La contracci¨® del present

En aquest equador de la campanya electoral constatem un nerviosisme creixent, una tensi¨® notable?i inquietud en relaci¨® no nom¨¦s als resultats del 24 de maig, sin¨® sobretot, al que passi despr¨¦s d'aquesta data. S'han fet servir paraules i adjectius grossos que volen mostrar el gran grau de desconfian?a que el sistema pol¨ªtic ha anat acumulant en una esp¨¨cie de campionat de desprop¨°sits i de corrupteles. Per¨°, davant d'aix¨°, els marmessors, propers o llunyans, d'aquell proc¨¦s, s'esquincen les vestidures enfront del que consideren excessos de nouvinguts. Gent sorgida de l'entorn del 15-M, sense cap pedigr¨ª que els acusen, a Ells, de coses que no han fet, atrevint-se a titllar-los d'obsolets o caducats.

No acaben d'entendre (o s¨ª) que els atacs no s¨®n personals, sin¨® que es dirigeixen a una manera de fer les coses, a un sistema opac, format per col¡¤legues i c¨°mplices, que feien i desfeien, en nom de tots i amb els diners de tots. No hi ha respecte pel passat, afirmen molts. No saben el que els espera, diuen uns altres. I ¨¦s tamb¨¦ freq¨¹ent sentir acusacions que desqualifiquen candidats o candidates novells per inexperi¨¨ncia i falta de capacitats per una missi¨® tan elevada.

La veritat ¨¦s que als mandataris tradicionals del pa¨ªs, els pesa enormement el passat. La seva experi¨¨ncia ha tendit a convertir-se en in¨¨rcia. I el seu profund i innegable coneixement sobre el que s'esdev¨¦, ha acabat dictaminant el que conv¨¦ als seus conciutadans. En el fons hi ha una preocupaci¨® evident?pel fet que aquesta vegada, com poques abans, l'exercici democr¨¤tic pot sorprendre, pot alterar equilibris, pot modificar consensos t¨¤cits i expl¨ªcits entre institucions, empreses i interessos. Necessitar¨ªem una mica de calma i de recuperaci¨® d'una mirada sobre la pol¨ªtica en la qual torn¨¦s a ser possible plantejar programes estrat¨¨gics m¨¦s meditats i profunds. Per¨°, en pol¨ªtica, com en la tecnologia, en les relacions socials o a la vida, el temps es torna cada vegada m¨¦s fugisser, m¨¦s fuga? i esquiu.

Les eleccions s¨®n l'expressi¨® m¨¤xima de la gran contracci¨® del present al qual estem sotmesos. Els cicles electorals resulten cada vegada m¨¦s llargs. Quatre anys s¨®n molts, per¨° quan hem d'anar a votar i ens assetgen per tot arreu missatges i propostes, trobem tamb¨¦ absurd que el futur (curt) d'una ciutat o d'un pa¨ªs hagi de decidir-se en un sol moment cat¨¤rtic. Ens agradaria poder decidir constantment. Per¨°, al mateix temps, ¨¦s molt pesat que t'estiguin preguntant i assetjant tota l'estona. El capitalisme globalitzat imposa els seus ritmes, el seu frenes¨ª desarrollista sense cap objectiu final, ens accelera vides, relacions i eines.

Ens falta temps. Tot va molt de pressa. Cada vegada hi ha m¨¦s oportunitats, m¨¦s coses que podem fer. Tot viatja m¨¦s r¨¤pid. Tot ho comuniquem m¨¦s r¨¤pid. Qualsevol cosa de qualsevol part del m¨®n est¨¤ disponible en poc temps. No hi ha temps a perdre per aprofitar tot el que podem i podr¨ªem fer en aquesta vida. En l'¨²nica vida que tenim. Per¨°, la pol¨ªtica tamb¨¦ ha de ser ?aix¨ª? Podem acumular forces per canviar les coses d'aqu¨ª a uns quants anys? Conv¨¦ anar a poc a poc per aix¨ª consolidar equips, idees, vincles i projectes?

L'acceleraci¨® dels temps ens ve imposada per un sistema que ens encadena a un consum que converteix en obsolet avui el que ahir era funcional. La competitivitat la volen inscriure en els nostres itineraris vitals, i semblaria que no podem deixar-la de banda quan es tracta de decidir en pol¨ªtica. Per¨°, precisament, el que est¨¤ en joc cada vegada m¨¦s ¨¦s la necessitat de repolititzar la vida i cadascuna de les nostres traject¨°ries personals i col¡¤lectives. El que sembla inadmissible ¨¦s deixar-se portar per les tend¨¨ncies d'all¨° conegut, trillat, del que converteix en seguretat el pur servilisme a aquells que decideixen per tots.

Necessitem tenir l'oportunitat per deliberar, per discutir fons i aparen?a, valors i instruments, programa i projectes. Molts dels discursos d'aquests dies no aconsegueixen sortir d'una esp¨¨cie de paternalisme ¨¨tic, d'aparent sentit com¨², de ¡°corrent principal¡±, que ens empeny a no sortir de la normalitat. Del que ¡°cal fer¡± perqu¨¨ tot segueixi girant. Ens toca a nosaltres buscar els nostres ritmes, escollir prioritats. Comen?ar a decidir, individual i col¡¤lectivament, qu¨¨ volem ser, com volem viure. Quina ciutat volem.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.