Passi¨® profana a l¡¯hort catal¨¤

?xit. Xavier Albert¨ª digereix la paraula visiblement satisfet mentre la llum filtrada per les immenses vidrieres inunda el bar del vest¨ªbul del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Doble ¨¨xit en realitat, com a director del TNC i del mateix espectacle, el que li procura a Albert¨ª L'hort de les oliveres, de Narc¨ªs Comadira, una obra arriscada, valenta, amb ecos de l'embolic catal¨¤ actual, estrenada dimecres passat a la Sala Gran i que va finalitzar la seva primera funci¨® amb el p¨²blic posat dempeus, tot i que tamb¨¦ amb algun descontentament pol¨ªtic.

"La pe?a era un enc¨¤rrec a l'autor, va escriure el que va voler, i va ser qui va posar la condici¨® que el director de l'obra fos jo, perqu¨¨ ja li he dirigit quatre coses i sap que li agrada la meva teatralitat". Albert¨ª sempre ¨¦s millor en la curta dist¨¤ncia, com aqu¨ª, al bar, on el pes de les paraules ¨Cel seu discurs sol ser d'una intel¡¤lectualitat alambinada¨C es compensa amb una cordialitat propera i entranyable.

"Des del principi ens vam adonar que l'obra acabaria tenint una gran densitat quan la port¨¦ssim a escena, i aix¨ª ha estat". El director coneix b¨¦ l'autor. "Els temes del Narc¨ªs s¨®n molt recurrents, es veu en la seva poesia; repensar el pa¨ªs, l'her¨¨ncia, la fam¨ªlia, la defensa de les arrels culturals, el pes del cristianisme i la seva simbologia en la nostra tradici¨®, i la gastronomia, esclar". El poeta li va lliurar a Albert¨ª per a la seva escenificaci¨® ¡°una partitura amb moltes intertextualitats¡±. L'hort de les oliveres, subtitulat ¡°una ¨°pera de Catalunya¡±, ¨¦s una pe?a ¡°amb tres nuclis literaris fundacionals que cohabiten: els Evangelis i sobretot la part de la Passi¨®, El jard¨ª dels cirerers, de Tx¨¦khov, com el t¨ªtol indica, i Hamlet¡±.

La Passi¨® no una cosa tan deslligada de la nostra realitat com podria pensar-se, indica Albert¨ª. ¡°La desaparici¨® del Pasok i la irrupci¨® de l'esquerra radical i Syriza van estar precedides per la immolaci¨® d'un jubilat desesperat a la pla?a Sintagma, davant del Parlament grec, i la revoluci¨® ¨¤rab ho va ser per la d'un jove venedor de fruita a Tunis. No som lluny de la tradici¨® de l'enviat per ser sacrificat i de la cristologia. Afegim que El jard¨ª dels cirerers augura un final dels temps, el de la revoluci¨® russa, i Hamlet s'identifica amb un proc¨¦s col¡¤lectiu de protoparlamentarisme en el qual el ser o no ser al¡¤ludeix a la reflexi¨® pr¨¨via abans d'executar la venjan?a, un avan?ament sobre la primitiva llei del tali¨®¡±.

Comadira ha desembocat tot aix¨° ¨Cque D¨¦u n'hi do¨C en una com¨¨dia, vodevilesca a estones, tr¨¤gica en d'altres, en la qual la fam¨ªlia Bofill, la cl¨¤ssica burgesa catalana, es reuneix per celebrar la Setmana Santa a la seva gran casa pairal del Jard¨ª de les Oliveres, despr¨¦s de la mort del patriarca i amb l'horitz¨® de la venda de la finca, la casa, el bosc, els olivars, per crear una urbanitzaci¨® destinada al turisme rus. Hi ha un clima de Passi¨® profana en aquell ¨²ltim sopar de la fam¨ªlia en el qual discutiran els partidaris de vendre i el de no fer-ho, l'hereu, el somiador, pel qual l'hort i la casa s¨®n una p¨¤tria i ¡°una p¨¤tria no es ven, almenys jo¡±. En el repartiment figuren entre d'altres Merc¨¨ Ar¨¤nega, Carles Canut, Rub¨¨n de Egu¨ªa i Mont Plans.

¡°L'obra est¨¤ plena de joc. Hi apareix un heter¨°nim de Comadira, interpretat per Oriol Gen¨ªs, que ¨¦s alhora personatge i autor de la mateixa obra, i un altre, l'hereu, que ¨¦s un aficionat de Harold Bloom i ha anat a estudiar Shakespeare als EUA. La met¨¤fora ¨¦s la mateixa que la d'El jard¨ª dels cirerers, no es tracta per descomptat nom¨¦s d'un hort, sin¨® d'una dimensi¨® de la societat¡±.

"?s una obra amb molt sentit en un moment en qu¨¨ Europa ¨Con la riquesa est¨¤ sent cada vegada m¨¦s acaparada per uns quants i el Mediterrani s'ha omplert de cad¨¤vers¨C s'ha de reformular, s'ha de refundar, de dalt a baix. Comadira utilitza les refer¨¨ncies a Pasqua i la figura del boc expiatori, un su?cidi en la trama, per orquestrar una Passi¨® profana¡±. Albert¨ª no est¨¤ d'acord que l'obra sigui ni molt menys pessimista ni crepuscular: a trav¨¦s de la v¨ªctima propiciat¨°ria apunta a un renaixement, a una actitud activa. El que fa ¨¦s advertir que o ens reformem com a societat o tot se'n va en orris¡±. Hi ha una necessitat urgent de regeneraci¨® moral per sobre de qualsevol altra consideraci¨® pol¨ªtica, adverteix Albert¨ª. ¡°Estem cridats a reinventar-nos, el pa¨ªs que coneix¨ªem ja no existeix. Aix¨° ¨¦s el que diu Narc¨ªs Comadira amb la seva mirada de poeta¡±. El director adverteix que hi ha en l'obra aspectes ideol¨°gics que ell no comparteix personalment, per¨° que la seva posada en escena doncs vol ser honesta amb les intencions de l'autor.