨¤s, per tenir una conversa un moment i transmetre pau i tranquil¡¤litat.

La persona que conviu amb la pressa ho fa tamb¨¦ amb l'estr¨¨s i l'ansietat, no ?gaudeix del moment perqu¨¨ est¨¤ anticipant el futur. Deixa passar la vida perqu¨¨ no observa el que passa en el present, no escolta el que li diu la gent perqu¨¨ el seu cap pensa a 200 revolucions. Tamb¨¦ t¨¦ m¨¦s probabilitat de tenir un accident perqu¨¨ se salta l¨ªmits per estalviar temps.

La pressa arriba a convertir-se en un estil de vida. De fet, molta gent no sap qu¨¨ fer amb el temps lliure quan en t¨¦. Estar desocupats els produeix malestar, sensaci¨® de p¨¨rdua de temps, fins i tot falta d'autoestima perqu¨¨¡­ ¡°com pot ser que ara no estigui fent alguna cosa, qu¨¨ diu aix¨° de mi?¡±. Per a aquest tipus de persones, l'avorriment ¨¦s una cosa desagradable, buida i sense sentit. Per aix¨° segueixen corrent encara que ni tan sols s¨¤piguen cap a on.

Prou! Para, abaixa el ritme, contempla, mira al teu voltant i treu el peu de l'accelerador. Tens dret a triar el ritme que vols imprimir a la teva vida, a tenir temps per al lleure, per passejar sense rumb nom¨¦s pel plaer de fer-ho. El temps no ¨¦s una cosa que hagis de consumir en grans quantitats i a batzegades. El temps ¨¦s una cosa per assaborir, fins i tot quan has de lliurar un informe urgent. La qualitat d'aquesta feina ¨¦s m¨¦s alta si redactes amb estr¨¨s? Trobes solucions millors? Ets una persona m¨¦s creativa? La vida et va millor i en gaudeixes m¨¦s? La resposta a totes aquestes preguntes ¨¦s un no rotund.

Fer centenars de coses i no gaudir-ne ¨¦s com no fer res. Les persones amb calma, les que optimitzen el seu temps per treballar i gaudir de la vida en tots els sentits, generen bon rotllo i, a m¨¦s d'un, enveja. Com ho aconsegueixen?

Prioritzen.?Qu¨¨ ¨¦s important i qu¨¨ no ho ¨¦s? ?s una pregunta dif¨ªcil, que cadasc¨² contesta de forma diferent perqu¨¨ dep¨¨n d'una escala de valors personal. Per a uns ¨¦s la fam¨ªlia; per a d'altres, la feina o la pr¨°pia felicitat. La resposta tant ¨¦s perqu¨¨ cap ¨¦s bona ni dolenta. El que s¨ª que interessa ¨¦s ser coherent i actuar d'acord amb el que cadasc¨² estableix com a rellevant. Si creus que la fam¨ªlia ¨¦s el m¨¦s important, per¨° dediques tot el teu temps a treballar, correr¨¤s per trobar un moment per a la teva prioritat. Ordena l'agenda en funci¨® de les teves prefer¨¨ncies, amb sentit com¨² i responsabilitat.

Es posen l¨ªmits als horaris.?Establir-los ens ordena i agilita la ment. Saber que a una hora concreta la feina ha d'estar acabada centra l'atenci¨® en l'activitat. Si aquesta acotaci¨® no existeix, el cervell es dispersa perqu¨¨ sap que disposa de tot el temps del m¨®n per resoldre el que t¨¦ entre mans. Els l¨ªmits permeten parar esment al que ¨¦s important; sense distraccions que t'exigiran un nou proc¨¦s d'escalfament per concentrar-te en l'activitat que ¨¦s realment priorit¨¤ria. Cada vegada que trenques el proc¨¦s de concentraci¨®, alenteixes la tasca, i despr¨¦s arriben les presses per acabar-ho tot. Sospires pensant que no arribes, et quedes a l'oficina m¨¦s temps del que voldries, et sents culpable per no tornar a casa abans i tornes a c¨®rrer per recuperar el que vas perdre per no gestionar b¨¦ el temps.

Un dels grans desavantatges de la pressa ¨¦s que ocupa massa temps¡±
Gilbert Keith Chesterton

Diuen una paraula m¨¤gica: no.?La conducta servicial no pot convertir-se en actitud servil. Si anteposes els desitjos dels altres sempre abans que els teus, despr¨¦s no arribares a poder gestionar els teus assumptes. Les teves activitats i relaxaci¨® s¨®n importants. Aquesta situaci¨® porta a una vida insatisfeta, en qu¨¨ predomina la idea que no tenir espai per a tu mateix i que les teves activitats no s¨®n importants. Moltes persones pensen que dedicar-se temps ¨¦s egoista, perqu¨¨ s¨®n estones que podrien invertir en els altres. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. El seu benestar psicol¨°gic i f¨ªsic dep¨¨n de la seva capacitat de gaudi.

Desconnecten.?Del m¨°bil, del WhatsApp, de la feina, del correu electr¨°nic, de tot el que els impedeix gaudir d'altres moments. Un dels usos negatius de la tecnologia ¨¦s convertir-ho tot en immediat. No tens l'obligaci¨® de contestar a tota la informaci¨® entrant a l'instant. La majoria no s¨®n urgents. Si ho fossin, et trucarien. Ets tu qui ha decidit que has de respondre a tot amb pressa perqu¨¨ has agafat aquest h¨¤bit, perqu¨¨ no tens paci¨¨ncia o perqu¨¨ creus que el que us escriu podria prendre-s'ho malament. Apr¨¨n a ajornar, sobretot si en aquell moment est¨¤s fent una altra activitat que requereix la teva atenci¨®.

Utilitzen t¨¨cniques que permeten relaxar-se.?Ioga, pilates, esport, un bany d'aigua calenta, una trucada de tel¨¨fon relaxada o una copa de vi davant de la llar de foc. Per a aquests moments sempre hi ha un espai. Es tracta de repartir les hores de manera que obligacions i oci estiguin equilibrats.

No busquen la perfecci¨®, busquen estar a gust amb la seva vida.?Hi ha persones que busquen millorar, cr¨¦ixer i superar-se. I n'hi ha d'altres que s'obsessionen que tot sigui perfecte i estigui controlat. La perfecci¨® no existeix, ni en la tecnologia, ni amb el nostre f¨ªsic, ni en la destresa o habilitat per desenvolupar un esport. Perdr¨¤s molt de temps intentant que alguna cosa sigui perfecta. N'hi ha prou que estigui molt b¨¦, no cal que sigui perfecta. ?s m¨¦s, molt poca gent ser¨¤ capa? d'apreciar aquell nivell d'excel¡¤l¨¨ncia al que has dedicat tant¨ªsismes hores i que t'ha impedit aconseguir el punt anterior: relaxar-te i desconnectar.

Flueixen. Estan presents, gaudeixen i observen el que passa al seu al voltant. No busquen qu¨¨ fer a continuaci¨®, sin¨® que es deixen portar pel moment. Dediquen temps a la vida contemplativa. Per gaudir del moment, has d'estar en el present, en l'¡°aix¨°, aqu¨ª i ara¡±. Repetir-se aquestes paraules de tant en tant et permetr¨¤ recordar la import¨¤ncia dels detalls, d'atendre el teu moment en lloc d'anticipar el futur.

I recorda: els segons o minuts que guanyes corrent no compensen tot el que perds en qualitat de vida.