La ins¨°lita resist¨¨ncia del dia a dia

Els homes cada cop moralitzem menys sobre el dolor dels homes: per aix¨° avui el debat al voltant del su?cidi ja no es planteja en termes tals com si matar-se ¨¦s un acte de coratge o de covardia o si matar-se ¨¦s pecat o no ho ¨¦s. Per¨° en 25 segles el plantejament dels pensadors sobre el matar-se ha canviat for?a, com es pot veure a O no ser. Antologia de textos filos¨°fics sobre el su?cidi.

A primer cop d¡¯ull sembla que nom¨¦s Emil Cioran s¡¯ocupa del su?cidi des d¡¯una perspectiva propera a l¡¯europeu secularitzat d¡¯avui ¡ªquan ens diu que el su?cidi t¨¦ l¡¯origen en el suplici i en l¡¯esfondrament de les barreres interiors, que converteixen la vida en una agitaci¨® sinistra. Per¨° tots els textos de l¡¯antologia, recollits per Oriol Ponsat¨ª-Murl¨¤, posen llum a la q¨¹esti¨® anterior a totes les q¨¹estions ¡ªanterior perqu¨¨ l¡¯elecci¨® per la vida ¨¦s la condici¨® de possibilitat de qualsevol debat. Alguns autors, com Immanuel Kant o Ludwig Wittgenstein, s¡¯apropen al su?cidi des de marcs estrictament filos¨°fics; d¡¯altres, com Michel de Montaigne o Voltaire, el llegeixen tamb¨¦ en termes hist¨°rics.

A l¡¯Europa civilitzada ens queden lluny els temps en qu¨¨ una dona es matava per la vergonya d¡¯haver estat violada ¡ªcom Lucr¨¨cia, el cas de la qual glossa sant Agust¨ª. Ens queden lluny els temps en qu¨¨ un soldat es matava abans de caure en mans de l¡¯enemic ¡ªcasos que tracten David Hume o Denis Diderot. Tamb¨¦ queden lluny els temps en qu¨¨ fil¨°sofs es mataven presos d¡¯una melancolia massa aguda per poder-hi conviure ¡ªcom explica Voltaire. En canvi, els su?cidis per desesperaci¨®, per incapacitat de suportar el dolor que pot comportar el viure ¡ªsu?cidis que Madame de St?el acusa de covards i que oposa als su?cidis per virtut¡ª, s¨®n a l¡¯ordre del dia.

Perqu¨¨ hi ha dolor, perqu¨¨ hi ha forces disgregadores de l¡¯¨¦sser, perqu¨¨ el caos i l¡¯abisme no s¨®n d¡¯un altre m¨®n sin¨® d¡¯aquest, els pensadors intenten donar respostes al que en diem l¡¯exist¨¨ncia. Josep Maria Esquirol ho fa a La resist¨¨ncia ¨ªntima: assaig d¡¯una filosofia de la proximitat. Mentre l¡¯existencialisme ens parlava d¡¯un home sobre home i ens presentava l¡¯existir com un projectar-se, Esquirol aposta per la resist¨¨ncia ¨ªntima, i ens la defineix com un moviment de l¡¯exist¨¨ncia humana lligada al m¨¦s nuclear del jo, un moviment que ens permet no dissoldre¡¯ns en el caos que pot ser el m¨®n i que cadasc¨² pot ser per a si mateix.

Esquirol s¡¯afanya a assenyalar que la resist¨¨ncia ¨ªntima no ¨¦s immunologia. M¨¦s aviat al contrari: perqu¨¨ coneix molt b¨¦ la seva fragilitat, el resistent t¨¦ en compte la fragilitat de l¡¯altre. I en t¨¦ cura, com tamb¨¦ t¨¦ cura d¡¯ell mateix. Insistint molt en aquest aspecte, Esquirol vol trencar la contraposici¨® entre autonomia i depend¨¨ncia, recordant-nos que la fermesa pr¨°pia dep¨¨n, en part, de l¡¯acolliment i del reconeixement de l¡¯altre.

¡°La nihilitzaci¨® fa versemblant la resist¨¨ncia¡±, escriu Esquirol a La cartografia del no-res, el millor cap¨ªtol de l¡¯assaig, en qu¨¨ dibuixa el pou, la caiguda, la nit m¨¦s fosca i llarga, la p¨¨rdua de lligams amb els altres i el m¨®n. I aquesta resist¨¨ncia passaria ¡ªa part de fer-ho per la cura i per l¡¯empara d¡¯un mateix i dels altres¡ª per repensar la quotidianitat. A dia d¡¯avui hem superat la fascinaci¨® per la vida excepcional que encarnava l¡¯heroi rom¨¤ntic, per¨° no hem sabut explicar qu¨¨ hi ha d¡¯excepcional en la quotidianitat: d¡¯una banda el joc entre all¨° ja conegut i la novetat que va integrant-se, i de l¡¯altra la seva capacitat per lligar l¡¯home a l¡¯entorn.

Potser Esquirol no ¨¦s prou considerat amb la capacitat curativa que tamb¨¦ pot tenir la cultura ¡ªen definitiva, per explicar els beneficis de la praxi modesta i concreta, ell mateix recorre al C¨¤ndid de Voltaire. La quotidianitat salva, per¨° la cultura, i la filosofia entesa com a cura de l¡¯¨¤nima, tamb¨¦. No llegim i rumiem per citar noms ex¨°tics en textos insofribles, sin¨® per entendre i orientar-nos millor.

L¡¯assaig del mateix Esquirol ¨¦s un bon exemple d¡¯aquesta filosofia que cura. L¡¯autor no moralitza, no es pregunta per l¡¯espai que ocupa l¡¯home al m¨®n, ni tan sols pel sentit de l¡¯exist¨¨ncia. Ell constata que hi ha caos i dolor als marges del dia a dia, i presenta una filosofia de conviure-hi. Mirar de fit a fit el que ens xucla, ens fa mal o p¨¤nic: l¡¯¨²nica manera de refor?ar la fragilitat constitutiva de l¡¯home en aquest heroisme que ja ¨¦s resistir.